dissabte, 31 d’agost del 2013

dilluns, 26 d’agost del 2013

Crueltat

La malaltia dels morts
que ens cauen al damunt
és com els dies inservibles
d'una tristesa que dura sempre :
eterna, transparent, inacabable... insuportable.
Passen les hores
per entremig de cors i ànimes, i passen
per milions de cossos destrossats
amb un vessament de sang que no té justificació
en plena innocència de qui no té la culpa de tanta crueltat.

Marc Freixas, 26 d'agost de 2013

dimecres, 21 d’agost del 2013

Prenent consciència...

Prenent consciència
de tots els versos
que m'enorgulleix haver llegit,
també sento una necessitat interior
de quedar-me emmirallat en les grans paraules
dites per tots aquests mestres poetes que estimo.
De fet,
des de que tinc un mínim ús de raó
de les coses que realment m'enamoren,
no me n'estic gens de guardar la veritable bellesa
que desprenen les grans frases que inviten a la reflexió.
És de totes aquestes necessitats personals
que també em vénen ganes d'escriure versos lliures.
És tota aquesta humanitat que llegeixo
la que fa que tot em representi,
i em deixa ser, d'alguna manera, poeta de carrer.

Marc Freixas, 21 d'agost de 2013

M'ennuega...

M'ennuega el teu somriure i la teva prepotència...,
m'ennuega tot de tu, i també
la teva mirada assassina
i aquesta superioritat que mostres,
com si només tu fossis el centre del món.

Aquesta perillositat,
aquest maltractament d'aires dictatorials
-tot això no és més que una simple mediocritat-

... i et reflecteixes inútilment
en una mena de pallasso
d'aquells que mai fan riure, i més aviat
el què fan és emprenyar-me...


Marc Freixas, 21 d'agost de 2013

dissabte, 17 d’agost del 2013

Avui, la quietud...

Avui, la quietud
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur.
-no comptes ni els segons,
ni els minuts, ni el pas
de totes les hores nocturnes-
Només la necessitat d'escriure
m'acompanya en aquest trajecte fabulós de plaer...,
un plaer, que ben mirat,
és del tot necessari
en moments com els d'ara,
i que no m'atreveixo pas a dir que és obsessiu, ni molt menys!
Però avui, la quietud, com he dit abans,
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur, i si fos per mi
em posaria a parlar de la profunditat dels sentiments,
o de la filosofia que s'esdevé
de quan pensem en les imatges
que apareixen en les fotografies, i els records
ens evoquen a debatre dolçament
d'aquelles ulleres que portàvem,
de si llavors teníem una graduació ben diferent a l'actual,
o de si aquelles camisetes i aquells pantalons
ara ja no es porten... -de la fila que féiem, vaja...
En fi, ja ho veus estimat lector,
em posaria a parlar d'aquestes coses,
i també de la forma que tenen les estrelles,
i del llum encès de l'habitació, des d'on t'escric,
i de la màgia inacabable de les paraules,
de perquè em ve tant de gust
de fer trontollar les normes establertes amb els versos lliures...,
de fer que si milions de vegades amb el cap enlaire
clamant al cel que mai hi haurà cap raó
per fer callar la veu dels que tenen coses a dir,
clamant com avui, en plena nit i en aquesta quietud,
que jo també estimaré per sempre
a tots aquells que em llegeixin de cor.
Perquè sé que tot tindrà sentit
només si vosaltres m'acompanyeu
en aquest trajecte fabulós de plaer...,
només si enteneu
que tinc la necessitat imperiosa d'escriure-ho tot.

Marc Freixas, a disset d'agost de dos mil tretze

dissabte, 10 d’agost del 2013

Amb tu

----perquè t'estimo----perquè demà farà disset anys que ens vam conèixer---Lourdes, per tot això i molt més, aquest poema també és tot teu------milions de gràcies per deixar-me compartir la vida amb tu!!!----


Amb el teu somriure
a frec de la meva pell
sóc i em sé protegit,
i noto la calma plena
de les palpitacions del cor
que m'arriben de tota tu
perquè hi ha només el teu món en les carícies...,
només els teus paratges
mitifiquen aquelles dunes
plenes d'una eròtica bellesa
determinada pel sucre exacte
que transforma qualsevol impuresa
en tota la puresa necessària... en aquella que duus a la boca
i que viatja per tot el territori dels sentits
i desemboca inevitablement
en tota l'essència i significat
que tan sols té la paraula amor.
Amb tu
desfaig el nus misteriós i malèvol
de qualsevol moment difícil que ja ha passat...,
amb tu, només amb tu
mantindré la maduresa i fermesa sentimental
amb tota aquesta essència i significat
que només nosaltres trobarem
en la màgia de la paraula amor.

Marc Freixas, a deu d'agost de dos mil tretze

divendres, 9 d’agost del 2013

Passos de príncep guerrer

---avui el meu fill petit fa cinc anys---Per molts anys Biel!!!!---Per molts anys príncep guerrer de casa!!!---


Tornen els teus ulls, quan de sobte
em treus de les ombres impures
i ressegueixes el propi record
del nostre temps per dins la ment.
Ets el cor sencer
que mai descansa en cap oblit...,
entres a l'amor
pel món de portes
que s'obren de bat a bat
perquè mai ofegues la sensibilitat
i mai m'escanyes les emocions, i tot plegat,
perquè em tens a la vora
cuidant-te els passos d'aquests cinc anys
que en el teu demà es faran grans i amples,
seran el goig de veure't créixer...,
seran el goig de saber
que els teus passos de príncep guerrer es faran eterns.

Marc Freixas, poema pel meu fill, pel Biel, a dia nou d'agost de dos mil tretze, pel seu aniversari--cinc anys!!

dilluns, 5 d’agost del 2013

Les cases antigues...

Les cases antigues et miren de lluny,
respecten els costums i tot el futur.
Les teves paraules escriuen el present,
repassen els dies de totes les persones
i diuen les coses importants del record.
I demà serem estrelles
d'un mirall ple d'ulls i estès de vida...,
i avui encara somiem
amb una història, un conte,
un poema que explicarem als fills,
i tot serà present i futur
-perquè els fills
ja seran allò que avui encara escrivim-
Les cases antigues...,
les cases modernes.

Marc Freixas, a cinc d'agost de dos mil tretze

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.