a retrobar amor
en el carrer de la proximitat.
Que dels teus ulls
en faig mirada eterna,
de la teva boca
menjar per viure,
del teu cor
batec que neix.
T'estimo a tu,
i a tu i a l'altre, i també
al de més enllà, i fins i tot
a qui no em vol bé, per por,
que no aconsegueix desfer-se
de tot allò que manipula els nostres dies.
Desitjo que facis una passa endavant...,
desitjo que estimis sense final
amb una romàntica llibertat desmesurada.
Ja saps que m'avinc
a retrobar la paraula amor
en el carrer dels poemes de la proximitat.
Marc Freixas, poema del 17 d'octubre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada