M'ennuega el teu somriure i la teva prepotència...,
m'ennuega tot de tu, i també
la teva mirada assassina
i aquesta superioritat que mostres,
com si només tu fossis el centre del món.
Aquesta perillositat,
aquest maltractament d'aires dictatorials
-tot això no és més que una simple mediocritat-
... i et reflecteixes inútilment
en una mena de pallasso
d'aquells que mai fan riure, i més aviat
el què fan és emprenyar-me...
Marc Freixas, 21 d'agost de 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada