dijous, 28 de novembre del 2013

Feu de mi...

Feu de mi
l'escorça que traspua sensibilitat.
Enroqueu la meva sang dedins
i convertiu el cos que tinc
en una mena de dimoni bo...,
destrosseu àngels de la nosa
i deixeu-ne engrunes d'ossos fèrtils.
Després cremeu tota la carn
i treballeu les cendres
fins fer-ne art
d'enorme cor.
Tocareu l'esperit rebel
de tots els dies que hauré viscut...,
encendreu la llum infinita de la llibertat,
del perquè d'aquest llarg camí d'escriure
que no apagarà el batec intens i sostingut
d'aquesta eterna flama efervescent
que ha volgut poetitzar la vida
en nom dels versos lliures
i de tots els carrers trepitjats.

Marc Freixas, a vint-i-vuit de novembre de dos mil tretze

dimecres, 27 de novembre del 2013

Hivern glaçat

Ara que és temps
de plena collita de fred,
haurem d'estendre la paraula
amb guants i bufanda, rentant-li la cara
per fer-la certa a través d'una bona imatge.
Avui, però,
haurem d'estendre la mirada,
i entendre la paraula de la primera inicial
perquè tenim el deure inequívoc
de trobar sentit comú a les coses
en aquest hivern glaçat de dubtes
que refreda les nostres mans
en la plena collita de fred
d'aquest designi
que no acull
ni protegeix.

Marc Freixas, a vint-i-set de novembre de dos mil tretze
-no us confongueu amb algunes paraules-
-el poema està escrit tal i com volia escriure'l-

dimarts, 26 de novembre del 2013

Crític poema de nadal

No escanyis el futur de demà.
No vulguis córrer
a la presó que ens engarjola.
No perdis el temps.
No siguis egoista
comprant a tort i a dret.
Deixa que el maleït nadal
es crucifiqui en el consumisme...,
deixa els lleons a la selva
i que devorin tota la carn
en nom de la mentida més pura.
Però tu
no escanyis el futur de demà.
Treballa l'amor
amb tota la sinceritat de la teva pell...,
amb tota la tendresa de la teva vida.

Marc Freixas, a vint-i-sis de novembre de dos mil tretze

dilluns, 25 de novembre del 2013

Projecte Àgatha--el primer poema--

Aquest és el primer poema que vaig fer per al Projecte Àgatha--per trencar el silenci de l'autisme amb la poesia----encantat de col·laborar amb ells!-----


Vàrem emprendre el llarg viatge de la vida
d'una manera inacabable, i recollíem
els fruits sencers -quasi inaccessibles-
d'aquella mirada que penetrava sense complexes
en tota mena de territoris, que nosaltres
no érem capaços d'abastar
amb la majestuositat necessària.
Més aviat, només sentíem la màgia
d'aquesta perspectiva vital tant calmada,
però això fa que tinguem en compte, encara ara i avui,
que el futur del demà recau obligatòriament
en escoltar la veu i les reflexions
de tota aquesta perspectiva vital tant calmada...,
de tota aquesta puresa
que és una mena de concentració
que nosaltres no hem estat mai capaços de tenir.

Marc Freixas, a divuit d'octubre de dos mil tretze

divendres, 22 de novembre del 2013

Paraules en silenci. Quan la bellesa arriba a les ones

Hi ha qui dedica esforços extraordinaris a fer literatura poètica de qualitat a través de les ones... a través de la ràdio.
Hi ha un poble prop d'Alacant (Pego) que fa possible escoltar els somnis de molts lectors, i al mateix temps, just a partir de les 22:00 hores de la nit i fins a les 23:00, la veu encalmada de l'amic Manel Arcos posseeix la màgia de les paraules per acaronar-les amb tota la sensibilitat. i de pas, amb tot el sentiment a flor de pell i les emocions al límit, és llavors que regna un silenci mesurat al llarg de tot el seu programa. Un programa que admiro i respecto profundament, precisament perquè no me'n vull estar de dir que la necessitat de poder vibrar pausadament i amb tota la tranquil·litat possible a través de la ràdio, doncs he de reconèixer que em fa gaudir, i molt!
Així doncs, ja ho sabeu, si desitgeu amb totes les vostres forces, poder escoltar un programa de ràdio especialitzat al cent per cent en el món meravellós de la poesia, no ho dubteu, escolteu "Paraules en silenci" cada dimarts de 22:00 a 23:00 de la nit a Ràdio Pego. Podeu sintonitzar aquesta emissora en directe al 107.8 de la FM, i també en aquest enllaç : www.radiopego.com
"Paraules en silenci" també disposa d'un bloc on es van penjant tots els programes emesos. Aquí teniu l'enllaç al bloc :
http://paraules-en-silenci.blogspot.com.es/

I en aquí teniu una foto de Manel Arcos amb el gran cantautor Albert Bertomeu



dijous, 21 de novembre del 2013

En obres

El cor em bull a cop de mall
mentre la runa del pensament
es va dipositant al contenidor
dels residus no volguts.
Busco les hores per escriure
a mig camí de tu,
a mig camí d'enlloc...,
a mig camí del món
d'un camí sencer
ple de tot
i de no-res.
El cap em cou a cop de pala
mentre fa soroll el disc que talla...,
el cor en obres bull de cos present
i el mall em bull a cop de pensament.

Marc Freixas, a 21 de novembre de 2013
-poema basat en fets reals-

dimecres, 20 de novembre del 2013

Projecte Àgatha

versos per Àgatha... --versos per un projecte que trenca el silenci amb poesia--


El cor en un puny ple de vida
es desfà de tendresa a les mans.
I el color de la paraula
trenca aquest silenci
fent del poema
pinzell d'amor de tu.
 
 
 entreu a la pàgina de facebook del Projecte Àgatha, aquí :

diumenge, 17 de novembre del 2013

A la punta dels palmells...

A la punta dels palmells
i a la boca de les mans,
és on comença el llarg camí
per escriure amb gran plaer
la puresa indescriptible de les coses.
Amatent, gens abatut,
enfilo el mapa geogràficament perfecte
de tots els camins de tu, inesgotables,
i tal volta, delineats amb tota la cura
d'aquesta boca de les teves mans
que hi ha a la punta dels palmells,
i retenen tot l'amor que et tinc
perquè configures la bellesa infinita...,
configures el mapa indescriptible de les coses,
i ets la dona geogràficament perfecte
que habita en tots els meus poemes.

Marc Freixas, a disset de novembre de dos mil tretze

divendres, 15 de novembre del 2013

"Vers la llibertat"-el perquè de col·laborar-

Poemari col·lectiu - Vers la llibertat -
17 poemes
14 poetes
ben aviat a les llibreries... i a les teves mans!
un punt de vista particular -i personal-
de perquè col·laborar en aquest llibre

"Vers la llibertat" és la poesia que arriba per trobar lloc i caliu al cor de dones i homes que ja en tenen prou de portar llàgrimes als ulls, i ara, el que volen i necessiten, són aquells versos nous i contemporanis de qui proposa dignitat, humanitat i identitat, i tot, com a bàlsam per tal de deixar enrere la tristesa i donar alegria a través de les arrels que ens configuren com a persones d'un País que mereix ser lliure.
Quan parlo de País ( vet aquí el perquè de col·laborar i el meu punt de vista particular -i personal- ) no em refereixo només al Principat, em refereixo a tot el conjunt dels Països Catalans... -és a dir, per mi no pot existir la llibertat del poble català, si no és amb tot el territori sense excepció- per tant, amb tot això dit, escrit, exposat i explicat, considero el fet de formar part de "Vers la llibertat", un motiu prou important per tal de ser una peça més d'aquest engranatge que empeny amb força i perseverança per aconseguir la nostra independència catalana en tot el seu conjunt.

Marc Freixas, a quinze de novembre de dos mil tretze
... i recordeu, ben aviat "Vers la llibertat" serà a les llibreries,
i si ho desitges, a les teves mans!




dilluns, 11 de novembre del 2013

Encara avui Miquel...

Encara avui Miquel
ens fan falta els teus versos
per tornar a dir la teva veu,
fer-la néixer de nou en tots nosaltres...,
saber-nos els teus fills,
encomanar l'amor
en el vent de les teves paraules
perquè tot recau en tu,
en la mirada oberta dels teus ulls fins l'infinit.
I jo, Miquel,
en aquesta part del temps que em toca de viure,
vull dir-te
que encara avui i sempre
la teva obra se m'enganxa per dins del cos,
i fins i tot a la sang poètica
que em corre per dins de les venes,
sé que hi ha el record de tu, perdurable, etern,
que passeja i m'acompanya
en aquest nostre gran i llarg camí d'escriure.
Em deies mentre et llegia
que tot era fictici
en el teu llibre de les solituds,
i creu-me si et dic
que encara tot ho continua essent
perquè ja sabem
que quan vinguin els nous humans,
els que ens substituiran a mi i a tots els altres
-vull dir a tots els que encara som vius-
faran la mirada perduda com nosaltres,
i sabran que els que vinguin després d'ells
també seguiran amb la mateixa roda giratòria de les coses...,
amb un no parar que no té aturador
si no és que arriba la genialitat
d'una nova fornada de gent
amb el cap ben alt i clar
que sàpiguen transgredir
i transformar aquesta societat actual
cap a una autèntica revolució de canvis i projectes
que ens portin a viure tots plegats com ens mereixem.
Miquel,
jo també somio
amb uns Països Catalans ben lliures,
i haurem de pensar
que encara tot és possible
i tenim el dret
a seguir exigint el que ens pertoca.
Encara avui
ens fan falta els teus versos
per tornar a dir la teva veu,
fer-la néixer de nou
i fer-la créixer en tots nosaltres
i en aquesta part del temps que ens toca de viure.
Perquè vull dir-te ara, que avui i sempre
la teva obra se m'enganxa per dins del cos.

Marc Freixas, poema revisat a dia onze de novembre de dos mil tretze

divendres, 8 de novembre del 2013

Arrels

Emancipava el corc
dins les entranyes emocionals
per arribar al paradís de les arrels...,
per travessar el mur de la tristesa
i creuar la fina essència de la paraula
amb un cert gust de victòria filosòfica.
Lluitàvem pel somni i el destí,
per créixer amb els llibres alçats, i els ulls
plens de vida i pensament, i experiència
i esforç col·lectiu... i també lluitàvem
per no equivocar el camí,
per esdevenir futur
i arribar al paradís invencible
de les nostres arrels impertorbables.

Marc Freixas, a vuit de novembre de dos mil tretze

Els companys de TOT POEMES del "feisbuc"
han afegit aquesta foto al poema -milions de gràcies!

Aportació de Marc Freixas Morros

dimecres, 6 de novembre del 2013

No és una mort. És un assassinat

quina vergonya!!
-hem perdut del tot la llibertat d'expressió-
avui, si cal,
encara em sento més valencià que mai,
i em sento del tot estafat
per uns polítics incompetents
que no reconeixen
ni els seus errors
ni les seves putes màfies!
sóc al costat
de tots els professionals
de la ràdio i la televisió
dels meus estimats catalans del sud

Marc Freixas, a sis de novembre de dos mil tretze
-dia en que alguna mala ànima assassina
vol silenciar la veu de qui no té ganes de callar-

dimarts, 5 de novembre del 2013

El llibre de poemes

Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Rellegies
amb aquella intensitat
de quan les emocions
floreixen a la pell, i el tacte esdevé
la senzillesa d'uns ulls inquiets
que es preparen impacientment
per rebre la meravella de la paraula
mentre les mans acomoden tota la màgia
per tal de fer del tot verídic l'instant
de quan per uns bells segons
tot sembla indicar que protegeixes la lectura
amb una professionalitat incomparable, com si es tractés
de la feina més important que mai has tingut.
Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Ara, la raó d'existir
és molt més profunda, i la teva ànima
ha conquerit de bell nou
l'esperit de la bellesa
que passeja desmesurada
per qualsevol ésser viu
perquè ha descobert
aquells versos tant teus.

Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil tretze

dissabte, 2 de novembre del 2013

Tots Sants

He de reconèixer que això de passejar-me per un cementiri el dia de Tots Sants
no és una sensació gaire agradable, i menys encara, quan em sé del cert un intrús enmig de tanta parafernàlia de la qual ja fa molts anys que no me'n sento part. Vull dir que partint de la base de que no crec en cap de les religions existents, tot i respectar-les perquè cadascú té dret d'escollir el què vulgui en la seva vida, doncs com deia, vull dir que malgrat tot, he de confessar que si hi vaig anar, també va ser per demostrar-me a mi mateix que no tinc cap inconvenient per veure els éssers estimats que hi descansen -no sé si en pau o senzillament en silenci i sense fer soroll-.

Marc Freixas, a dos de novembre de dos mil tretze

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.