dilluns, 20 de gener de 2014

Dies de vida no viscuda

Hi ha dies
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
Després
invoco a la consciència a venir
per si vol passejar dins meu
i treure'm del neguit insuportable
que s'instal·la a la ment com una llosa.
Són aquells dies pertorbadors,
que no cessen
en voler desestabilitzar
una pau interior del jo crític.
Perquè
aquesta pau interior del jo crític,
sé que és buscada desesperadament, i sé
que per més temps que passa,
sempre se'm fa estranya, i és
com si volgués contraposar
la raó del pes que ha de tenir
una lluita externa des de mi mateix
amb la raó del pes que ha de tenir
una lluita interna cap enfora.
Hi ha dies de vida no viscuda
que embruten els vidres entelats
d'aquella finestra que hi ha
a l'entrada de la llar,
just on comença l'habitació
que em porta a dormir cada nit.
I és això, aquest neguit de foscor
que sovint m'aparta de la son
perquè sé que hi ha dies
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
I només tinc una gran sort :
la de saber
que no tots els dies són així.

Marc Freixas, a vint de gener de dos mil catotrze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.