divendres, 17 de gener de 2014

Richard Bona a la manera de Roberto Iniesta d'Extremoduro -poema-

Hi ha alguna mena de similitud
entre el geni senegalès
i el Rober dels EXtremoduro.
És una aproximació
de dues músiques extraordinàries
que s'agafen sovint de la mà
per esdevenir melodia imperdible
quan la màgia recrea espais nous
en el moment exacte de crear melodies
a través d'inspiracions personals inigualables.
És aquella música
que és capaç de marcar territori
perquè gaudeix de segell propi
fora de qualsevol tendència :
al meu entendre,
música que prové del rock inevitable,
i és capaç de carregar-se el sistema
amb una crítica social gamberra
i molt poètica a la vegada, i s'alimenta
d'estils diversos, entre els quals
també hi apreciem el jazz, i és en aquí
on ratifico en el meu propi pensament,
que hi ha una similitud de gustos melòdics
entre el jazz fusionat de Richard Bona
i el rock transgressiu dels Extremoduro.
És música feta amb ànima.
Perquè són dues músiques
que disparen trets a gran velocitat
a tots els cors inquiets
que gosen escoltar
talents per gaudir.
Perquè tot això, tot aquest poema
és música incomparable, i és Richard Bona
a la manera de Roberto Iniesta d'Extremoduro.
Mai hagués pensat ni imaginat
que podria sorgir tanta màgia dels versos
per homenatjar de manera humil i sincera
aquestes monstruositats mundials dels nostres dies...,
i tenim sort
perquè en podem gaudir
sempre que ens doni la gana.
No hi ha volta de full
en voler allò que ja no se'ns pot escapar.

Marc Freixas, a disset de gener de dos mil catorze
---perquè la música mereix milions d'homenatges---
---escolteu aquesta cançó de Richard Bona
i després agafeu-ne alguna d'Extremoduro
i veureu que no hi ha diferència quan es tracta de monstres---


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.