diumenge, 22 de setembre de 2013

Orella morta

Volies parlar de receptes
i et van portar un plat de pastilles.
No van entendre
que desitjaves canviar el món
i que preferies un plat de sopa ben feta...,
i per no entendre,
no van voler escoltar
ni el teu entusiasme
ni la teva valentia.
No van parar l'orella, i semblava
que tots la tenien escapçada.
Diria
que la tenien tan escapçada
que fins i tot el gat -que ja és dir!-
ara ja s'atrevia
a menjar-los l'orella sencera.

Marc Freixas, a vint-i-un de setembre del dos mil tretze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.