dijous, 27 de febrer del 2014

A Jordi Valls i Pozo

--un poeta que estimo, admiro i respecto--
--després d'escoltar-lo en el programa de ràdio "Aparador de poesia", no me n'he pogut estar de deixar-me portar per aquests versos que han sorgit a raig, fruit d'allò que m'ha vingut de cop al pensament--quan la referència és el camí, cal aprofitar els moments d'inspiració que arriben, i encara més, quan es tracta de l'amic i poeta Jordi Valls--








Quin goig, quin plaer
d'estar ben viu i atent
per escoltar a la ràdio, de fons,
aquella veu encesa de vida
que tenim la sort de gaudir
perquè tot pren sentit
des d'una perspectiva
contemporània.
Quin goig, quin plaer
de veure com creix
tota aquesta necessitat
de versos extraordinaris, i de saber
que tot això em serveix
per aprendre'n més.

Marc Freixas, a 27 febrer 2014


En aquí, 
l'enllaç a l'aparador de poesia, 
dedicat al poemari "Mal" de Jordi Valls i Pozo :

Aparador de poesia-Jordi Valls i Pozo

dimecres, 26 de febrer del 2014

1

---ja podeu llegir aquest poema inèdit, sencer, amb pretensió de no sé què exactament, ni quan ni com, ni on, fet a mà al teclat, a cops d'immediatesa concentrada en moments d'inspiració que arriben sense cap ordre concret, només per plaer de fer-vos arribar allò que passa pel cap en un instant, amb ganes de donar-vos inquietuds certes o incertes... ves a saber!--si voleu i sempre que us vingui de gust, en podreu gaudir sense cap limitació de res---si us agrada el poema i el voleu llegir i compartir amb la vostra parròquia amical, cap problema, només que en digueu l'autoria n'estaré més que content, satisfet i ben servit-----no sé ni per quin motiu us he escrit tota aquesta "parrafada", diria que no ho havia fet mai abans d'una manera tan exagerada... en fi, no em venia de gust tallar les ales a totes aquestes coses que surten del més endins de mi, no m'ho tingueu en compte, preneu-vos-ho com una mena d'introducció poètica-----ara tampoc tinc clar del perquè he posat el número 1com a títol, a dalt, al comenḉament del poema, podria voler dir que és el principi d'un nou poemari inèdit....--ho anirem veient, o no!-----------

1
Els pulmons li feien el llit
a la teva cara trista
de promeses incompletes.
Et deien que dormissis sense angúnies,
que després dels disbarats del passat
ja arribaria la calma del present
i el benestar del futur... però no,
no hi havia res de tot això, només
una espurna de llàgrima morta als ulls
per fer veure que tot prenia sentit
perquè l'oxigen te l'havien robat
molt abans d'anar a dormir, i els pulmons
continuaven ferms fent-te el llit
només a la teva cara trista
i faltada d'esperança.
Tot és un joc
que haurem d'aprendre
per tal de no quedar-nos
sense una respiració que ens pertoca.

Marc Freixas, 26 febrer 2014

dimecres, 19 de febrer del 2014

Sense pietat

Afònic de veu
per un amor en constant evolució,
exigia, en una mena de crit emocional,
que se l'escoltés amb efervescència
sense haver de demanar explicacions
perquè després dels cops rebuts
li havien robat de les mans
la pietat de viure en plenitud.
Només demanava entre barrots
creuar la crua realitat del ferro
per fer arribar els seus llavis ferits
a l'amor que tant estimava :
aquell amor etern, de futur
i desig en constant evolució.

Marc Freixas, 19 febrer 2014

divendres, 14 de febrer del 2014

Parlo de Joan Abellaneda

Avui em ve de gust parlar d'un poeta molt important per a mi.
Es tracta del poemari "A l'altre costat del mirall (poemes per sobreviure)", de Joan Abellaneda i Fernández.
En Joan és un bon amic i extraordinari poeta, em va convidar a Sudanell (Lleida) per tal de fer-hi un recital l'any passat on es feia un festival dedicat a la música, on, a més, vaig coincidir amb altres poetes que admiro, respecto i aprecio, i, a part, també vàrem gaudir de la música de Faèrica, una banda amiga de rock igualadí (molt bons!).
Bé, entrem en matèria... que és ara quan el plaer de la lectura poètica pren força, amb la veu única de Joan Abellaneda, un poeta referencial per a mi, un estímul real que sovint em ve al cap per escriure coses noves perquè he de confessar que quan llegeixo els seus poemes, imagino com deu fluir per la seva ment la composició poètica, l'esperit de cada vers que crea, el desig que té per fer arribar als lectors la realitat que sent en pròpia pell, la realitat que sent en la més profunda intimitat que ens mostra a través de les paraules, i finalment, també com despulla la seva ànima davant nostre, com ens vol transmetre la seva pròpia màgia, com, en definitiva, vol mostrar-se tal com és com a poeta per tal de traspassar aquesta mena de paradís que és aquest mirall que queda a l'altre costat, a l'altra banda dels sentits, i diria, que ens vol ensenyar alguna porta secreta perquè siguem capaços d'entreveure alguna realitat que s'amaga en cada vers i en cada paraula poètica que ens escriu.
No m'agrada parlar per parlar ni escriure per escriure, per tant, heu de saber entendre que tot el que dic i escric del Joan, és així, com ho sento i penso... --si voleu, un pèl a raig, no me n'amago pas d'això, però quan escrius allò que realment et dicta el cor de manera quasi bé continuada i sense descans, m'agrada fer-ho palès, m'agrada sentir-ho ben endins, m'agrada gaudir del plaer que provoquen els poemes plens de sentit, i creieu-me, els poemes de Joan Abellaneda estan plens de sentit, de màgia, de realitat,...
Us recomano amb fervor aquest primer poemari de Joan Abellaneda i Fernández, també per la tendresa inequívoca que mostra en els seus versos, no us en podreu desdir, us enganxarà a la primera, us enamorarà per la qualitat literària, però també per la senzillesa de fer-nos arribar paraules entenedores, i això és una de les coses que més valoro personalment en el fer poètic.
Per part meva, més o menys, he dit tot el que volia dir, ara us toca a vosaltres decidir si voleu tenir-lo entre mans, degustar-lo, acariciar-lo, olorar-lo, llegir-lo apassionadament -cosa que recomano de totes totes-------------jo si fos tu, no m'ho pensaria dues vegades!-----------------


dimarts, 11 de febrer del 2014

Poema del lloc on els somnis no es desallotgen

El teu cos
és una veu que mai descansa.
Ets el dia ple, rebel i combatiu...,
el tot encès de revolta
i el somni de viure't intensament.
En el teu espai
tot es comparteix
i es fa llarg i ample.
Et porto ben endins
i et dius vida.

Marc Freixas, 10 febrer 2014
--poema del lloc on els somnis no es desallotgen--

















divendres, 7 de febrer del 2014

Poema esperança...

Poema esperança,
poema nu.
El poema de la bellesa, tu.
Ets la raó del meu viure...,
la raó del teu propi bategar,
el desig de molts,
el plaer d'uns quants
i el gaudir imparable.
Poema revolució,
poema crítica.
El poema de la música, missatge.
Ets la font de paraules que em dictes...,
la font inicial d'inspiració,
el desig de trobar el meu jo en tu,
el plaer de tenir-te per dins dels pensaments
i gaudir inevitablement del teu amor.
Poema esperança, màgia,
poema nu, lliure.
El poema de la bellesa, el tu, el tot.

Marc Freixas - 7 febrer 2014 -

dimarts, 4 de febrer del 2014

No podran...

No podran enterrar la veu
a cap cementiri del passat.
El crit
ressonarà etern
en una llibertat merescuda...,
història viva d'una terra
que mourà cel i mar
per escriure futur
a noves pàgines
d'esperança.
Retornarà la felicitat, els dies blaus.
I tota la màgia acumulada
després de tants anys de patiment,
per fi es deixarà veure pels carrers
i anirà per camins plens de gent,
correrà per camps a través
enfilant-se als arbres de fruita,
deixant-se la pell, passejant infinitament
per terres rogenques, de sud a nord,
de banda a banda
amb rius plens de peixos
i aigües clares i transparents...,
passejant infinitament
amb una nova complicitat
entre mirades d'optimisme,
compartint aquest futur
que s'escriu a noves pàgines
d'una esperança que s'acomplirà.
I tot, perquè no podran enterrar la veu...,
no quedarà cap cementiri del passat.

Marc Freixas, 4 febrer 2014

dilluns, 3 de febrer del 2014

Sisè sentit --amb vídeo--

Havia vist el llum encès de l'habitació, però era de nit, i tot era fosc i silenci. Imaginava coses com aquesta molt sovint... delirava, tenia un punt estrany de fantasia psicològica que li permetia riure's de tot, fins i tot d'aquesta llum que veia i no existia. Escrivia tot això, aquestes coses que li passaven, aquest sisè sentit semblant a una bogeria permanent, que tot ho transformava pel simple fet de gaudir i aprofundir en el més enllà de tantes i tantes coses irreals, que per ell, en el fons, eren ben normals, i deia que els bojos érem nosaltres, i potser té raó, i potser plora més que jo...--potser aquest sisè sentit que té de tot plegat, fa que senti més endins les seves emocions--potser, tot i saber que té el gran do de riure's de tot, també deu tenir el gran do de saber plorar quan realment toca i ningú ho sap fer. Admiro profundament el seu sisè sentit, de debò, us ho escric amb aquell sentiment que floreix amb ganes d'entendre el que normalment ningú sembla entendre, i creieu-me, és gratificant per a la pròpia salut fer aquest esforç de comunió vers aquest altre ésser, i ben mirat, és fascinant i fabulós respectar el fet diferencial, i això fa que tot ho estimi amb més ganes que mai, i fa que la vida no deixi de sorprendre'm. No oblideu votar el nou de novembre, feu que la vida us estimi, que no us deixi de sorprendre, que com va escriure el gran Miquel Martí i Pol : "tot està per fer i tot és possible".

Marc Freixas, 31 gener 2014


El vídeo del "Sisè sentit" :


 













Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.