Asimetria, nou poemari de Vicenç Ambrós i Besa

La meva més sincera enhorabona a l'amic i poeta del Lluçanès Vicenç Ambrós pel Premi de Poesia Joan Duch 2011 de Juneda amb l'obra "Asimetria". El seu poemari comença així :

"Jo
no vull res, de tu, però faràs bé
si recordes l’olor de terra molla

quan a l’octubre s’esberla la carn
dels camps esgotats en tancar el cicle.
El futur és la sembra del present
amb llavors de collites del passat."

--Vicenç Ambrós i Besa--
Bravo Vicenç!!!!!!

Llegiu-ne el pròleg de Joan Adell aquí :
http://joanadellalvarez.blogspot.com.es/2012/05/asimetria-de-vicenc-ambros-premi-de.html

El cos fugisser

Damunt les passes
trepitgem la brisa,
i el temps
és com el cos fugisser de l'esperança incerta...,
de les hores passades a recer de la terra
després del desig inesborrable
que atrau mapes i paisatges,
bellesa inequívoca de viure
en l'amplitud d'un sostre
ple d'ulls sorpresos per la màgia del futur.
La consciència
també és una divinitat lliure
que fa tenir prestigi a la humanitat del present...,
i el corrupte negre
del passat que ara ens torna,
demà serà la trista imatge
d'un record traumàtic que no podem oblidar,
però que hem d'eliminar i aniquilar per sempre.
La màgia del futur
és en els ulls sorpresos
i en la bellesa inequívoca de viure
per aquesta somiada amplitud de sostre inacabable.

Marc Freixas, a vint-i-nou d'octubre de dos mil dotze

10 ANYS DEL CLUB DE BITLLES IGUALADA

Avui som dia vint-i-dos d'octubre de dos mil dotze... molt bon dia--a Igualada ja no ens plou!!--

Ahir--dia 21 d'octubre de 2012--, durant la festa de celebració dels deu anys de trajectòria bitllaire del club el qual en formo part-CLUB DE BITLLES IGUALADA-vaig tenir la sort de llegir i compartir tres poemes relacionats amb les bitlles catalanes i amb el nostre club. Un plaer fer-ho amb tanta bona companyia...----perquè deixeu-me dir que no és fàcil gestionar un club durant deu anys, i perquè la nostra presidenta hi és

des del primer dia, i això tampoc ha de ser fàcil, per tant vull que en quedi constància des d'aquí, sabent que molt sovint és la força de molta gent diversa qui fa possible que tot plegat sigui un fet palpable de victòria, i sabent encara més que al capdavant hi ha d'haver algú que sigui capaç de remar en la direcció correcte... aquest algú fins a dia d'avui ha estat la Montserrat Roset... --esperem que els rems continuïn remant amb la mateixa força d'ara, esperem que la flama bategui ben encesa i que els objectius de futur siguin sempre les raons d'un present que no ha deixat mai de lluitar pels nous horitzons que encara han de venir--PER MOLTS ANYS CLUB DE BITLLES IGUALADA!!!!!!10 anys de vida no són poca cosa!!!!i que en vinguin 10 més i 20 i 30 i 40,... i el que faci falta!!!!
--i després de tot això que us he escrit, deixeu-me compartir un dels tres poemes que vaig tenir el plaer de llegir ahir... un poema molt especial que vaig fer de manera conjunta amb un poeta i bon amic d'Olesa de Montserrat que també ha format part durant molt de temps del nostre club, i que justament ahir no va poder venir a la celebració del desè aniversari per culpa d'un problema a la tíbia..--esperem que et recuperis ben aviat amic!!--....estic parlant de l'Àlex Font i del poema que us deixo en aquí :

HOMENATGE POÈTIC A LES BITLLES CATALANES D'IGUALADA

Fa sis-cents anys
a la plaça del blat
un document ens parla de bitlles.
La gent preparada, bitllots a les mans,
sorra a la terra... les bitlles per terra!!
Plantada a la plaça,
plantada a la sorra.
Clavada a la terra altra volta,
clavada al teu cor!!
Recuperem la ciutat d'una gran tradició.

Àlex Font i Marc Freixas, durant l'any dos mil quatre, en uns quants moments d'inspiració de tota una temporada de lliga.
Nota : L'actual Plaça de l'Ajuntament d'Igualada, sis-cents anys abans se'n deia la Plaça del blat.

 

Foto de grup del desè aniversari del Club de Bitlles Igualada.
... i per molts anys!!!!

 

Tenim recital a Sant Cugat del Vallès!!!!!

Dijous, dia divuit d'octubre de dos mil dotze 

serem al recital poetico-musical “Dolça poesia. Versos de la terra” organitzat per versos.cat, --a l'espai gastronòmic i cultural Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès, C/Enric Granados, número vuit. Tot plegat començarà a les vuit del vespre, i ens acompanyarà amb la guitarra el cantautor Jordi Montañez, que no fa gaire va treure el disc “Dolça Victòria” i aprofitarà per fer-hi cinc cançons... jo de vosaltres no m'ho perdria!! ens hi trobem?

En aquí--una mica més avall, sota la imatge del cartell-- teniu un enllaç a la pàgina oficial de Jordi Montañez on també parla de Dolça Poesia

http://jordimontanez.blogspot.com/2012/10/dolca-poesia.html

Poema a Sílvio Rodríguez

La teva protesta
em guiarà inevitablement
cap al meravellós unicorn blau.
La teva paraula
és el vers de la cançó perdurable...,
l'amor i el cant,
la dansa i la cultura.
La sort de tenir-te
transporta la més bella melodia rebel,
i seràs etern entre tanta immensitat
i fins i tot algú t'escoltarà sense voler
i sabrà que després et voldrà com a company.

Imagino un cel en un altre univers
on hi tinc el teu talent guardat
en l'aire que encara és nou...,
i puc dir-te tantes coses
que respiro a cada segon la netedat del temps.
Imagino un cel d'unicorn blau
on hi ha dibuixat el rostre d'aquest aire renovat
que manté el teu preuat discurs
i em fa somiar per dir-ho tot.
Imagino el somni del bell poeta amic de les paraules...,
imagino a Sílvio
en un blau d'un altre univers.


Marc Freixas, a setze d'octubre de dos mil dotze
--poema definitiu i revisat constantment des de l'any dos mil cinc--

Amor perdut

.. i no havies previst
aquella circumstància inesborrable
de tenir les seves mans magnífiques
gravades al rostre pur de la bellesa i de l'amor...

--era precís el seu record--

La teva llàgrima viva
és tristesa desbordada
per saber la pèrdua del tacte
damunt la pell freda
de qui mai més en rebràs l'escalfor.


Marc Freixas, a primer dia d'octubre de dos mil dotze