dimecres, 18 de setembre de 2013

A cada cos

Tenim les mans
plenes de tendresa, i els peus
plens de petjades, i el cor
ple d'amor, i el cos
ple de llibertat... i la boca
plena de somriures, i la vida
plena de puresa, i per tant,
no ens cal fer mala cara
perquè és temps de regalar els ulls
a la bellesa d'algun quadre,
i és temps de dir paraules
que s'escriuen abraçades
a l'amor amb un pinzell.
Ara tot esdevé color, i tot
és un somni que haurem de fer
sense perdre ni un instant d'esperança...,
haurem de fer saber a tothom
que portarem la bellesa d'algun quadre
fins a trobar el paisatge somiat a cada cos.

Marc Freixas, a divuit de setembre de dos mil tretze

2 comentaris:

  1. molt bé marc, un poema com sempre ple de determinació , puresa i esperança

    una abraçada, poeta de carrer !! ;-)

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.