divendres, 25 d’abril del 2014

Mai podrem prescindir...

Mai podrem prescindir
de les experiències viscudes amb gran intensitat.
Recordarem, fidels, que tot desfà a tendre,
quan, fins i tot, i a les palpentes,
acariciem amb la ment els primers passos
que van fer els nostres fills en les seves vides.
Mai prescindirem d'aquestes coses
perquè són el batec primordial de l'existència.
Com tu, com jo, que som aquí i tenim el deure
de protegir la història pel bé del futur.

Marc Freixas, 25 abril 2014

dilluns, 21 d’abril del 2014

Maternitat

---poema a Montserrat Roset pel seu aniversari---

Montserrat,
la teva maternitat
es diu amb els quatre noms dels teus fills.
Es fa
amb el pas dels anys viscuts
a través d'una melodia només teva,
identificable en aquella naturalesa
que senties i encara sents
per tot l'amor que vesses
en allò que fas tendrament.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu de manera inequívoca
amb els quatre preciosos noms dels teus fills...,
perquè ets propietària de les pròpies experiències,
i només tu en saps el contingut real.
Tan sols qui porta la llavor al ventre
té la certesa plena de saber
què vol dir la paraula vida
en tot el seu ampli i essencial significat,
en tota la puresa
que mereix ser reconeguda la paraula vida.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu Abel, Montse, Lourdes i Mireia.
Tota aquesta llavor de noms
són l'amor que et creix per dins.

Marc Freixas, poema del 19 d'abril del 2014

dimarts, 8 d’abril del 2014

Només per si teniu ganes de veure'm

quatre cosetes d'agenda poètica :

--23 d'abril, Sant Jordi---de 12:00 a 14:00
a Vilafranca del Penedès, a la rambla de St. Francesc, signatura de l'últim poemari "Amor i Silenci"

--9 de maig---a les 19:00
a l'espai Vilaweb de Barcelona, al Carrer Ferlandina, 43, baixos, presentació/recital del poemari col·lectiu "Vers la llibertat"

--7 de juny--hora a confirmar
a Sudanell (Lleida), recital col·lectiu dins del Segon Festival de Música de Sudanell

--21 de juny--a les 18:30
a La Bisbal (Girona), a la llibreria La Siglantana, presentació del poemari col·lectiu "Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"

--3 de juliol--a les 19:30
a Sant Feliu de Llobregat, dins el Cicle del Contrapunt Poètic, recital d'homenatge al poeta Joan Vinyoli

dimecres, 2 d’abril del 2014

Més Poemes

Sincerament,
crec que no viuria
sense poder escriure
tots els versos incòmodes
que em ronden pel pensament.

Marc Freixas, 27 març 2014



No m'agrada rentar la roba a casa d'altri.
Estic en deute amb el món...,
he d'escombrar el passat
per netejar el present
i refer el futur.

Marc Freixas, 29 març 2014



Ets la lluna que remunta
paisatge enllà dels meus ulls,
que queda descoberta de cor
i es mescla amb el ferro rovellat
per entendre-ho tot sense manies,
sense cap mena de diferència estrambòtica.
Participes del fracàs,
et barreges amb la pau,
et disfresses d'amor
per remoure consciències
i desfàs antics vicis totalitaris
que desmantellen l'assassí de vida
per recrear la dignitat
tornant del fracàs experimentat
barrejant-ho tot de diferents colors
que troben, ara si, la pau eternament clara.
Ets la lluna que remunta
en versos que escric de realitats adverses...,
la lluna sense condició imposada,
el desig de la teva llum explosiva
que convoca l'arribada precisa de la revolució.

Marc Freixas, 30 març 2014



Et desintegres... sucumbeixes, ara,
que tens els peus atrapats amb filferros,
però només ara, instant perdut, ara,
que continues abaixant el cap i el cos,
que no hi pots fer res, ara, que tot et supera
i et vol més mal que cap altra cosa, ara,
sempre a la mateixa hora -aquesta hora d'ara-
i el mateix fracàs, la mateixa depressió dels dies...,
els mateixos polítics de sempre,
la mateixa banca vomitiva... el xou de sempre,
i llums i colors i pasta gansa pels de sempre,
i etcètera, etcètera, etcètera, etcètera,...
I no! que ja en tens prou,
que ara en aquest present
de l'hora d'ara mateix,
no et desintegres ni sucumbeixes,
que tens els peus amunt, t'enlaires
i respires oxigen pur, et fas fortament lliure
i arreles el compromís d'estendre vida
per tota la teva ràbia tornant-te fugaç,
com un estel que passa,
que et reconeix
i et deixa fer.

Marc Freixas, 31 març 2014



Si pogués acumular
tota la tendresa que hi ha
dins dels teus ulls marró/verd,
veuria només la bellesa
demanant a crits la llibertat, i tot
seria més calmat i etern
en el paisatge que proposes.

Marc Freixas, 1 abril 2014
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa--

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.