dimarts, 3 de setembre de 2013

El cor...

El cor
té les arrels clavades a la terra.

El dia
sempre es lleva amb curiositat d'observar...,
contempla
el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit
es concentra minuciosament en el batec continuat
de les hores que marca el rellotge a la paret.
Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència.
Talment
és com si tot li arribés de nou...,
com si tot això del dia, el soroll brut i les hores
fos una descoberta científica històrica.

El cor, que té les arrels clavades a la terra,
això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquests foteses.
Perquè el cor
treballa vint-i-quatre hores seguides,
mai descansa, però no es queixa,
treu la cara i creix per dins
i mou els fils entortolligats de les artèries...,
sovint mou els fils
d'un laberint anomenat vida

Marc Freixas, a dos de setembre de dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.