dissabte, 11 de maig de 2013

poema inèdit del nou de maig de dos mil tretze

Puc estimar-te sol. Et penso
des d'una distància prudent, i sé
que si véns a buscar els meus ulls,
acabarem enllaçats entre petons, altre cop,
com si mai en tinguéssim prou, i de fet
no en tenim mai prou. T'he pensat
per estimar-te sol, i ara, hem concebut l'amor
amb un foc nou que ens uneix els cors, i després
ens farà eterns fins més enllà... i direm
que mai hem deixat de ser tendresa.

Marc Freixas, a nou de maig de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.