dijous, 30 de gener de 2014

Trenta de gener

Avui és dia trenta de gener.
És dia de qui sap quantes misèries
portes acumulades en el record i a la butxaca.
Demà, si tot va bé, si tens la sort de treballar,
hauries de rebre una compensació
per totes les hores que la teva esquena i el teu cos
suporta durament des que molt abans dels quinze
ja van assignar-te una feina dura i mal pagada.
Demà, si la sort de treballar
es va espatllar just en aquells moments
on tot anava explotant per culpa d'una crisi
que ni tu ni jo no vàrem provocar, i que de mica en mica
se t'ha posat descaradament a la pell i a les venes
i no hi ha manera de desenganxar-te'n
perquè vol ofegar-te sense pietat, demà, dic,
seràs un passejador malferit en plena guerra,
buscaràs aliments per als teus fills a les escombraries,
i només si en trobes prou per a ells, serà després
que et posaràs alguna cosa caducada a la boca
per tal de fer front a la necessitat bàsica de sobreviure,
encara que això comporti problemes de salut
perquè tot és un precipici, tot es qüestiona
i no hi ha manera de posar fre.
Avui és dia trenta de gener,
demà rebentarem de tanta imposició.
Serà demà passat
que tot haurà derivat en revolta necessària.

Marc Freixas,  30 gener 2014

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.