Quasi bé quaranta anys

Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.

Marc Freixas, 26 juny 2014

Dels problemes de Barcelona i altres pobles

Aquesta vegada un article, una opinió....----------
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---



Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------

Marc Freixas, 17 juny 2014

Un poema de conscienciació amb els peixos

Els peixos ens adoren, ens estimen,
quan capbussem la mirada, pacífica,
al seu univers blau de vida plena.

Marc Freixas, 30 maig 2014
Del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa",
un poema de conscienciació amb els animals,
amb els peixos.

24 de maig, Recital d'Amor i Silenci

Dissabte, 24 de maig de 2014, a les 19 h,
al Casal Popular independentista El Carràs, c/Església, núm.5--Sant Sadurní d'Anoia,

Recital d'Amor i Silenci,

un recital basat en bona part dels poemes del poemari "Amor i Silenci" amb alguna referència obligada al poeta Vicent Andrés Estellés, alguna cosa amagada de Celdoni Fonoll a les butxaques i algun poema inèdit que s'hi deixa caure. Tot plegat mostra el descontentament pel món que ens ha tocat viure, una mena d'emprenyamenta que es manifesta en els versos, però sempre buscant un punt de vista personal i optimista a les coses per tal de sembrar esperança de cara al futur. Tot amanit amb aquell amor que prové del romanticisme més pur i essencial de quan algú estima sense esperar res a canvi de res. La reivindicació i identitat dels Països Catalans també es fa evident en alguns poemes del recital.

Dia Internacional contra la LGTB-fòbia

--perquè el dret a estimar ha de ser lliure i sense imposicions--

Cada dia robes una mica més els braços

amb el do de fer calendaris eterns i llargs

permetent el goig infinit de creure en cada cos

perquè no hi ha límits en les carícies

quan aquestes són del tot volgudes…

Tens tanta fam als ulls i a la boca

i tanta voluntat de fer-ho bé,

que se’ns torna sensible la pell sense voler.

Ell t’agraeix aquest esforç

i porta la nuesa del joc

al terreny inacabable de la tendresa, i tot

sense caure en el parany irreparable de la gelosia.

Tant se val quin és el sexe afortunat

en aquesta travessia íntima dels que s’estimen…,

tant se val si hi ha diferències insalvables

per culpa de tots aquells que creuen

que només hi ha puresa

en allò que mai sobrepassa les lleis de la vida.

Avui parlarem de tots els colors possibles

i tindrem clar quin és el nostre futur.

Respectarem la decisió de viure l’amor

de la manera que a cadascú li plagui.

 

Marc Freixas,

del poemari Amor i Silenci,

editat per La Comarcal Edicions

a l'abril del 2013

Actualització d'agenda poètica

--per si us ve de gust--

---dissabte, 24 de maig, a les 19 h--a Sant Sadurní d'Anoia
Recital d'Amor i Silenci
al Casal Popular independentista El Carràs,
al C/Església, núm 5

---dissabte, 31 de maig, a les 19 h--a Igualada
Amb Paranoia Accions i Llegim Llibreria,
nova edició del Corraló dels llibres oblidats.
Taula rodona poètica amb altres poetes,
on parlarem de què és la poesia
i llegirem alguns poemes

--dissabte, 7 de juny, a Sudanell (Lleida)
Recital col·lectiu
dins la Segona Festa de la música de Sudanell.
Hora per concretar, probablement de tarda,
amb concert de Cesk Freixas

--dissabte, 14 de juny, a les 12 del migdia,
a Sant Pere de Riudebitlles,
Recital d'Amor i Silenci
a les Escoles Velles,
amb acompanyament musical d'Albert Gàmez, piano o veu

---dissabte, 21 de juny, a les 18:30 h--a La Bisbal (Girona)
Presentació del poemari col·lectiu
"Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"
a la llibreria La Siglantana

I què coi és la poesia?

-----------Per a mi la poesia ho és tot---és una manera de viure, d'entendre la vida---l'any 2004 ja en vaig escriure un poema---he volgut respectar al cent per cent el contingut del poema, sense retocar res, cosa que de moment ja m'està bé----------perquè la poesia, malgrat pesi a alguns impertinents, és com un ocell que vola estenent les ales de bat a bat, sense importar-li res més que la seva pròpia llibertat-----perquè la poesia no necessita atendre a consells imposats per ningú----------com voleu que la màgia poètica hagi de seguir normes carrinclones?---més aviat diria, que si els versos tenen un bon ritme, ja n'hi ha prou per confegir un bon poema------------la poesia ho pot tot, i és la veritable vida que ens rodeja per dins i per fora, i si vols, la poesia és el somni que un dia en el futur esdevindrà la realitat que tant desitges--------------

 
Poesia és una promesa,
és amor, esperança;
poesia és un si a la llibertat d'expressió,
és un si a la lluita per la igualtat,
és el no més gran de qualsevol guerra

( totes les guerres són estúpides ),

és la pau i el respecte

( sigui quin sigui el tipus dels àmbits existents ),

és il·lusió, somnis d'infantesa,
de tornar-me a creure que sóc un nen,
de pensar en positiu.

Però poesia també és tristesa, desesperança,
de quan les coses no funcionen;
és el dret a voler canviar les normes del món,
i convertir-les en vies alternatives de la positivitat de l'optimisme,
en escenes de comprensió i confiança de tot tipus de gent,
de cultures diverses,
i de viure conjuntament en l'amor, el desamor

( d'entendre les coses amb conformitat,... ).

Per a mi, poesia,
és tot el què m'envolta;
és la promesa que em faig a mi,
per continuar somiant amb la meva vida poètica.


Marc Freixas, un poema del 2004