dilluns, 25 de novembre de 2013

Projecte Àgatha--el primer poema--

Aquest és el primer poema que vaig fer per al Projecte Àgatha--per trencar el silenci de l'autisme amb la poesia----encantat de col·laborar amb ells!-----


Vàrem emprendre el llarg viatge de la vida
d'una manera inacabable, i recollíem
els fruits sencers -quasi inaccessibles-
d'aquella mirada que penetrava sense complexes
en tota mena de territoris, que nosaltres
no érem capaços d'abastar
amb la majestuositat necessària.
Més aviat, només sentíem la màgia
d'aquesta perspectiva vital tant calmada,
però això fa que tinguem en compte, encara ara i avui,
que el futur del demà recau obligatòriament
en escoltar la veu i les reflexions
de tota aquesta perspectiva vital tant calmada...,
de tota aquesta puresa
que és una mena de concentració
que nosaltres no hem estat mai capaços de tenir.

Marc Freixas, a divuit d'octubre de dos mil tretze

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.