La pell
damunt la catifa minuciosa de l'amor.
Els llavis
entren a matar sense treva,
embriagant-me del teu sucre
a la saliva addicta
d'un alcohol perfecte
que no fa mal a les entranyes.
Desfem-nos gota a gota
mentre practiquem amb els petons
la manera de trobar el verb estimar
enmig dels nostres cossos
que ara són líquids incandescents...,
desfem-nos en aquesta puresa
sense deixar de banda el desig
de tenir-nos sense fer-nos mal, i amb tota la pell
damunt d'aquesta nostra catifa minuciosa de l'amor.
Marc Freixas, a set d'octubre de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada