divendres, 10 d’octubre de 2014

--nou poema------------

Diuen, els entesos en la matèria,
que de tu només en queda
una fina essència de cor
i poca tendresa de cos
i un rampell pur, sec,
d'allò que ets.
Ja no et necessitem.
En tindrem ben bé prou
de portar-te a la foguera,
que del foc en farem cendra,
que de cendra en farem fum,
i de fum en traurem somnis
que seran metxes de futur.
Desfeu-me del seu odi
i porteu-me a conèixer
el rostre amable de l'amor.
Encamineu
aquesta nova aroma del vers
fins que arribeu de bell nou
a les arrels dolces del sucre,
just on hi ha la vivesa eterna
d'aquesta terra nostra que tant estimo.
I no cal que feu cas
dels entesos en la matèria,
que no saben res
d'allò que som.

Marc Freixas, 10 octubre 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.