dilluns, 2 de desembre de 2013

Pel País que estimo

Males aigües pels temps indecisos!
Apedaçat en batalles de valents,
he buscat al pou de la certesa
el minut de glòria particular
enmig d'una esbroncada eterna.
M'has parlat dels punts de vista,
vistos des de la perspectiva
de qui usa la raó per guanyar.
Escric per sobreviure
d'aquesta esbroncada eterna
perquè no m'ho tinguis en compte
en el dia a dia del demà que vindrà...,
perquè sàpigues finalment
que no faig res sense constància, i que en tot cas
ho faig per convicció i fidelitat a uns ideals
que m'han estat tramesos amb delicadesa
i esdevenen la pura essència
de tot el significat real
del País que estimo.

Marc Freixas, a dos de desembre de dos mil tretze

1 comentari:

  1. és en aquests poemes Marc en què el poeta de carrer, és converteix en veu del poble, la veu del país que estimes, el país que estimem...
    abraçades ;-)

    ResponElimina

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.