divendres, 20 de desembre de 2013

Sóc

Sóc
la teva mirada
que penetra sencera
dins les metàfores
d'un poema senzill
ple d'absoluta normalitat...,
i sóc
el carrer de tu
que consumeix hores
en dies memorables
perquè has tornat a guanyar
en aquell somni teu de cada nit.
I sóc
aquell cos de Crist que no crec
i la mirada infinita de la revolta
i el desig de veure caure el poder
i les ganes de dir el vers lliure
i la necessitat de cridar fort el teu nom...,
i sóc
el dolç camí
d'una guerra de pau
guanyada en la lluita
del meu tros de terra que enamora.

Marc Freixas, a vint de desembre de dos mil tretze

1 comentari:

  1. ets un poeta, marc ! Bon nadal i feliç any nou. disfruta dels teus estimats
    records ! ;-)

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.