dijous, 26 de juny del 2014

Quasi bé quaranta anys

Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
és un mig poeta
que enfoca perillosament
el futur amb esperança.
Estrafent el coll
per mirar de dir el vers lliure...,
estrafent el vers amb el coll
per mirar de cantar més alt
i decidir si convé cridar
per tal de fer entendre
que tot és més senzill
del que ens pensem.
Un poeta de carrer
de quasi bé quaranta anys,
no és que sigui ni mal ni bon poeta,
tan sols és mig poeta, i si de cas,
el què fa és escriure allò que li dol
perquè no ven la seva ànima
a cap diable poètic i manipulador.
I desitja
que es faci justícia
a través d'un amor vital i necessari.

Marc Freixas, 26 juny 2014

dimarts, 17 de juny del 2014

Dels problemes de Barcelona i altres pobles

Aquesta vegada un article, una opinió....----------
---de les conseqüències d'aquesta democràcia malalta que tenim---
Perquè ja és hora de canviar-ho tot amb un foc més nou---



Les opcions hi són, per tant, ens cal només perseverança eternament inacabable per tal de fer possible una nova democràcia directa amb el poble i per al poble--------perillós? i tant! --perillosíssim! -------però després del perill sempre arriba la calma, no?--------hem de trobar escletxes per on fer-hi entrar la feblesa del poder establert actualment, i així, d'aquesta manera, nosaltres, el nosaltres que tot ho vol reinventar i renovar i trencar per fer-ho tot més nou i net i pur, aleshores és quan hem d'aprofitar d'entrar de cop pel forat que quedarà més gran, i és en aquí on ja tot esdevindrà real i democràtic tal i com ho entenem el nosaltres que tot ho vol, en definitiva, trencar, per fer-ho nou i net i pur, com deia---------ja no sé ni si m'he fet entendre o no, però necessitava dir totes aquestes coses...--------------amb cap, amb peus, amb potes o sense, i no visc a Barcelona, però aquesta és una senzilla, directa i humil opinió d'algú que recolza profundament la creació de coses noves per tal de destrossar les coses establertes que no funcionen i són caducades--------------això si, amb respecte, però amb energia!-------------------

Marc Freixas, 17 juny 2014

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.