Se't resoldria sencer
un amor sense fissures,
sabent del cert, pel simple fet de ser,
que tot d'una, tot amb els teus dits
resseguiria amb fina traça
una línia sencera de tendresa
que s'escolaria fins per sempre més
dins la casa infinita i lluent dels teus ulls.
Com, si no és amb la teva mirada de pau?
Com, si no és amb la teva absoluta presència
de vida posada en el blau d'un cel
amb pinzellades indestriables de roig?
Marc Freixas, a 26 de gener de 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada