dissabte, 25 de gener de 2014

Entenc el teu paisatge...

Entenc el teu paisatge
com un riu d'aigua clara,
peixos robustos i liles, i pedres amples
ocupant espai als marges,
allà on la gespa verda brilla
i es posa dins dels teus ulls preciosos.
Ets la bellesa primera,
i et veig des del fons del mirall
reflectida en els arbres centenaris...,
perquè et veig
en la profunditat de mi mateix,
just on comença
el desig de viure dins teu,
i els arbres centenaris
són la convicció i la fermesa de tenir-te, justament,
per aquest desig irrefrenable de viure't intensament.

Marc Freixas 
--poema del 24 de gener de 2014--

1 comentari:

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.