Vers la llibertat

Això de formar part d'un llibre de poemes
de poetes immensos no té preu!!
... i tots caminem vers la llibertat
... i ben aviat el trobareu a les llibreries

A la casa antiga...

A la casa antiga
que hi ha en alguna part del meu cor
hi penja de mala manera la roba foradada
-no em pregunteu perquè,
és així i no hi ha volta enrere-.
A la casa antiga,
hi tinc el record fosc i evocador
d'aquella preciosa música estripada...,
aquell esclat de violència
que em feia tocar la guitarra elèctrica
en plena efervescència adolescent,
enmig de tot i res, just uns metres enllà
de la porta que queda fora del taller de fusteria.
Tot això va passar
en aquella efervescència adolescent
durant bona part del temps que vaig viure al poble.
Tant se val
si repeteixo algunes paraules
en espais diminuts entre versos...,
no em preocupa en absolut
perquè la casa antiga que vull descriure
necessita irremeiablement
dir-vos aquesta efervescència adolescent
per tal de fer-vos entendre sense vergonya
tota aquella dimensió vital que vaig viure al poble.

Marc Freixas, a vint-i-set d'octubre de dos mil tretze

He imaginat paraules...

He imaginat paraules
escrites a la paret de qualsevol carrer.
És hora d'avançar pel camí de la veritat...,
és moment de dir que som la força, i som
el vers que s'escriu a la pell del poble,
i la cara rebel del lector que llegeix sense manies.
Serem accessibles
perquè ara la vida es vesteix
de totes aquestes paraules
escrites a la paret de qualsevol carrer,
i ara ja s'han fet reals
malgrat la fúria que encara ens domina.

Marc Freixas, a vint-i-cinc d'octubre de dos mil tretze

Al meu pare

Ets el cos de fusta
damunt la tassa de cafè
que has begut tendrament d'un sol glop...,
ets el taller, el martell, el ribot
que frisa per deixar sense esquerdes
una porta oberta de proporcions exagerades.
La teva consciència
és la casa infinita contemporània
que ratlla la perfecció justa
després de fer art amb les mans
mentre enllesteixes cada feina...,
consciència de treballar amb amor
durant tota una vida sencera
dins el cos de fusta ferm, i ara
tornes a fer un cafè
perquè preval la calma
i repasses sense pressa
tota mena d'experiències.

Marc Freixas, a vint-i-dos d'octubre de dos mil tretze

Passar

Passar full per damunt de tot.
Passar per barreres i fronteres,
per camins de paraules,
tresors de paisatges, i passar
per l'infinit de la bellesa.
Passar per l'eterna flama
d'un amor acaronant el Sol,
i per un riu de tendresa
o per la pluja d'un cel mullat en llàgrimes.
Passar per la ciència
d'un espai reflectit amb estrelles.
Passar per la tristesa,
passar per l'alegria, i després
tornar a la tristesa convertida en alegria.
Passar per un somriure
que es manté amb timidesa, que no té descans
perquè ha trobat un carrer sense sortida.
Passar per la paret invisible dels humans.
Passar per la desconeixença dels meus ulls,
i mirar de passar per un nou full
que em porta un altre tot més nou
amb un cel blau i ple d'ocells.
Passar per tots els colors que més m'agraden.
Passar per la gespa del verd més intens
i per tots els camins de les terres liles -del meu amor-.
Passar per la paraula que no conec...,
i finalment
passar.

Marc Freixas, poema arreglat a divuit d'octubre de dos mil tretze

Poeta de carrer

El poeta de carrer
no vesteix amb cap corbata.
El poeta de carrer
denuncia el benefici econòmic dubtós
perquè se sap fill d'una humanitat justa
que mou el seu vol sincer
amb ales d'ocell fora presó
i s'alimenta d'una força extraordinària
per tal d'aniquilar qualsevol poder corrupte
que manté les arques privilegiades
d'uns quants ineptes sense sentiments.
El poeta de carrer
se sap fill d'una humanitat justa...,
no vesteix amb cap corbata
i estima a tot un poble
que mereix respecte.

Marc Freixas, a setze d'octubre de dos mil tretze

La dimensió desconeguda

Sota la cristallina llum
de les estrelles emmirallades
al cel que viu dins l'univers,
hi veig la veu ensucrada
d'una dolçor inequívoca als teus llavis.
L'infinit d'aquesta bellesa
és el record de passar per davant dels teus ulls
descobrint paisatges acrílics de pintura
que observava dins del quadre on tu habitaves.
La percepció que tinc de l'amor visual
que m'entregues amb el cor sencer a les mans
és com la d'una sirena misteriosa, que respira
en el cel d'altres planetes que no conec
i neda en una mar enlairada
perquè no hi ha gravetat
en el seu existir...,
i em regala
el somriure diferent
del seu rostre preciós i espectacular
com si es tractés d'un poema
de dimensions que encara no conec.

Marc Freixas, a deu d'octubre de dos mil tretze

Desfem-nos

La pell
damunt la catifa minuciosa de l'amor.
Els llavis
entren a matar sense treva,
embriagant-me del teu sucre
a la saliva addicta
d'un alcohol perfecte
que no fa mal a les entranyes.
Desfem-nos gota a gota
mentre practiquem amb els petons
la manera de trobar el verb estimar
enmig dels nostres cossos
que ara són líquids incandescents...,
desfem-nos en aquesta puresa
sense deixar de banda el desig
de tenir-nos sense fer-nos mal, i amb tota la pell
damunt d'aquesta nostra catifa minuciosa de l'amor.

Marc Freixas, a set d'octubre de dos mil tretze

Escrutini

Escrutini d'amor sense vots
que prohibeix paraules d'acer inoxidable
damunt la farsa històrica de corruptes innombrables.
Exhibició de força desorbitada
de poders dominants que obliden pobles sencers
per rememorar la podrida retòrica dictatorial...,
només aquella que produeix violència gratuïta
a tots els àmbits d'una societat pacífica
que es manté ferma en les conviccions
i no vol deixar de ser rebel
perquè un dia siguem referent obligat
d'una història escrita a peu de carrer, i a peu
d'una dignitat forjada en el cor d'una terra
que persisteix en la lluita per la seva llibertat
perseguint la dignitat encara no acomplida.
Escrutini d'amor sense vots...,
tan sols fer el camí junts
per esdevenir la nova sang
d'aquesta identitat pròpia que mereixem.

Marc Freixas, a dos d'octubre de dos mil tretze

Veu

Després de la revolució
arribarà la victòria plena de llum...,
i cal fer saber
que tot esdevindrà
la veu dels que no han callat
davant d'aquell silenci inacceptable.

Marc Freixas, 1 d'octubre de 2013