El teu amor inacabable
és com tota la bellesa de l'aigua
que passeja inevitablement, sense descans
per tots els rius brutals del teu cos tendre.
També ets
el paisatge verd de paraules
que vull escriure només per a tu.
Marc Freixas, a 31 de desembre de 2013
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada