Entreu a descobrir què s'amaga en aquest projecte que faig amb el cantautor Albert Gàmez!
Reproduint el vídeo, podreu veure el videoclip de "Seria just i necessari", el primer poema musicat.
Hi ha recompenses molt interessants!
------junts podem fer que el somni es converteixi en realitat!------
Enllaç al nostre Verkami :
Música d'Amor i Silenci
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
dissabte, 15 de novembre del 2014
dilluns, 3 de novembre del 2014
dissabte, 18 d’octubre del 2014
M'avinc a retrobar amor...
M'avinc
a retrobar amor
en el carrer de la proximitat.
Que dels teus ulls
en faig mirada eterna,
de la teva boca
menjar per viure,
del teu cor
batec que neix.
T'estimo a tu,
i a tu i a l'altre, i també
al de més enllà, i fins i tot
a qui no em vol bé, per por,
que no aconsegueix desfer-se
de tot allò que manipula els nostres dies.
Desitjo que facis una passa endavant...,
desitjo que estimis sense final
amb una romàntica llibertat desmesurada.
Ja saps que m'avinc
a retrobar la paraula amor
en el carrer dels poemes de la proximitat.
Marc Freixas, poema del 17 d'octubre del 2014
a retrobar amor
en el carrer de la proximitat.
Que dels teus ulls
en faig mirada eterna,
de la teva boca
menjar per viure,
del teu cor
batec que neix.
T'estimo a tu,
i a tu i a l'altre, i també
al de més enllà, i fins i tot
a qui no em vol bé, per por,
que no aconsegueix desfer-se
de tot allò que manipula els nostres dies.
Desitjo que facis una passa endavant...,
desitjo que estimis sense final
amb una romàntica llibertat desmesurada.
Ja saps que m'avinc
a retrobar la paraula amor
en el carrer dels poemes de la proximitat.
Marc Freixas, poema del 17 d'octubre del 2014
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Seria just i necessari --videoclip--
Ja podeu veure el videoclip del poema "Seria just i necessari"
--poema musicat pel cantautor Albert Gàmez, a veu i piano--
Esperem que en gaudiu!!!
I recordeu que tot això forma part del disc "Música d'Amor i Silenci". Disc que portarà deu poemes musicats del poemari "Amor i Silenci", que gravarem sencer als Estudis Aviram de Manresa amb l'Albert Palomar.-------estigueu atents, ben aviat Verkami (Micromecenatge) per allò de fer-ho possible entre tots plegats-----sabem que sou el motor, la força i la matèria primera d'aquest somni que volem compartir amb vosaltres----------------
Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!--------donem vida, donem amor per trencar el silenci!!!!!!
Crèdits videoclip :
Seria just i necessari
Videoclip del primer poema de Marc Freixas musicat per Albert Gàmez
Disc : Música d'Amor i Silenci
Filmació : Josep Balcells
www.josepbalcells.cat
Edició i muntatge : Anna Carod
www.facebook.com/anna.carod
Models : Marina Freixas i Sara Esquerra
So : Aviram Estudis
divendres, 10 d’octubre del 2014
--nou poema------------
Diuen, els entesos en la matèria,
que de tu només en queda
una fina essència de cor
i poca tendresa de cos
i un rampell pur, sec,
d'allò que ets.
Ja no et necessitem.
En tindrem ben bé prou
de portar-te a la foguera,
que del foc en farem cendra,
que de cendra en farem fum,
i de fum en traurem somnis
que seran metxes de futur.
Desfeu-me del seu odi
i porteu-me a conèixer
el rostre amable de l'amor.
Encamineu
aquesta nova aroma del vers
fins que arribeu de bell nou
a les arrels dolces del sucre,
just on hi ha la vivesa eterna
d'aquesta terra nostra que tant estimo.
I no cal que feu cas
dels entesos en la matèria,
que no saben res
d'allò que som.
Marc Freixas, 10 octubre 2014
que de tu només en queda
una fina essència de cor
i poca tendresa de cos
i un rampell pur, sec,
d'allò que ets.
Ja no et necessitem.
En tindrem ben bé prou
de portar-te a la foguera,
que del foc en farem cendra,
que de cendra en farem fum,
i de fum en traurem somnis
que seran metxes de futur.
Desfeu-me del seu odi
i porteu-me a conèixer
el rostre amable de l'amor.
Encamineu
aquesta nova aroma del vers
fins que arribeu de bell nou
a les arrels dolces del sucre,
just on hi ha la vivesa eterna
d'aquesta terra nostra que tant estimo.
I no cal que feu cas
dels entesos en la matèria,
que no saben res
d'allò que som.
Marc Freixas, 10 octubre 2014
dimecres, 8 d’octubre del 2014
Videoclip i Verkami --ben aviat!--
Us presentem les actrius del videoclip :
Marina Freixas i Sara Esquerra
---elles són les protagonistes del poema musicat "Seria just i necessari"
Projecte :
--consisteix en la musicació d'uns quants poemes del poemari Amor i Silenci per part del cantautor Albert Gàmez ( piano i veu )
--el cd portarà per títol "Música d'Amor i Silenci", i la seva portada serà semblant a la del llibre de poemes
--què fem?
de moment hem creat el Recital d'Amor i Silenci, basat en bona part dels poemes del llibre, alguna referència poètica obligada per part meva, algun poema inèdit que s'hi deixa caure i les cançons que són els poemes musicats per l'Albert Gàmez a piano i veu
--què farem i com ho farem?
doncs la cosa és senzilla, però preciosa i molt agradable de fer--es tracta de fer un Verkami (micromecenatge), que de moment ja tenim aprovat, i que per tant, ara només restem pendents a fer edició i muntatge del videoclip, i un cop tinguem això, ho presentem per tal d'esperar amb calma i un pèl d'impaciència i molta il·lusió, el compte enrere dels quaranta dies que tindrem per aconseguir de fer realitat aquest petit gran somni : el cd de "Música d'Amor i Silenci"
--i què volem amb tot això?
doncs res de l'altre món, només que us faci el pes, que us atrapi tota aquesta història i que us feu imprescindibles, que ens doneu un cop de mà, i així, d'aquesta manera, fer possible entre tots aquesta "Música d'Amor i Silenci", aquest somni, aquest desig compartit amb vosaltres perquè sabem que sou el motor principal de tot plegat..................
-------------milions de gracies!!!-----estigueu atents, us anirem informant de tot a mesura que s'aproximi la data "x", tant del videoclip com del Verkami-----------gràcies!!! salut i llibertat a tots!!!!
Marina Freixas i Sara Esquerra
---elles són les protagonistes del poema musicat "Seria just i necessari"
Projecte :
--consisteix en la musicació d'uns quants poemes del poemari Amor i Silenci per part del cantautor Albert Gàmez ( piano i veu )
--el cd portarà per títol "Música d'Amor i Silenci", i la seva portada serà semblant a la del llibre de poemes
--què fem?
de moment hem creat el Recital d'Amor i Silenci, basat en bona part dels poemes del llibre, alguna referència poètica obligada per part meva, algun poema inèdit que s'hi deixa caure i les cançons que són els poemes musicats per l'Albert Gàmez a piano i veu
--què farem i com ho farem?
doncs la cosa és senzilla, però preciosa i molt agradable de fer--es tracta de fer un Verkami (micromecenatge), que de moment ja tenim aprovat, i que per tant, ara només restem pendents a fer edició i muntatge del videoclip, i un cop tinguem això, ho presentem per tal d'esperar amb calma i un pèl d'impaciència i molta il·lusió, el compte enrere dels quaranta dies que tindrem per aconseguir de fer realitat aquest petit gran somni : el cd de "Música d'Amor i Silenci"
--i què volem amb tot això?
doncs res de l'altre món, només que us faci el pes, que us atrapi tota aquesta història i que us feu imprescindibles, que ens doneu un cop de mà, i així, d'aquesta manera, fer possible entre tots aquesta "Música d'Amor i Silenci", aquest somni, aquest desig compartit amb vosaltres perquè sabem que sou el motor principal de tot plegat..................
-------------milions de gracies!!!-----estigueu atents, us anirem informant de tot a mesura que s'aproximi la data "x", tant del videoclip com del Verkami-----------gràcies!!! salut i llibertat a tots!!!!
diumenge, 21 de setembre del 2014
Un homenatge al Penedès
-------un homenatge a les arrels-------
Vam trobar
les botes de vi
sota el paraigua
d'una terra que es diu Penedès.
Vam assaborir
amb totes les paraules
el verd líquid de cada vers, i el poema
va trobar recer en el paisatge
i es va fer fèrtil a la vinya.
Acomodeu el paladar
i deixeu que la calma us persegueixi, i després,
quan us atrapi la seva dolça aroma,
no tingueu pietat de res ni per ningú...,
empreneu el camí del gust i del plaer
fins a trobar en el vostre imaginari
tot el bell paisatge que us envolta :
tot el vi que neix del Penedès.
Marc Freixas, 21 setembre 2014
Vam trobar
les botes de vi
sota el paraigua
d'una terra que es diu Penedès.
Vam assaborir
amb totes les paraules
el verd líquid de cada vers, i el poema
va trobar recer en el paisatge
i es va fer fèrtil a la vinya.
Acomodeu el paladar
i deixeu que la calma us persegueixi, i després,
quan us atrapi la seva dolça aroma,
no tingueu pietat de res ni per ningú...,
empreneu el camí del gust i del plaer
fins a trobar en el vostre imaginari
tot el bell paisatge que us envolta :
tot el vi que neix del Penedès.
Marc Freixas, 21 setembre 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
Algun escrupolós poema...
Algun escrupolós poema
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
Nou poema inèdit!
----recordeu que aquest dissabte 6 setembre tenim Recital d'Amor i Silenci a les 19 h a l'Espai Pels Somnis, casal autogestionat d'Igualada, al Passeig Verdaguer, a les antigues piscines del casal----M'acompanya a la veu i al piano l'Albert Gàmez, un músic extraordinari que m'ha sorprès molt gratament amb la seva capacitat d'inspiració i melodia----el recital es basa en els poemes d'Amor i Silenci, en algun poema inèdit, alguna referència poètica obligada per part meva i en els poemes que l'Albert ha musicat, amb qui ara mateix estem treballant en el cd físic per tal de fer-lo sortir a la llum pública després de fer un Verkami (micromecenatge), però tot això ja us ho anirem informant quan realment toqui--------salut per a tothom!!!!----gràcies per seguir-nos les passes!!!!---estigueu atents.... que ben aviat es presenten unes quantes corbes poètiques i musicals perilloses (de bon fer, amb el bon sentit)--------------------ara us deixo amb aquest nou poema inèdit-----------
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
diumenge, 24 d’agost del 2014
Recital d'Amor i Silenci, a les 19 h
Us espero a les 19 h al Cafè Voilà de Manresa, C/Còs, 74
Recital d'Amor i Silenci amb Albert Gàmez al piano.
Marc Freixas és un poeta de carrer. Albert Gàmez és una veu amb piano.
La química poètica i musical pren una força extraordinària just quan la paraula es converteix en un vers lliure, i és llavors que tot agafa una dimensió màgica, és quan tot es diu amb aquella necessitat de fer saber que si volem podem esdevenir puresa poètica, puresa vital i realitat del nostre temps.Perquè tot es pot fer acompanyar de piano : per moments només amb una veu de carrer, puntualment el poema es fa cançó i la veu es converteix en piano.
Tot això i alguna cosa més ho trobareu al Recital d’Amor i Silenci, un recital basat en bona part del poemari “Amor i Silenci” de Marc Freixas, on també s’hi pot deixar caure algun poema inèdit, es comenta alguna referència poètica obligada i es fan algunes cançons que són els poemes del llibre musicats per l’Albert Gàmez amb el seu piano.
Intimitat i bellesa es barregen de crítica i reivindicació en un recital que vol ser un batec constant ple de vida i llibertat per tots aquells que desitgin gaudir-lo i escoltar-lo. Perquè creiem que la sensibilitat i la tendresa també es poden alimentar de paraules clares i contundents a la vegada.
Amor i Silenci al Voilà!
Recital d'Amor i Silenci amb Albert Gàmez al piano.
Marc Freixas és un poeta de carrer. Albert Gàmez és una veu amb piano.
La química poètica i musical pren una força extraordinària just quan la paraula es converteix en un vers lliure, i és llavors que tot agafa una dimensió màgica, és quan tot es diu amb aquella necessitat de fer saber que si volem podem esdevenir puresa poètica, puresa vital i realitat del nostre temps.Perquè tot es pot fer acompanyar de piano : per moments només amb una veu de carrer, puntualment el poema es fa cançó i la veu es converteix en piano.
Tot això i alguna cosa més ho trobareu al Recital d’Amor i Silenci, un recital basat en bona part del poemari “Amor i Silenci” de Marc Freixas, on també s’hi pot deixar caure algun poema inèdit, es comenta alguna referència poètica obligada i es fan algunes cançons que són els poemes del llibre musicats per l’Albert Gàmez amb el seu piano.
Intimitat i bellesa es barregen de crítica i reivindicació en un recital que vol ser un batec constant ple de vida i llibertat per tots aquells que desitgin gaudir-lo i escoltar-lo. Perquè creiem que la sensibilitat i la tendresa també es poden alimentar de paraules clares i contundents a la vegada.
Amor i Silenci al Voilà!
dijous, 31 de juliol del 2014
Poemestiu 2014 --Festival de Poesia de l'Empordà---
Em trobareu el dia nou d'agost, a Castelló d'Empúries, a les 17 h, fent uns quants versos lliures ----a la Sala Gòtica de l'Ajuntament---
---amb un munt de poetes excepcionals i una cantautora que val molt la pena d'escoltar-------
Poetes :
Vinyet Panyella, Sandra Domínguez Roig, Ricard Garcia, Teresa Bosch, Quim Ponsa, Albert Cuevas, Júlia Costa, Montse Cufí, Quim Martínez, Sílvia Casamort, David Madueño i un servidor.
Cantautora :
Meritxell Gené
El cartell :
---amb un munt de poetes excepcionals i una cantautora que val molt la pena d'escoltar-------
Poetes :
Vinyet Panyella, Sandra Domínguez Roig, Ricard Garcia, Teresa Bosch, Quim Ponsa, Albert Cuevas, Júlia Costa, Montse Cufí, Quim Martínez, Sílvia Casamort, David Madueño i un servidor.
Cantautora :
Meritxell Gené
El cartell :
dijous, 26 de juny del 2014
Quasi bé quaranta anys
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.
Marc Freixas, 26 juny 2014
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.
Marc Freixas, 26 juny 2014
dimarts, 17 de juny del 2014
Dels problemes de Barcelona i altres pobles
Aquesta vegada un article, una opinió....----------
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---
Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------
Marc Freixas, 17 juny 2014
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---
Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------
Marc Freixas, 17 juny 2014
divendres, 30 de maig del 2014
Un poema de conscienciació amb els peixos
Els peixos ens adoren, ens estimen,
quan capbussem la mirada, pacífica,
al seu univers blau de vida plena.
Marc Freixas, 30 maig 2014
Del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa",
un poema de conscienciació amb els animals,
amb els peixos.
quan capbussem la mirada, pacífica,
al seu univers blau de vida plena.
Marc Freixas, 30 maig 2014
Del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa",
un poema de conscienciació amb els animals,
amb els peixos.
dijous, 22 de maig del 2014
24 de maig, Recital d'Amor i Silenci
Dissabte, 24 de maig de 2014, a les 19 h,
al Casal Popular independentista El Carràs, c/Església, núm.5--Sant Sadurní d'Anoia,
al Casal Popular independentista El Carràs, c/Església, núm.5--Sant Sadurní d'Anoia,
Recital d'Amor i Silenci,
un
recital basat en bona part dels poemes del poemari "Amor i Silenci" amb
alguna referència obligada al poeta Vicent Andrés Estellés, alguna cosa
amagada de Celdoni Fonoll a les butxaques i algun poema inèdit que s'hi
deixa caure. Tot plegat mostra el descontentament pel món que ens ha
tocat viure, una mena d'emprenyamenta que es manifesta en els versos,
però sempre buscant un punt de vista personal i optimista a les coses
per tal de sembrar esperança de cara al futur. Tot amanit amb aquell
amor que prové del romanticisme més pur i essencial de quan algú estima
sense esperar res a canvi de res. La reivindicació i identitat dels
Països Catalans també es fa evident en alguns poemes del recital.dissabte, 17 de maig del 2014
Dia Internacional contra la LGTB-fòbia
--perquè el dret a estimar ha de ser lliure i sense imposicions--
Cada dia robes una mica més els braços
amb el do de fer calendaris eterns i llargs
permetent el goig infinit de creure en cada cos
perquè no hi ha límits en les carícies
quan aquestes són del tot volgudes…
Tens tanta fam als ulls i a la boca
i tanta voluntat de fer-ho bé,
que se’ns torna sensible la pell sense voler.
Ell t’agraeix aquest esforç
i porta la nuesa del joc
al terreny inacabable de la tendresa, i tot
sense caure en el parany irreparable de la gelosia.
Tant se val quin és el sexe afortunat
en aquesta travessia íntima dels que s’estimen…,
tant se val si hi ha diferències insalvables
per culpa de tots aquells que creuen
que només hi ha puresa
en allò que mai sobrepassa les lleis de la vida.
Avui parlarem de tots els colors possibles
i tindrem clar quin és el nostre futur.
Respectarem la decisió de viure l’amor
de la manera que a cadascú li plagui.
Marc Freixas,
del poemari Amor i Silenci,
editat per La Comarcal Edicions
a l'abril del 2013
dimecres, 14 de maig del 2014
Actualització d'agenda poètica
--per si us ve de gust--
---dissabte, 24 de maig, a les 19 h--a Sant Sadurní d'Anoia
Recital d'Amor i Silenci
al Casal Popular independentista El Carràs,
al C/Església, núm 5
---dissabte, 31 de maig, a les 19 h--a Igualada
Amb Paranoia Accions i Llegim Llibreria,
nova edició del Corraló dels llibres oblidats.
Taula rodona poètica amb altres poetes,
on parlarem de què és la poesia
i llegirem alguns poemes
--dissabte, 7 de juny, a Sudanell (Lleida)
Recital col·lectiu
dins la Segona Festa de la música de Sudanell.
Hora per concretar, probablement de tarda,
amb concert de Cesk Freixas
--dissabte, 14 de juny, a les 12 del migdia,
a Sant Pere de Riudebitlles,
Recital d'Amor i Silenci
a les Escoles Velles,
amb acompanyament musical d'Albert Gàmez, piano o veu
---dissabte, 21 de juny, a les 18:30 h--a La Bisbal (Girona)
Presentació del poemari col·lectiu
"Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"
a la llibreria La Siglantana
---dissabte, 24 de maig, a les 19 h--a Sant Sadurní d'Anoia
Recital d'Amor i Silenci
al Casal Popular independentista El Carràs,
al C/Església, núm 5
---dissabte, 31 de maig, a les 19 h--a Igualada
Amb Paranoia Accions i Llegim Llibreria,
nova edició del Corraló dels llibres oblidats.
Taula rodona poètica amb altres poetes,
on parlarem de què és la poesia
i llegirem alguns poemes
--dissabte, 7 de juny, a Sudanell (Lleida)
Recital col·lectiu
dins la Segona Festa de la música de Sudanell.
Hora per concretar, probablement de tarda,
amb concert de Cesk Freixas
--dissabte, 14 de juny, a les 12 del migdia,
a Sant Pere de Riudebitlles,
Recital d'Amor i Silenci
a les Escoles Velles,
amb acompanyament musical d'Albert Gàmez, piano o veu
---dissabte, 21 de juny, a les 18:30 h--a La Bisbal (Girona)
Presentació del poemari col·lectiu
"Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"
a la llibreria La Siglantana
dilluns, 5 de maig del 2014
I què coi és la poesia?
-----------Per a mi la poesia ho és tot---és una manera
de viure, d'entendre la vida---l'any 2004 ja en vaig escriure un
poema---he volgut respectar al cent per cent el contingut del poema,
sense retocar res, cosa que de moment ja m'està bé----------perquè la poesia, malgrat pesi a alguns impertinents, és com un ocell que vola estenent les ales de bat a bat, sense importar-li res més que la seva pròpia llibertat-----perquè la poesia no necessita atendre a consells imposats per ningú----------com voleu que la màgia poètica hagi de seguir normes carrinclones?---més aviat diria, que si els versos tenen un bon ritme, ja n'hi ha prou per confegir un bon poema------------la poesia ho pot tot, i és la veritable vida que ens rodeja per dins i per fora, i si vols, la poesia és el somni que un dia en el futur esdevindrà la realitat que tant desitges--------------
Poesia és una promesa,
és amor, esperança;
poesia és un si a la llibertat d'expressió,
és un si a la lluita per la igualtat,
és el no més gran de qualsevol guerra
( totes les guerres són estúpides ),
és la pau i el respecte
( sigui quin sigui el tipus dels àmbits existents ),
és il·lusió, somnis d'infantesa,
de tornar-me a creure que sóc un nen,
de pensar en positiu.
Però poesia també és tristesa, desesperança,
de quan les coses no funcionen;
és el dret a voler canviar les normes del món,
i convertir-les en vies alternatives de la positivitat de l'optimisme,
en escenes de comprensió i confiança de tot tipus de gent,
de cultures diverses,
i de viure conjuntament en l'amor, el desamor
( d'entendre les coses amb conformitat,... ).
Per a mi, poesia,
és tot el què m'envolta;
és la promesa que em faig a mi,
per continuar somiant amb la meva vida poètica.
Marc Freixas, un poema del 2004
Poesia és una promesa,
és amor, esperança;
poesia és un si a la llibertat d'expressió,
és un si a la lluita per la igualtat,
és el no més gran de qualsevol guerra
( totes les guerres són estúpides ),
és la pau i el respecte
( sigui quin sigui el tipus dels àmbits existents ),
és il·lusió, somnis d'infantesa,
de tornar-me a creure que sóc un nen,
de pensar en positiu.
Però poesia també és tristesa, desesperança,
de quan les coses no funcionen;
és el dret a voler canviar les normes del món,
i convertir-les en vies alternatives de la positivitat de l'optimisme,
en escenes de comprensió i confiança de tot tipus de gent,
de cultures diverses,
i de viure conjuntament en l'amor, el desamor
( d'entendre les coses amb conformitat,... ).
Per a mi, poesia,
és tot el què m'envolta;
és la promesa que em faig a mi,
per continuar somiant amb la meva vida poètica.
Marc Freixas, un poema del 2004
divendres, 25 d’abril del 2014
Mai podrem prescindir...
Mai podrem prescindir
de les experiències viscudes amb gran intensitat.
Recordarem, fidels, que tot desfà a tendre,
quan, fins i tot, i a les palpentes,
acariciem amb la ment els primers passos
que van fer els nostres fills en les seves vides.
Mai prescindirem d'aquestes coses
perquè són el batec primordial de l'existència.
Com tu, com jo, que som aquí i tenim el deure
de protegir la història pel bé del futur.
Marc Freixas, 25 abril 2014
de les experiències viscudes amb gran intensitat.
Recordarem, fidels, que tot desfà a tendre,
quan, fins i tot, i a les palpentes,
acariciem amb la ment els primers passos
que van fer els nostres fills en les seves vides.
Mai prescindirem d'aquestes coses
perquè són el batec primordial de l'existència.
Com tu, com jo, que som aquí i tenim el deure
de protegir la història pel bé del futur.
Marc Freixas, 25 abril 2014
dilluns, 21 d’abril del 2014
Maternitat
---poema a Montserrat Roset pel seu aniversari---
Montserrat,
la teva maternitat
es diu amb els quatre noms dels teus fills.
Es fa
amb el pas dels anys viscuts
a través d'una melodia només teva,
identificable en aquella naturalesa
que senties i encara sents
per tot l'amor que vesses
en allò que fas tendrament.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu de manera inequívoca
amb els quatre preciosos noms dels teus fills...,
perquè ets propietària de les pròpies experiències,
i només tu en saps el contingut real.
Tan sols qui porta la llavor al ventre
té la certesa plena de saber
què vol dir la paraula vida
en tot el seu ampli i essencial significat,
en tota la puresa
que mereix ser reconeguda la paraula vida.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu Abel, Montse, Lourdes i Mireia.
Tota aquesta llavor de noms
són l'amor que et creix per dins.
Marc Freixas, poema del 19 d'abril del 2014
Montserrat,
la teva maternitat
es diu amb els quatre noms dels teus fills.
Es fa
amb el pas dels anys viscuts
a través d'una melodia només teva,
identificable en aquella naturalesa
que senties i encara sents
per tot l'amor que vesses
en allò que fas tendrament.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu de manera inequívoca
amb els quatre preciosos noms dels teus fills...,
perquè ets propietària de les pròpies experiències,
i només tu en saps el contingut real.
Tan sols qui porta la llavor al ventre
té la certesa plena de saber
què vol dir la paraula vida
en tot el seu ampli i essencial significat,
en tota la puresa
que mereix ser reconeguda la paraula vida.
Montserrat,
la teva maternitat
es diu Abel, Montse, Lourdes i Mireia.
Tota aquesta llavor de noms
són l'amor que et creix per dins.
Marc Freixas, poema del 19 d'abril del 2014
dimarts, 8 d’abril del 2014
Només per si teniu ganes de veure'm
quatre cosetes d'agenda poètica :
--23 d'abril, Sant Jordi---de 12:00 a 14:00
a Vilafranca del Penedès, a la rambla de St. Francesc, signatura de l'últim poemari "Amor i Silenci"
--9 de maig---a les 19:00
a l'espai Vilaweb de Barcelona, al Carrer Ferlandina, 43, baixos, presentació/recital del poemari col·lectiu "Vers la llibertat"
--7 de juny--hora a confirmar
a Sudanell (Lleida), recital col·lectiu dins del Segon Festival de Música de Sudanell
--21 de juny--a les 18:30
a La Bisbal (Girona), a la llibreria La Siglantana, presentació del poemari col·lectiu "Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"
--3 de juliol--a les 19:30
a Sant Feliu de Llobregat, dins el Cicle del Contrapunt Poètic, recital d'homenatge al poeta Joan Vinyoli
--23 d'abril, Sant Jordi---de 12:00 a 14:00
a Vilafranca del Penedès, a la rambla de St. Francesc, signatura de l'últim poemari "Amor i Silenci"
--9 de maig---a les 19:00
a l'espai Vilaweb de Barcelona, al Carrer Ferlandina, 43, baixos, presentació/recital del poemari col·lectiu "Vers la llibertat"
--7 de juny--hora a confirmar
a Sudanell (Lleida), recital col·lectiu dins del Segon Festival de Música de Sudanell
--21 de juny--a les 18:30
a La Bisbal (Girona), a la llibreria La Siglantana, presentació del poemari col·lectiu "Autisme : trenquem el silenci amb la poesia"
--3 de juliol--a les 19:30
a Sant Feliu de Llobregat, dins el Cicle del Contrapunt Poètic, recital d'homenatge al poeta Joan Vinyoli
dimecres, 2 d’abril del 2014
Més Poemes
Sincerament,
crec que no viuria
sense poder escriure
tots els versos incòmodes
que em ronden pel pensament.
Marc Freixas, 27 març 2014
No m'agrada rentar la roba a casa d'altri.
Estic en deute amb el món...,
he d'escombrar el passat
per netejar el present
i refer el futur.
Marc Freixas, 29 març 2014
Ets la lluna que remunta
paisatge enllà dels meus ulls,
que queda descoberta de cor
i es mescla amb el ferro rovellat
per entendre-ho tot sense manies,
sense cap mena de diferència estrambòtica.
Participes del fracàs,
et barreges amb la pau,
et disfresses d'amor
per remoure consciències
i desfàs antics vicis totalitaris
que desmantellen l'assassí de vida
per recrear la dignitat
tornant del fracàs experimentat
barrejant-ho tot de diferents colors
que troben, ara si, la pau eternament clara.
Ets la lluna que remunta
en versos que escric de realitats adverses...,
la lluna sense condició imposada,
el desig de la teva llum explosiva
que convoca l'arribada precisa de la revolució.
Marc Freixas, 30 març 2014
Et desintegres... sucumbeixes, ara,
que tens els peus atrapats amb filferros,
però només ara, instant perdut, ara,
que continues abaixant el cap i el cos,
que no hi pots fer res, ara, que tot et supera
i et vol més mal que cap altra cosa, ara,
sempre a la mateixa hora -aquesta hora d'ara-
i el mateix fracàs, la mateixa depressió dels dies...,
els mateixos polítics de sempre,
la mateixa banca vomitiva... el xou de sempre,
i llums i colors i pasta gansa pels de sempre,
i etcètera, etcètera, etcètera, etcètera,...
I no! que ja en tens prou,
que ara en aquest present
de l'hora d'ara mateix,
no et desintegres ni sucumbeixes,
que tens els peus amunt, t'enlaires
i respires oxigen pur, et fas fortament lliure
i arreles el compromís d'estendre vida
per tota la teva ràbia tornant-te fugaç,
com un estel que passa,
que et reconeix
i et deixa fer.
Marc Freixas, 31 març 2014
Si pogués acumular
tota la tendresa que hi ha
dins dels teus ulls marró/verd,
veuria només la bellesa
demanant a crits la llibertat, i tot
seria més calmat i etern
en el paisatge que proposes.
Marc Freixas, 1 abril 2014
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa--
crec que no viuria
sense poder escriure
tots els versos incòmodes
que em ronden pel pensament.
Marc Freixas, 27 març 2014
No m'agrada rentar la roba a casa d'altri.
Estic en deute amb el món...,
he d'escombrar el passat
per netejar el present
i refer el futur.
Marc Freixas, 29 març 2014
Ets la lluna que remunta
paisatge enllà dels meus ulls,
que queda descoberta de cor
i es mescla amb el ferro rovellat
per entendre-ho tot sense manies,
sense cap mena de diferència estrambòtica.
Participes del fracàs,
et barreges amb la pau,
et disfresses d'amor
per remoure consciències
i desfàs antics vicis totalitaris
que desmantellen l'assassí de vida
per recrear la dignitat
tornant del fracàs experimentat
barrejant-ho tot de diferents colors
que troben, ara si, la pau eternament clara.
Ets la lluna que remunta
en versos que escric de realitats adverses...,
la lluna sense condició imposada,
el desig de la teva llum explosiva
que convoca l'arribada precisa de la revolució.
Marc Freixas, 30 març 2014
Et desintegres... sucumbeixes, ara,
que tens els peus atrapats amb filferros,
però només ara, instant perdut, ara,
que continues abaixant el cap i el cos,
que no hi pots fer res, ara, que tot et supera
i et vol més mal que cap altra cosa, ara,
sempre a la mateixa hora -aquesta hora d'ara-
i el mateix fracàs, la mateixa depressió dels dies...,
els mateixos polítics de sempre,
la mateixa banca vomitiva... el xou de sempre,
i llums i colors i pasta gansa pels de sempre,
i etcètera, etcètera, etcètera, etcètera,...
I no! que ja en tens prou,
que ara en aquest present
de l'hora d'ara mateix,
no et desintegres ni sucumbeixes,
que tens els peus amunt, t'enlaires
i respires oxigen pur, et fas fortament lliure
i arreles el compromís d'estendre vida
per tota la teva ràbia tornant-te fugaç,
com un estel que passa,
que et reconeix
i et deixa fer.
Marc Freixas, 31 març 2014
Si pogués acumular
tota la tendresa que hi ha
dins dels teus ulls marró/verd,
veuria només la bellesa
demanant a crits la llibertat, i tot
seria més calmat i etern
en el paisatge que proposes.
Marc Freixas, 1 abril 2014
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa--
dimarts, 25 de març del 2014
Esclau del temps
Hem de viure, i malgrat tot,
reconec l'esclavitud
immolada en un temps
de sistema corrupte.
Tanmateix, recordo,
com n'era de forta
la petjada innocent i tendre
d'aquells anys en plena adolescència...,
és com si el batec dur i ferm
de la seguretat que reflectia cada dia,
fos la manera de fer necessari
el somriure que mai mostrava
cap mena de preocupació.
És estrany
això que us acabo d'escriure, i és
com si aquesta profunda confessió
se'm fes contradictòria sense ser-ho,
com si tot i saber que sóc esclau
d'un sistema corrupte del temps que visc,
sé del cert que hem de continuar avançant,
que no hi ha descans que valgui,
que tot té preu per uns
i valor per altres, i res és impossible
quan tenim una llista negra en ment
de personatges ineptes que cal derrotar.
Hem de viure companys!
Som la raó
per combatre l'esclavitud
que s'immola en un temps
de sistema corrupte, penós, podrit.
Marc Freixas, 25 març 2014
reconec l'esclavitud
immolada en un temps
de sistema corrupte.
Tanmateix, recordo,
com n'era de forta
la petjada innocent i tendre
d'aquells anys en plena adolescència...,
és com si el batec dur i ferm
de la seguretat que reflectia cada dia,
fos la manera de fer necessari
el somriure que mai mostrava
cap mena de preocupació.
És estrany
això que us acabo d'escriure, i és
com si aquesta profunda confessió
se'm fes contradictòria sense ser-ho,
com si tot i saber que sóc esclau
d'un sistema corrupte del temps que visc,
sé del cert que hem de continuar avançant,
que no hi ha descans que valgui,
que tot té preu per uns
i valor per altres, i res és impossible
quan tenim una llista negra en ment
de personatges ineptes que cal derrotar.
Hem de viure companys!
Som la raó
per combatre l'esclavitud
que s'immola en un temps
de sistema corrupte, penós, podrit.
Marc Freixas, 25 març 2014
dimarts, 18 de març del 2014
Poema a Marina Freixas i Sensarrich
--poema per a la meva preciosa filla
en el dia del seu tretzè aniversari--
Tretze primaveres
em descol·loquen la mirada
per arribar al teu somriure innegociable.
Ets la presència
que configura tota la vida dels meus dies...,
la font d'aigua
que raja pels filtres
de qui t'ha portat des del ventre
fins a la terra que et batega per dins
i acompanya el teu caminar decidit
a fer-nos redescobrir l'amor
que meravella com una revolució
guanyada a cada instant.
Passaran tretze mil primaveres, i encara,
amb totes les que hauran de venir,
en tindrem prou
per enlairar els teus somnis,
enaltir la veritat del temps
i deixar constància
de la teva preuada humanitat.
Marc Freixas, 18 març 2014
--en el dia que la meva filla fa tretze anys--
en el dia del seu tretzè aniversari--
Tretze primaveres
em descol·loquen la mirada
per arribar al teu somriure innegociable.
Ets la presència
que configura tota la vida dels meus dies...,
la font d'aigua
que raja pels filtres
de qui t'ha portat des del ventre
fins a la terra que et batega per dins
i acompanya el teu caminar decidit
a fer-nos redescobrir l'amor
que meravella com una revolució
guanyada a cada instant.
Passaran tretze mil primaveres, i encara,
amb totes les que hauran de venir,
en tindrem prou
per enlairar els teus somnis,
enaltir la veritat del temps
i deixar constància
de la teva preuada humanitat.
Marc Freixas, 18 març 2014
--en el dia que la meva filla fa tretze anys--
dimarts, 11 de març del 2014
S'apropa el dia mundial de la poesia
El
dia 21 de març de 2014, que cau en divendres i és el dia mundial de la
poesia, i aprofitant que és l'any Vinyoli, anirem a partir de les 19:00 a
la Biblioteca de Cal Font d'Igualada per llegir-hi tot això :
A Joan Vinyoli
Més que no pas pensar que la poesia de Vinyoli és una mena de mar que mai arriba a un port veritable de realitats vitals i concises, prefereixo creure que la seva saviesa recau en les preguntes que fa a través dels seus versos, i que en tot cas ens toca a nosaltres espavilar-nos per tal de trobar les respostes. Tot això ho dic ara que ja començo a entendre que la seva vida era poesia en estat pur, que no hi podia haver de cap manera una cosa sense l'altra.
Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.
Marc Freixas -introducció i poema a Joan Vinyoli--
--escrit entre el 23 i el 28 de gener de 2014-
A Joan Vinyoli
Més que no pas pensar que la poesia de Vinyoli és una mena de mar que mai arriba a un port veritable de realitats vitals i concises, prefereixo creure que la seva saviesa recau en les preguntes que fa a través dels seus versos, i que en tot cas ens toca a nosaltres espavilar-nos per tal de trobar les respostes. Tot això ho dic ara que ja començo a entendre que la seva vida era poesia en estat pur, que no hi podia haver de cap manera una cosa sense l'altra.
Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.
Marc Freixas -introducció i poema a Joan Vinyoli--
--escrit entre el 23 i el 28 de gener de 2014-
dilluns, 10 de març del 2014
Geografia de tu
Encalmada
dins d'una dolça plenitud de tendresa,
és ara que esdevens geografia infinita
en tots els àmbits d'un amor inacabable.
Ets la remor de les paraules
que s'escriuen tatuades a la pell,
el desig que habita inevitablement
en la mar de dona rebel on visc.
Marc Freixas, 10 març 2014
--del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
dins d'una dolça plenitud de tendresa,
és ara que esdevens geografia infinita
en tots els àmbits d'un amor inacabable.
Ets la remor de les paraules
que s'escriuen tatuades a la pell,
el desig que habita inevitablement
en la mar de dona rebel on visc.
Marc Freixas, 10 març 2014
--del poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
divendres, 7 de març del 2014
Sis
Del treball a la llar,
de la llar als versos,
dels versos i pels versos
a la llum que m'habita per dins
amb tota la vida per explotar
i en el més enllà de la mort.
Marc Freixas, 7 març 2014
--què deu tenir el número sis
que no tenen els altres números?--
de la llar als versos,
dels versos i pels versos
a la llum que m'habita per dins
amb tota la vida per explotar
i en el més enllà de la mort.
Marc Freixas, 7 març 2014
--què deu tenir el número sis
que no tenen els altres números?--
dimecres, 5 de març del 2014
Tinc necessitat...
Tinc necessitat
de fer-te partícip de l'amor,
de dir-te que tot és més fàcil
quan prems els dits de les mans
per fer camins voluptuosos de pau, i també,
camins impossibles d'esborrar
en aquest desig infinit de llibertat
que només tu saps destriar finament,
amb aquell enginy insuperable
que fa tant de bé dins dels meus dies.
Ara, imagino que ets el cor d'algun lector
llegint humanitat en la poètica de les paraules.
Marc Freixas, 5 març 2014
de fer-te partícip de l'amor,
de dir-te que tot és més fàcil
quan prems els dits de les mans
per fer camins voluptuosos de pau, i també,
camins impossibles d'esborrar
en aquest desig infinit de llibertat
que només tu saps destriar finament,
amb aquell enginy insuperable
que fa tant de bé dins dels meus dies.
Ara, imagino que ets el cor d'algun lector
llegint humanitat en la poètica de les paraules.
Marc Freixas, 5 març 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
A Jordi Valls i Pozo
--un poeta que estimo, admiro i respecto--
--després d'escoltar-lo en el programa de ràdio "Aparador de poesia", no me n'he pogut estar de deixar-me portar per aquests versos que han sorgit a raig, fruit d'allò que m'ha vingut de cop al pensament--quan la referència és el camí, cal aprofitar els moments d'inspiració que arriben, i encara més, quan es tracta de l'amic i poeta Jordi Valls--
Quin goig, quin plaer
d'estar ben viu i atent
per escoltar a la ràdio, de fons,
aquella veu encesa de vida
que tenim la sort de gaudir
perquè tot pren sentit
des d'una perspectiva
contemporània.
Quin goig, quin plaer
de veure com creix
tota aquesta necessitat
de versos extraordinaris, i de saber
que tot això em serveix
per aprendre'n més.
Marc Freixas, a 27 febrer 2014
En aquí,
l'enllaç a l'aparador de poesia,
dedicat al poemari "Mal" de Jordi Valls i Pozo :
Aparador de poesia-Jordi Valls i Pozo
--després d'escoltar-lo en el programa de ràdio "Aparador de poesia", no me n'he pogut estar de deixar-me portar per aquests versos que han sorgit a raig, fruit d'allò que m'ha vingut de cop al pensament--quan la referència és el camí, cal aprofitar els moments d'inspiració que arriben, i encara més, quan es tracta de l'amic i poeta Jordi Valls--
Quin goig, quin plaer
d'estar ben viu i atent
per escoltar a la ràdio, de fons,
aquella veu encesa de vida
que tenim la sort de gaudir
perquè tot pren sentit
des d'una perspectiva
contemporània.
Quin goig, quin plaer
de veure com creix
tota aquesta necessitat
de versos extraordinaris, i de saber
que tot això em serveix
per aprendre'n més.
Marc Freixas, a 27 febrer 2014
En aquí,
l'enllaç a l'aparador de poesia,
dedicat al poemari "Mal" de Jordi Valls i Pozo :
Aparador de poesia-Jordi Valls i Pozo
dimecres, 26 de febrer del 2014
1
---ja podeu llegir aquest poema inèdit, sencer, amb pretensió de no sé què exactament, ni quan ni com, ni on, fet a mà al teclat, a cops d'immediatesa concentrada en moments d'inspiració que arriben sense cap ordre concret, només per plaer de fer-vos arribar allò que passa pel cap en un instant, amb ganes de donar-vos inquietuds certes o incertes... ves a saber!--si voleu i sempre que us vingui de gust, en podreu gaudir sense cap limitació de res---si us agrada el poema i el voleu llegir i compartir amb la vostra parròquia amical, cap problema, només que en digueu l'autoria n'estaré més que content, satisfet i ben servit-----no sé ni per quin motiu us he escrit tota aquesta "parrafada", diria que no ho havia fet mai abans d'una manera tan exagerada... en fi, no em venia de gust tallar les ales a totes aquestes coses que surten del més endins de mi, no m'ho tingueu en compte, preneu-vos-ho com una mena d'introducció poètica-----ara tampoc tinc clar del perquè he posat el número 1com a títol, a dalt, al comenḉament del poema, podria voler dir que és el principi d'un nou poemari inèdit....--ho anirem veient, o no!-----------
1
Els pulmons li feien el llit
a la teva cara trista
de promeses incompletes.
Et deien que dormissis sense angúnies,
que després dels disbarats del passat
ja arribaria la calma del present
i el benestar del futur... però no,
no hi havia res de tot això, només
una espurna de llàgrima morta als ulls
per fer veure que tot prenia sentit
perquè l'oxigen te l'havien robat
molt abans d'anar a dormir, i els pulmons
continuaven ferms fent-te el llit
només a la teva cara trista
i faltada d'esperança.
Tot és un joc
que haurem d'aprendre
per tal de no quedar-nos
sense una respiració que ens pertoca.
Marc Freixas, 26 febrer 2014
1
Els pulmons li feien el llit
a la teva cara trista
de promeses incompletes.
Et deien que dormissis sense angúnies,
que després dels disbarats del passat
ja arribaria la calma del present
i el benestar del futur... però no,
no hi havia res de tot això, només
una espurna de llàgrima morta als ulls
per fer veure que tot prenia sentit
perquè l'oxigen te l'havien robat
molt abans d'anar a dormir, i els pulmons
continuaven ferms fent-te el llit
només a la teva cara trista
i faltada d'esperança.
Tot és un joc
que haurem d'aprendre
per tal de no quedar-nos
sense una respiració que ens pertoca.
Marc Freixas, 26 febrer 2014
dimecres, 19 de febrer del 2014
Sense pietat
Afònic de veu
per un amor en constant evolució,
exigia, en una mena de crit emocional,
que se l'escoltés amb efervescència
sense haver de demanar explicacions
perquè després dels cops rebuts
li havien robat de les mans
la pietat de viure en plenitud.
Només demanava entre barrots
creuar la crua realitat del ferro
per fer arribar els seus llavis ferits
a l'amor que tant estimava :
aquell amor etern, de futur
i desig en constant evolució.
Marc Freixas, 19 febrer 2014
per un amor en constant evolució,
exigia, en una mena de crit emocional,
que se l'escoltés amb efervescència
sense haver de demanar explicacions
perquè després dels cops rebuts
li havien robat de les mans
la pietat de viure en plenitud.
Només demanava entre barrots
creuar la crua realitat del ferro
per fer arribar els seus llavis ferits
a l'amor que tant estimava :
aquell amor etern, de futur
i desig en constant evolució.
Marc Freixas, 19 febrer 2014
divendres, 14 de febrer del 2014
Parlo de Joan Abellaneda
Avui em ve de gust parlar d'un poeta molt important per a mi.
Es tracta del poemari "A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)", de Joan Abellaneda i Fernández.
En Joan és un bon amic i extraordinari poeta, em va convidar a Sudanell (Lleida) per tal de fer-hi un recital l'any passat on es feia un festival dedicat a la música, on, a més, vaig coincidir amb altres poetes que admiro, respecto i aprecio, i, a part, també vàrem gaudir de la música de Faèrica, una banda amiga de rock igualadí (molt bons!).
Bé, entrem en matèria... que és ara quan el plaer de la lectura poètica pren força, amb la veu única de Joan Abellaneda, un poeta referencial per a mi, un estímul real que sovint em ve al cap per escriure coses noves perquè he de confessar que quan llegeixo els seus poemes, imagino com deu fluir per la seva ment la composició poètica, l'esperit de cada vers que crea, el desig que té per fer arribar als lectors la realitat que sent en pròpia pell, la realitat que sent en la més profunda intimitat que ens mostra a través de les paraules, i finalment, també com despulla la seva ànima davant nostre, com ens vol transmetre la seva pròpia màgia, com, en definitiva, vol mostrar-se tal com és com a poeta per tal de traspassar aquesta mena de paradís que és aquest mirall que queda a l'altre costat, a l'altra banda dels sentits, i diria, que ens vol ensenyar alguna porta secreta perquè siguem capaços d'entreveure alguna realitat que s'amaga en cada vers i en cada paraula poètica que ens escriu.
No m'agrada parlar per parlar ni escriure per escriure, per tant, heu de saber entendre que tot el que dic i escric del Joan, és així, com ho sento i penso... --si voleu, un pèl a raig, no me n'amago pas d'això, però quan escrius allò que realment et dicta el cor de manera quasi bé continuada i sense descans, m'agrada fer-ho palès, m'agrada sentir-ho ben endins, m'agrada gaudir del plaer que provoquen els poemes plens de sentit, i creieu-me, els poemes de Joan Abellaneda estan plens de sentit, de màgia, de realitat,...
Us recomano amb fervor aquest primer poemari de Joan Abellaneda i Fernández, també per la tendresa inequívoca que mostra en els seus versos, no us en podreu desdir, us enganxarà a la primera, us enamorarà per la qualitat literària, però també per la senzillesa de fer-nos arribar paraules entenedores, i això és una de les coses que més valoro personalment en el fer poètic.
Per part meva, més o menys, he dit tot el que volia dir, ara us toca a vosaltres decidir si voleu tenir-lo entre mans, degustar-lo, acariciar-lo, olorar-lo, llegir-lo apassionadament -cosa que recomano de totes totes-------------jo si fos tu, no m'ho pensaria dues vegades!-----------------
Es tracta del poemari "A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)", de Joan Abellaneda i Fernández.
En Joan és un bon amic i extraordinari poeta, em va convidar a Sudanell (Lleida) per tal de fer-hi un recital l'any passat on es feia un festival dedicat a la música, on, a més, vaig coincidir amb altres poetes que admiro, respecto i aprecio, i, a part, també vàrem gaudir de la música de Faèrica, una banda amiga de rock igualadí (molt bons!).
Bé, entrem en matèria... que és ara quan el plaer de la lectura poètica pren força, amb la veu única de Joan Abellaneda, un poeta referencial per a mi, un estímul real que sovint em ve al cap per escriure coses noves perquè he de confessar que quan llegeixo els seus poemes, imagino com deu fluir per la seva ment la composició poètica, l'esperit de cada vers que crea, el desig que té per fer arribar als lectors la realitat que sent en pròpia pell, la realitat que sent en la més profunda intimitat que ens mostra a través de les paraules, i finalment, també com despulla la seva ànima davant nostre, com ens vol transmetre la seva pròpia màgia, com, en definitiva, vol mostrar-se tal com és com a poeta per tal de traspassar aquesta mena de paradís que és aquest mirall que queda a l'altre costat, a l'altra banda dels sentits, i diria, que ens vol ensenyar alguna porta secreta perquè siguem capaços d'entreveure alguna realitat que s'amaga en cada vers i en cada paraula poètica que ens escriu.
No m'agrada parlar per parlar ni escriure per escriure, per tant, heu de saber entendre que tot el que dic i escric del Joan, és així, com ho sento i penso... --si voleu, un pèl a raig, no me n'amago pas d'això, però quan escrius allò que realment et dicta el cor de manera quasi bé continuada i sense descans, m'agrada fer-ho palès, m'agrada sentir-ho ben endins, m'agrada gaudir del plaer que provoquen els poemes plens de sentit, i creieu-me, els poemes de Joan Abellaneda estan plens de sentit, de màgia, de realitat,...
Us recomano amb fervor aquest primer poemari de Joan Abellaneda i Fernández, també per la tendresa inequívoca que mostra en els seus versos, no us en podreu desdir, us enganxarà a la primera, us enamorarà per la qualitat literària, però també per la senzillesa de fer-nos arribar paraules entenedores, i això és una de les coses que més valoro personalment en el fer poètic.
Per part meva, més o menys, he dit tot el que volia dir, ara us toca a vosaltres decidir si voleu tenir-lo entre mans, degustar-lo, acariciar-lo, olorar-lo, llegir-lo apassionadament -cosa que recomano de totes totes-------------jo si fos tu, no m'ho pensaria dues vegades!-----------------
dimarts, 11 de febrer del 2014
Poema del lloc on els somnis no es desallotgen
El teu cos
és una veu que mai descansa.
Ets el dia ple, rebel i combatiu...,
el tot encès de revolta
i el somni de viure't intensament.
En el teu espai
tot es comparteix
i es fa llarg i ample.
Et porto ben endins
i et dius vida.
Marc Freixas, 10 febrer 2014
--poema del lloc on els somnis no es desallotgen--
és una veu que mai descansa.
Ets el dia ple, rebel i combatiu...,
el tot encès de revolta
i el somni de viure't intensament.
En el teu espai
tot es comparteix
i es fa llarg i ample.
Et porto ben endins
i et dius vida.
Marc Freixas, 10 febrer 2014
--poema del lloc on els somnis no es desallotgen--
divendres, 7 de febrer del 2014
Poema esperança...
Poema esperança,
poema nu.
El poema de la bellesa, tu.
Ets la raó del meu viure...,
la raó del teu propi bategar,
el desig de molts,
el plaer d'uns quants
i el gaudir imparable.
Poema revolució,
poema crítica.
El poema de la música, missatge.
Ets la font de paraules que em dictes...,
la font inicial d'inspiració,
el desig de trobar el meu jo en tu,
el plaer de tenir-te per dins dels pensaments
i gaudir inevitablement del teu amor.
Poema esperança, màgia,
poema nu, lliure.
El poema de la bellesa, el tu, el tot.
Marc Freixas - 7 febrer 2014 -
poema nu.
El poema de la bellesa, tu.
Ets la raó del meu viure...,
la raó del teu propi bategar,
el desig de molts,
el plaer d'uns quants
i el gaudir imparable.
Poema revolució,
poema crítica.
El poema de la música, missatge.
Ets la font de paraules que em dictes...,
la font inicial d'inspiració,
el desig de trobar el meu jo en tu,
el plaer de tenir-te per dins dels pensaments
i gaudir inevitablement del teu amor.
Poema esperança, màgia,
poema nu, lliure.
El poema de la bellesa, el tu, el tot.
Marc Freixas - 7 febrer 2014 -
dimarts, 4 de febrer del 2014
No podran...
No podran enterrar la veu
a cap cementiri del passat.
El crit
ressonarà etern
en una llibertat merescuda...,
història viva d'una terra
que mourà cel i mar
per escriure futur
a noves pàgines
d'esperança.
Retornarà la felicitat, els dies blaus.
I tota la màgia acumulada
després de tants anys de patiment,
per fi es deixarà veure pels carrers
i anirà per camins plens de gent,
correrà per camps a través
enfilant-se als arbres de fruita,
deixant-se la pell, passejant infinitament
per terres rogenques, de sud a nord,
de banda a banda
amb rius plens de peixos
i aigües clares i transparents...,
passejant infinitament
amb una nova complicitat
entre mirades d'optimisme,
compartint aquest futur
que s'escriu a noves pàgines
d'una esperança que s'acomplirà.
I tot, perquè no podran enterrar la veu...,
no quedarà cap cementiri del passat.
Marc Freixas, 4 febrer 2014
a cap cementiri del passat.
El crit
ressonarà etern
en una llibertat merescuda...,
història viva d'una terra
que mourà cel i mar
per escriure futur
a noves pàgines
d'esperança.
Retornarà la felicitat, els dies blaus.
I tota la màgia acumulada
després de tants anys de patiment,
per fi es deixarà veure pels carrers
i anirà per camins plens de gent,
correrà per camps a través
enfilant-se als arbres de fruita,
deixant-se la pell, passejant infinitament
per terres rogenques, de sud a nord,
de banda a banda
amb rius plens de peixos
i aigües clares i transparents...,
passejant infinitament
amb una nova complicitat
entre mirades d'optimisme,
compartint aquest futur
que s'escriu a noves pàgines
d'una esperança que s'acomplirà.
I tot, perquè no podran enterrar la veu...,
no quedarà cap cementiri del passat.
Marc Freixas, 4 febrer 2014
dilluns, 3 de febrer del 2014
Sisè sentit --amb vídeo--
Havia
vist el llum encès de l'habitació, però era de nit, i tot era fosc i
silenci. Imaginava coses com aquesta molt sovint... delirava, tenia un
punt estrany de fantasia psicològica que li permetia riure's de tot,
fins i tot d'aquesta llum que veia i no existia. Escrivia tot això,
aquestes coses que li passaven, aquest sisè sentit semblant a una
bogeria permanent, que tot ho transformava
pel simple fet de gaudir i aprofundir en el més enllà de tantes i
tantes coses irreals, que per ell, en el fons, eren ben normals, i deia
que els bojos érem nosaltres, i potser té raó, i potser plora més que
jo...--potser aquest sisè sentit que té de tot plegat, fa que senti més
endins les seves emocions--potser, tot i saber que té el gran do de
riure's de tot, també deu tenir el gran do de saber plorar quan realment
toca i ningú ho sap fer. Admiro profundament el seu sisè sentit, de
debò, us ho escric amb aquell sentiment que floreix amb ganes d'entendre
el que normalment ningú sembla entendre, i creieu-me, és gratificant
per a la pròpia salut fer aquest esforç de comunió vers aquest altre
ésser, i ben mirat, és fascinant i fabulós respectar el fet diferencial,
i això fa que tot ho estimi amb més ganes que mai, i fa que la vida no
deixi de sorprendre'm. No oblideu votar el nou de novembre, feu que la
vida us estimi, que no us deixi de sorprendre, que com va escriure el
gran Miquel Martí i Pol : "tot està per fer i tot és possible".
Marc Freixas, 31 gener 2014
El vídeo del "Sisè sentit" :
Marc Freixas, 31 gener 2014
El vídeo del "Sisè sentit" :
dijous, 30 de gener del 2014
Trenta de gener
Avui és dia trenta de gener.
És dia de qui sap quantes misèries
portes acumulades en el record i a la butxaca.
Demà, si tot va bé, si tens la sort de treballar,
hauries de rebre una compensació
per totes les hores que la teva esquena i el teu cos
suporta durament des que molt abans dels quinze
ja van assignar-te una feina dura i mal pagada.
Demà, si la sort de treballar
es va espatllar just en aquells moments
on tot anava explotant per culpa d'una crisi
que ni tu ni jo no vàrem provocar, i que de mica en mica
se t'ha posat descaradament a la pell i a les venes
i no hi ha manera de desenganxar-te'n
perquè vol ofegar-te sense pietat, demà, dic,
seràs un passejador malferit en plena guerra,
buscaràs aliments per als teus fills a les escombraries,
i només si en trobes prou per a ells, serà després
que et posaràs alguna cosa caducada a la boca
per tal de fer front a la necessitat bàsica de sobreviure,
encara que això comporti problemes de salut
perquè tot és un precipici, tot es qüestiona
i no hi ha manera de posar fre.
Avui és dia trenta de gener,
demà rebentarem de tanta imposició.
Serà demà passat
que tot haurà derivat en revolta necessària.
Marc Freixas, 30 gener 2014
És dia de qui sap quantes misèries
portes acumulades en el record i a la butxaca.
Demà, si tot va bé, si tens la sort de treballar,
hauries de rebre una compensació
per totes les hores que la teva esquena i el teu cos
suporta durament des que molt abans dels quinze
ja van assignar-te una feina dura i mal pagada.
Demà, si la sort de treballar
es va espatllar just en aquells moments
on tot anava explotant per culpa d'una crisi
que ni tu ni jo no vàrem provocar, i que de mica en mica
se t'ha posat descaradament a la pell i a les venes
i no hi ha manera de desenganxar-te'n
perquè vol ofegar-te sense pietat, demà, dic,
seràs un passejador malferit en plena guerra,
buscaràs aliments per als teus fills a les escombraries,
i només si en trobes prou per a ells, serà després
que et posaràs alguna cosa caducada a la boca
per tal de fer front a la necessitat bàsica de sobreviure,
encara que això comporti problemes de salut
perquè tot és un precipici, tot es qüestiona
i no hi ha manera de posar fre.
Avui és dia trenta de gener,
demà rebentarem de tanta imposició.
Serà demà passat
que tot haurà derivat en revolta necessària.
Marc Freixas, 30 gener 2014
dissabte, 25 de gener del 2014
Tot amb els teus dits
Se't resoldria sencer
un amor sense fissures,
sabent del cert, pel simple fet de ser,
que tot d'una, tot amb els teus dits
resseguiria amb fina traça
una línia sencera de tendresa
que s'escolaria fins per sempre més
dins la casa infinita i lluent dels teus ulls.
Com, si no és amb la teva mirada de pau?
Com, si no és amb la teva absoluta presència
de vida posada en el blau d'un cel
amb pinzellades indestriables de roig?
Marc Freixas, a 26 de gener de 2014
un amor sense fissures,
sabent del cert, pel simple fet de ser,
que tot d'una, tot amb els teus dits
resseguiria amb fina traça
una línia sencera de tendresa
que s'escolaria fins per sempre més
dins la casa infinita i lluent dels teus ulls.
Com, si no és amb la teva mirada de pau?
Com, si no és amb la teva absoluta presència
de vida posada en el blau d'un cel
amb pinzellades indestriables de roig?
Marc Freixas, a 26 de gener de 2014
Entenc el teu paisatge...
Entenc el teu paisatge
com un riu d'aigua clara,
peixos robustos i liles, i pedres amples
ocupant espai als marges,
allà on la gespa verda brilla
i es posa dins dels teus ulls preciosos.
Ets la bellesa primera,
i et veig des del fons del mirall
reflectida en els arbres centenaris...,
perquè et veig
en la profunditat de mi mateix,
just on comença
el desig de viure dins teu,
i els arbres centenaris
són la convicció i la fermesa de tenir-te, justament,
per aquest desig irrefrenable de viure't intensament.
Marc Freixas
com un riu d'aigua clara,
peixos robustos i liles, i pedres amples
ocupant espai als marges,
allà on la gespa verda brilla
i es posa dins dels teus ulls preciosos.
Ets la bellesa primera,
i et veig des del fons del mirall
reflectida en els arbres centenaris...,
perquè et veig
en la profunditat de mi mateix,
just on comença
el desig de viure dins teu,
i els arbres centenaris
són la convicció i la fermesa de tenir-te, justament,
per aquest desig irrefrenable de viure't intensament.
Marc Freixas
--poema del 24 de gener de 2014--
divendres, 24 de gener del 2014
A Joan Vinyoli
--l'estic començant a llegir amb deteniment,
i no me n'he pogut estar de fer aquests versos--
Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.
Marc Freixas -poema del 23 de gener de 2014-
i no me n'he pogut estar de fer aquests versos--
Com quan prenem una medecina
per apaivagar el neguit
que provoca malestar en la salut,
Vinyoli em comença a recórrer per dins
i fa lloc a recer de la tendresa
per tal de convertir la seva màgia
en versos terriblement meravellosos
a cadascun dels poemes
que descobreixo a poc a poc.
No en sé prou
per definir tota la bellesa
que desprèn la seva necessària poesia,
però em permeto la llicència
d'escriure tot això per ell, just ara
que ja sé que mai més en podré prescindir.
Marc Freixas -poema del 23 de gener de 2014-
dimarts, 21 de gener del 2014
A Joan Margarit
Aquesta mort que escrius en cada vers
deu tenir llop a dins de l'ànima
i ens protegeix el cos per fer-nos vius.
Serem foc dins dels teus ulls
perquè tindrem una flama encesa
i portarem la seva força desmesurada
a tots els racons putrefactes de la memòria.
Triarem una llum plena de raó
que reivindiqui una solitud necessària
per fer front a moments tristos
on l'aprenentatge del dol i les desgràcies
siguin fruit de la pròpia reacció
dins de cada dona i de cada home.
Aquesta mort que escrius en cada vers
deu tenir llop a dins de l'ànima
i llum plena de raó
en el foc que ja som dins dels teus ulls.
Marc Freixas
--poema publicat a relatsencatala.cat
el dia tretze de desembre de dos mil onze--
deu tenir llop a dins de l'ànima
i ens protegeix el cos per fer-nos vius.
Serem foc dins dels teus ulls
perquè tindrem una flama encesa
i portarem la seva força desmesurada
a tots els racons putrefactes de la memòria.
Triarem una llum plena de raó
que reivindiqui una solitud necessària
per fer front a moments tristos
on l'aprenentatge del dol i les desgràcies
siguin fruit de la pròpia reacció
dins de cada dona i de cada home.
Aquesta mort que escrius en cada vers
deu tenir llop a dins de l'ànima
i llum plena de raó
en el foc que ja som dins dels teus ulls.
Marc Freixas
--poema publicat a relatsencatala.cat
el dia tretze de desembre de dos mil onze--
dilluns, 20 de gener del 2014
Dies de vida no viscuda
Hi ha dies
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
Després
invoco a la consciència a venir
per si vol passejar dins meu
i treure'm del neguit insuportable
que s'instal·la a la ment com una llosa.
Són aquells dies pertorbadors,
que no cessen
en voler desestabilitzar
una pau interior del jo crític.
Perquè
aquesta pau interior del jo crític,
sé que és buscada desesperadament, i sé
que per més temps que passa,
sempre se'm fa estranya, i és
com si volgués contraposar
la raó del pes que ha de tenir
una lluita externa des de mi mateix
amb la raó del pes que ha de tenir
una lluita interna cap enfora.
Hi ha dies de vida no viscuda
que embruten els vidres entelats
d'aquella finestra que hi ha
a l'entrada de la llar,
just on comença l'habitació
que em porta a dormir cada nit.
I és això, aquest neguit de foscor
que sovint m'aparta de la son
perquè sé que hi ha dies
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
I només tinc una gran sort :
la de saber
que no tots els dies són així.
Marc Freixas, a vint de gener de dos mil catotrze
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
Després
invoco a la consciència a venir
per si vol passejar dins meu
i treure'm del neguit insuportable
que s'instal·la a la ment com una llosa.
Són aquells dies pertorbadors,
que no cessen
en voler desestabilitzar
una pau interior del jo crític.
Perquè
aquesta pau interior del jo crític,
sé que és buscada desesperadament, i sé
que per més temps que passa,
sempre se'm fa estranya, i és
com si volgués contraposar
la raó del pes que ha de tenir
una lluita externa des de mi mateix
amb la raó del pes que ha de tenir
una lluita interna cap enfora.
Hi ha dies de vida no viscuda
que embruten els vidres entelats
d'aquella finestra que hi ha
a l'entrada de la llar,
just on comença l'habitació
que em porta a dormir cada nit.
I és això, aquest neguit de foscor
que sovint m'aparta de la son
perquè sé que hi ha dies
que em llevo pel matí
pensant que la vida
ni tan sols és aprofitar
la plenitud dels instants.
I només tinc una gran sort :
la de saber
que no tots els dies són així.
Marc Freixas, a vint de gener de dos mil catotrze
divendres, 17 de gener del 2014
Richard Bona a la manera de Roberto Iniesta d'Extremoduro -poema-
Hi ha alguna mena de similitud
entre el geni senegalès
i el Rober dels EXtremoduro.
És una aproximació
de dues músiques extraordinàries
que s'agafen sovint de la mà
per esdevenir melodia imperdible
quan la màgia recrea espais nous
en el moment exacte de crear melodies
a través d'inspiracions personals inigualables.
És aquella música
que és capaç de marcar territori
perquè gaudeix de segell propi
fora de qualsevol tendència :
al meu entendre,
música que prové del rock inevitable,
i és capaç de carregar-se el sistema
amb una crítica social gamberra
i molt poètica a la vegada, i s'alimenta
d'estils diversos, entre els quals
també hi apreciem el jazz, i és en aquí
on ratifico en el meu propi pensament,
que hi ha una similitud de gustos melòdics
entre el jazz fusionat de Richard Bona
i el rock transgressiu dels Extremoduro.
És música feta amb ànima.
Perquè són dues músiques
que disparen trets a gran velocitat
a tots els cors inquiets
que gosen escoltar
talents per gaudir.
Perquè tot això, tot aquest poema
és música incomparable, i és Richard Bona
a la manera de Roberto Iniesta d'Extremoduro.
Mai hagués pensat ni imaginat
que podria sorgir tanta màgia dels versos
per homenatjar de manera humil i sincera
aquestes monstruositats mundials dels nostres dies...,
i tenim sort
perquè en podem gaudir
sempre que ens doni la gana.
No hi ha volta de full
en voler allò que ja no se'ns pot escapar.
Marc Freixas, a disset de gener de dos mil catorze
---perquè la música mereix milions d'homenatges---
---escolteu aquesta cançó de Richard Bona
i després agafeu-ne alguna d'Extremoduro
i veureu que no hi ha diferència quan es tracta de monstres---
entre el geni senegalès
i el Rober dels EXtremoduro.
És una aproximació
de dues músiques extraordinàries
que s'agafen sovint de la mà
per esdevenir melodia imperdible
quan la màgia recrea espais nous
en el moment exacte de crear melodies
a través d'inspiracions personals inigualables.
És aquella música
que és capaç de marcar territori
perquè gaudeix de segell propi
fora de qualsevol tendència :
al meu entendre,
música que prové del rock inevitable,
i és capaç de carregar-se el sistema
amb una crítica social gamberra
i molt poètica a la vegada, i s'alimenta
d'estils diversos, entre els quals
també hi apreciem el jazz, i és en aquí
on ratifico en el meu propi pensament,
que hi ha una similitud de gustos melòdics
entre el jazz fusionat de Richard Bona
i el rock transgressiu dels Extremoduro.
És música feta amb ànima.
Perquè són dues músiques
que disparen trets a gran velocitat
a tots els cors inquiets
que gosen escoltar
talents per gaudir.
Perquè tot això, tot aquest poema
és música incomparable, i és Richard Bona
a la manera de Roberto Iniesta d'Extremoduro.
Mai hagués pensat ni imaginat
que podria sorgir tanta màgia dels versos
per homenatjar de manera humil i sincera
aquestes monstruositats mundials dels nostres dies...,
i tenim sort
perquè en podem gaudir
sempre que ens doni la gana.
No hi ha volta de full
en voler allò que ja no se'ns pot escapar.
Marc Freixas, a disset de gener de dos mil catorze
---perquè la música mereix milions d'homenatges---
---escolteu aquesta cançó de Richard Bona
i després agafeu-ne alguna d'Extremoduro
i veureu que no hi ha diferència quan es tracta de monstres---
dimecres, 15 de gener del 2014
És en els teus ulls...
És en els teus ulls
de cos i marbre
i amor amb rostre,
que penetra el significat
de cada paraula amable
per endinsar la màgia del verb estimar
dins la teva boca en veu baixa...,
en silencis espaiosos
dins una buscada solitud
que troba l'amor ample en cada poema.
I és en els meus ulls
de cor i tendresa
i sensibilitat amb calma,
que palpo la realitat
de tenir-te entre les mans
i perdre'm pels llocs inconeguts
que encara no he tastat...,
pels llocs inacabables de la teva bellesa :
la vida que em queda
per aprendre a descobrir
tot allò que em falta de tu.
Marc Freixas, a quinze de gener de dos mil catorze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
de cos i marbre
i amor amb rostre,
que penetra el significat
de cada paraula amable
per endinsar la màgia del verb estimar
dins la teva boca en veu baixa...,
en silencis espaiosos
dins una buscada solitud
que troba l'amor ample en cada poema.
I és en els meus ulls
de cor i tendresa
i sensibilitat amb calma,
que palpo la realitat
de tenir-te entre les mans
i perdre'm pels llocs inconeguts
que encara no he tastat...,
pels llocs inacabables de la teva bellesa :
la vida que em queda
per aprendre a descobrir
tot allò que em falta de tu.
Marc Freixas, a quinze de gener de dos mil catorze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--
divendres, 10 de gener del 2014
Cosiu-me
Cosiu-me les ferides
que encara passegen per les venes.
Acaricieu el bon desig
i permeteu-me un sospir sense angoixa
mentre caminem plegats, tots units
a paisatges on només s'hi entreveu
aquella felicitat de victòria
que desterra les tristeses dels vençuts
i conquereix el futur de nosaltres
per fer-nos arribar al cim més alt
tocant el cel amb les mans
i els ulls dins la terra.
Cosiu-me i protegiu-me.
Marc Freixas
-poema que tinc a les dades personals d'aquest bloc-
-no recordo la data, però no em preocupa si sé que em protegireu-
que encara passegen per les venes.
Acaricieu el bon desig
i permeteu-me un sospir sense angoixa
mentre caminem plegats, tots units
a paisatges on només s'hi entreveu
aquella felicitat de victòria
que desterra les tristeses dels vençuts
i conquereix el futur de nosaltres
per fer-nos arribar al cim més alt
tocant el cel amb les mans
i els ulls dins la terra.
Cosiu-me i protegiu-me.
Marc Freixas
-poema que tinc a les dades personals d'aquest bloc-
-no recordo la data, però no em preocupa si sé que em protegireu-
dijous, 9 de gener del 2014
Et miren als ulls...
No poden suportar que
diguem la veritat dels problemes reals que pateix la societat. I també
n'hi ha d'altres que tampoc poden suportar que estimem la nostra terra i
que la vulguem en llibertat. És per aquestes i altres coses que faig
poemes. Perquè penso que és la millor manera que tinc per fer-ho arribar als possibles lectors.
Et miren als ulls
amb el foc encès ple de ràbia
perquè diuen que t'han vist
esmolant sentiments rebels
sota la pluja àcida d'un cel en ruïnes.
No volen entendre res
i busquen posar preu
a tota mort de cos que lluita...,
perquè busquen la mort inequívoca
de totes les ments
que saben dir, actuen per fer
i diuen la veritat del nostre temps
amb una intel·ligència real
que supera amb escreix
les expectatives dels que et miren
amb el foc encès de ràbia, que en el fons
és provocada per una impotència lògica
que sorgeix de la raó explícita
de qui diu les coses pel seu nom
i denuncia els problemes reals que pateix la societat.
Besaré la meva terra amb amor
per apaivagar una violència verbal innecessària...,
la besaré amb passió
per no haver de renunciar mai
a la pròpia integritat humana, i també
per declarar-me fidel
d'una pau que sempre he buscat.
Marc Freixas, a vuit de gener de dos mil catorze
Et miren als ulls
amb el foc encès ple de ràbia
perquè diuen que t'han vist
esmolant sentiments rebels
sota la pluja àcida d'un cel en ruïnes.
No volen entendre res
i busquen posar preu
a tota mort de cos que lluita...,
perquè busquen la mort inequívoca
de totes les ments
que saben dir, actuen per fer
i diuen la veritat del nostre temps
amb una intel·ligència real
que supera amb escreix
les expectatives dels que et miren
amb el foc encès de ràbia, que en el fons
és provocada per una impotència lògica
que sorgeix de la raó explícita
de qui diu les coses pel seu nom
i denuncia els problemes reals que pateix la societat.
Besaré la meva terra amb amor
per apaivagar una violència verbal innecessària...,
la besaré amb passió
per no haver de renunciar mai
a la pròpia integritat humana, i també
per declarar-me fidel
d'una pau que sempre he buscat.
Marc Freixas, a vuit de gener de dos mil catorze
divendres, 3 de gener del 2014
La delicadesa -un homenatge als cantautors--
La delicadesa
es perfila en la cançó d'autor
com a gran descobriment de tots els temps.
La veu de la realitat
és aquella crua experiència
de qui escriu com a poeta
i canta com a cantautor
amb una bellesa extrema
que ens posa la pell de gallina.
La delicadesa
és una crítica pura i sincera
de qualsevol estat en el que ens movem...,
és una crítica pura i dura
de qualsevol situació en la que ens trobem
perquè no hi ha res comparable
a escriure i cantar tot allò que vivim,
tot allò que volem i que sentim
a la pell que ens ocupa els nostres cossos.
La delicadesa
és una cançó atemporal, una història certa
que porta el nom d'algun cantautor
tatuat a les nostres entranyes.
Marc Freixas, a 3 de gener de 2014
es perfila en la cançó d'autor
com a gran descobriment de tots els temps.
La veu de la realitat
és aquella crua experiència
de qui escriu com a poeta
i canta com a cantautor
amb una bellesa extrema
que ens posa la pell de gallina.
La delicadesa
és una crítica pura i sincera
de qualsevol estat en el que ens movem...,
és una crítica pura i dura
de qualsevol situació en la que ens trobem
perquè no hi ha res comparable
a escriure i cantar tot allò que vivim,
tot allò que volem i que sentim
a la pell que ens ocupa els nostres cossos.
La delicadesa
és una cançó atemporal, una història certa
que porta el nom d'algun cantautor
tatuat a les nostres entranyes.
Marc Freixas, a 3 de gener de 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.