diumenge, 29 de desembre de 2013

Tremolo amb tu

Tremolo amb tu, ara que torna el fred.
Més tard te n'aniràs, després tornaràs
i m'abraçaré a la teva pell sense espines.
Juro en pròpia vida, vida meva,
que trobaré el foc de la protecció
quan sigui dins teu, a recer
d'aquesta escalfor enllaçada
que juga amb nosaltres
perquè deixem córrer el temps
a plena nit d'atracció i d'incendi
provocat a consciència,
amb tota la premeditació
de les últimes hores
on hem sabut mantenir l'amor viu.


Marc Freixas, poema del vint-i-set de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.