Passar

Passar full per damunt de tot.
Passar per barreres i fronteres,
per camins de paraules,
tresors de paisatges, i passar
per l'infinit de la bellesa.
Passar per l'eterna flama
d'un amor acaronant el Sol,
i per un riu de tendresa
o per la pluja d'un cel mullat en llàgrimes.
Passar per la ciència
d'un espai reflectit amb estrelles.
Passar per la tristesa,
passar per l'alegria, i després
tornar a la tristesa convertida en alegria.
Passar per un somriure
que es manté amb timidesa, que no té descans
perquè ha trobat un carrer sense sortida.
Passar per la paret invisible dels humans.
Passar per la desconeixença dels meus ulls,
i mirar de passar per un nou full
que em porta un altre tot més nou
amb un cel blau i ple d'ocells.
Passar per tots els colors que més m'agraden.
Passar per la gespa del verd més intens
i per tots els camins de les terres liles -del meu amor-.
Passar per la paraula que no conec...,
i finalment
passar.

Marc Freixas, poema arreglat a divuit d'octubre de dos mil tretze