dimarts, 31 de desembre del 2013

El teu amor inacabable...

El teu amor inacabable
és com tota la bellesa de l'aigua
que passeja inevitablement, sense descans
per tots els rius brutals del teu cos tendre.
També ets
el paisatge verd de paraules
que vull escriure només per a tu.

Marc Freixas, a 31 de desembre de 2013
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--

diumenge, 29 de desembre del 2013

És un gran dia

Avui, que és un gran dia, han tallat les ales als manaires, diuen que plourà neu de les teulades i cauran llagostins del cel.
Quantes notícies d'un sol cop, oi?
I això no és tot, perquè els innocents deixaran de ser sants per tornar-se idiotes, les nits deixaran de ser negres per tornar-se fantasmes i els banquers deixaran de ser culpables de tot per tornar-se culpables fins i tot dels problemes de la "nasa" amb l'univers sencer, que ja és molt i ja els hi estarà la mar de bé. Ah, si, espera, i també diuen que aquests imbècils del PP al final deixaran fer-nos la consulta, i que a tot estirar podrem revisar la pregunta per fer-ne només una, que vindria a dir-nos si estaríem d'acord en assolir un estat independent per federar-nos amb la resta dels Països Catalans.--com s'han transformat les coses, eh!--clar, no, si amb el dia que és avui tot agafa un valor incalculable, d'aquells que tenen la dimensió necessària que fa falta per esdevenir realitat absoluta del moment aquest famós i històric que vivim--almenys aquesta hauria de ser l'autèntica ambició de tot plegat!--
Ja ho veieu! Avui, que és un gran dia, han tallat d'arrel l'electricitat que duu als collons el Gallardón... mmmm, si, fet i fotut i un pèl resumit, tot això no deixa de tenir sentit perquè en el fons del fons del fons del fons, escolta tu, que en aquí es tracta d'agafar-me a la meva pròpia llei personal i fer servir les eines que disposo per tal de dir ben clar i ben fort que jo mentre pugui seguiré escrivint coses per donar validesa al sentit que ha de tenir la democràcia... i punt.

Marc Freixas, escrit ahir, dia vint-i-vuit de desembre de dos mil tretze

---------------------------------un gran dia!------------------------------------------------------

Tremolo amb tu

Tremolo amb tu, ara que torna el fred.
Més tard te n'aniràs, després tornaràs
i m'abraçaré a la teva pell sense espines.
Juro en pròpia vida, vida meva,
que trobaré el foc de la protecció
quan sigui dins teu, a recer
d'aquesta escalfor enllaçada
que juga amb nosaltres
perquè deixem córrer el temps
a plena nit d'atracció i d'incendi
provocat a consciència,
amb tota la premeditació
de les últimes hores
on hem sabut mantenir l'amor viu.


Marc Freixas, poema del vint-i-set de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--

dijous, 26 de desembre del 2013

Santi Borrell, un poeta necessari

Els poemes de Santi Borrell
són bales que se'ns claven al cor
per dir d'una manera clara
la realitat de totes les coses
que rodegen qualsevol forma de vida.
Escriu per fer-nos reflexionar.
Escriu per denunciar tota aquesta malaltia
d'una societat en permanent conflicte,
però també escriu per fer-nos creure
que tot es pot transformar, i que
la pau i l'amor és la millor manera
per conquerir la veritable raó del nostre existir.
Santi Borrell
és un poeta necessari
pels nostres dies.

Marc Freixas, a vint-i-sis de desembre de dos mil tretze
--parlo i escric, en forma de poema,
d'un poeta essencial i necessari--

divendres, 20 de desembre del 2013

Sóc

Sóc
la teva mirada
que penetra sencera
dins les metàfores
d'un poema senzill
ple d'absoluta normalitat...,
i sóc
el carrer de tu
que consumeix hores
en dies memorables
perquè has tornat a guanyar
en aquell somni teu de cada nit.
I sóc
aquell cos de Crist que no crec
i la mirada infinita de la revolta
i el desig de veure caure el poder
i les ganes de dir el vers lliure
i la necessitat de cridar fort el teu nom...,
i sóc
el dolç camí
d'una guerra de pau
guanyada en la lluita
del meu tros de terra que enamora.

Marc Freixas, a vint de desembre de dos mil tretze

dilluns, 16 de desembre del 2013

Un parell de poemes

Regala'm el vers de l'esperança.
Dóna'm el verd de tota una vida
i un roig ple de País.
Escriu el teu preciós nom
a la pell dels desitjos més preuats...,
escriu a la taula dels meus poemes
que la tinta del teu cos precís
és la vida inacabable de l'amor
i la font inesgotable de la tendresa.
Malgrat tots els entrebancs,
estima'm sense fi, i fes-ho
amb aquella eternitat perdurable
de saber que les coses complicades
mai faran malbé la nostra fidelitat encesa.
Finalment, la senzillesa de tot
recau en la realitat immensa de nosaltres :
la sensibilitat de dir-nos la veritat,
estimar-nos plenament
sense retreure'ns cap disgust
perquè tot s'ha fet
sense voluntat de fer-nos mal.

Marc Freixas, a catorze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--


Ens arriba de nou la foscor,
ara que la nit es comença a presentar.
-Com et dius?-
M'ho has preguntat a mi, que no tinc resposta...,
i m'amenaces amb un sucre tan dolç,
que només tinc un somriure poc amic per a tu.
Em quedaré quiet, en silenci.
Ho faré
perquè entenguis
la meva solitud necessària...,
perquè entenguis
la meva necessitat incisiva
de quan busco el plaer d'escriure
i arribar fins a tu per transgredir la vida.
Arribar fins a tu
amb el poema nu, el vers lliure
i la font de la pròpia inspiració.

Marc Freixas, a quinze de desembre de dos mil tretze
--per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"--

dimarts, 10 de desembre del 2013

Anhel

Si féssim un bon pensament, ben mirat,
seria cert treballar la raó,
esdevindria innocència la casa, i tindríem
plena llibertat de moviment físic i mental...,
i també tindríem una plena i merescuda llibertat vital.
Si per uns breus moments
entenguéssim que en el fons som nens, llavors
no seria necessària la violència entre els pobles
perquè faríem servir de manera sublim
aquesta nostra identitat magnífica
per practicar la pau del diàleg
amb la calma de la paraula.
Sé que tot això, finalment, i amb no massa temps,
ens donaria la materialització certa
de tota aquesta raó treballada que desitgem.

Marc Freixas, a deu de desembre de dos mil tretze

diumenge, 8 de desembre del 2013

Prement els dies...

---poema per al poemari inèdit "Dolça plenitud de tendresa"---


Prement els dies
amb els ulls oberts,
aprenc a distreure les mans
mentre passejo per la llarga nit.
Hi passejo
amb una imaginació extraordinària,
digna de la més perfecta passa que fem
quan disposem de la bellesa d'un temps
que transforma les hores passades
en hores que composen el futur. I tot
esdevé com un poema inacabable.

Marc Freixas, a vuit de desembre de dos mil tretze
------------------Dolça plenitud de tendresa--------------------

dijous, 5 de desembre del 2013

Poema de nadal d'enguany

El poema de nadal d'enguany
podria ser com el de fa un any, però no ho és
perquè el poema de fa un any
també podria ser com el de fa cent anys, i això és així
perquè la realitat palpable de les coses
és que per anys i centenaris
i mil·lenaris i segles de segles que passin,
sempre acabem fent el mateix poema de nadal.
Diuen que s'ha de fer per quedar bé,
perquè toca, per ser un senyor
i no sé quantes bestieses més.
I siguis poeta de carrer
o poeta d'etiqueta -que d'aquests n'hi ha uns quants!-
sempre hi ha qui et demana el poema corresponent
quan arriben aquestes dates assenyalades
que truquen a la porta d'un any que ha de venir.
Per tant, amb orgull personal
i la paciència bastant desgastada, confesso :
que acabo de fer el poema de nadal d'enguany,
que podria ser com el de fa un any, que no ho és
perquè el poema de fa un any
també podria ser com el de fa cent anys,
que encara no havia nascut, i que tot plegat
em comença a fer una nosa terrible, i en tot cas
no voldria fer-me pesat ni fer-vos la punyeta,
però deixeu-me que us digui amb bones paraules
que n'estic fart de tanta falsedat
i voldria acabar aquest poema
amb una mica de dignitat.

Marc Freixas, a cinc de desembre de dos mil tretze
--i gaudiu del nadal
mentre el poema ens torna-- 

dilluns, 2 de desembre del 2013

Pel País que estimo

Males aigües pels temps indecisos!
Apedaçat en batalles de valents,
he buscat al pou de la certesa
el minut de glòria particular
enmig d'una esbroncada eterna.
M'has parlat dels punts de vista,
vistos des de la perspectiva
de qui usa la raó per guanyar.
Escric per sobreviure
d'aquesta esbroncada eterna
perquè no m'ho tinguis en compte
en el dia a dia del demà que vindrà...,
perquè sàpigues finalment
que no faig res sense constància, i que en tot cas
ho faig per convicció i fidelitat a uns ideals
que m'han estat tramesos amb delicadesa
i esdevenen la pura essència
de tot el significat real
del País que estimo.

Marc Freixas, a dos de desembre de dos mil tretze

dijous, 28 de novembre del 2013

Feu de mi...

Feu de mi
l'escorça que traspua sensibilitat.
Enroqueu la meva sang dedins
i convertiu el cos que tinc
en una mena de dimoni bo...,
destrosseu àngels de la nosa
i deixeu-ne engrunes d'ossos fèrtils.
Després cremeu tota la carn
i treballeu les cendres
fins fer-ne art
d'enorme cor.
Tocareu l'esperit rebel
de tots els dies que hauré viscut...,
encendreu la llum infinita de la llibertat,
del perquè d'aquest llarg camí d'escriure
que no apagarà el batec intens i sostingut
d'aquesta eterna flama efervescent
que ha volgut poetitzar la vida
en nom dels versos lliures
i de tots els carrers trepitjats.

Marc Freixas, a vint-i-vuit de novembre de dos mil tretze

dimecres, 27 de novembre del 2013

Hivern glaçat

Ara que és temps
de plena collita de fred,
haurem d'estendre la paraula
amb guants i bufanda, rentant-li la cara
per fer-la certa a través d'una bona imatge.
Avui, però,
haurem d'estendre la mirada,
i entendre la paraula de la primera inicial
perquè tenim el deure inequívoc
de trobar sentit comú a les coses
en aquest hivern glaçat de dubtes
que refreda les nostres mans
en la plena collita de fred
d'aquest designi
que no acull
ni protegeix.

Marc Freixas, a vint-i-set de novembre de dos mil tretze
-no us confongueu amb algunes paraules-
-el poema està escrit tal i com volia escriure'l-

dimarts, 26 de novembre del 2013

Crític poema de nadal

No escanyis el futur de demà.
No vulguis córrer
a la presó que ens engarjola.
No perdis el temps.
No siguis egoista
comprant a tort i a dret.
Deixa que el maleït nadal
es crucifiqui en el consumisme...,
deixa els lleons a la selva
i que devorin tota la carn
en nom de la mentida més pura.
Però tu
no escanyis el futur de demà.
Treballa l'amor
amb tota la sinceritat de la teva pell...,
amb tota la tendresa de la teva vida.

Marc Freixas, a vint-i-sis de novembre de dos mil tretze

dilluns, 25 de novembre del 2013

Projecte Àgatha--el primer poema--

Aquest és el primer poema que vaig fer per al Projecte Àgatha--per trencar el silenci de l'autisme amb la poesia----encantat de col·laborar amb ells!-----


Vàrem emprendre el llarg viatge de la vida
d'una manera inacabable, i recollíem
els fruits sencers -quasi inaccessibles-
d'aquella mirada que penetrava sense complexes
en tota mena de territoris, que nosaltres
no érem capaços d'abastar
amb la majestuositat necessària.
Més aviat, només sentíem la màgia
d'aquesta perspectiva vital tant calmada,
però això fa que tinguem en compte, encara ara i avui,
que el futur del demà recau obligatòriament
en escoltar la veu i les reflexions
de tota aquesta perspectiva vital tant calmada...,
de tota aquesta puresa
que és una mena de concentració
que nosaltres no hem estat mai capaços de tenir.

Marc Freixas, a divuit d'octubre de dos mil tretze

divendres, 22 de novembre del 2013

Paraules en silenci. Quan la bellesa arriba a les ones

Hi ha qui dedica esforços extraordinaris a fer literatura poètica de qualitat a través de les ones... a través de la ràdio.
Hi ha un poble prop d'Alacant (Pego) que fa possible escoltar els somnis de molts lectors, i al mateix temps, just a partir de les 22:00 hores de la nit i fins a les 23:00, la veu encalmada de l'amic Manel Arcos posseeix la màgia de les paraules per acaronar-les amb tota la sensibilitat. i de pas, amb tot el sentiment a flor de pell i les emocions al límit, és llavors que regna un silenci mesurat al llarg de tot el seu programa. Un programa que admiro i respecto profundament, precisament perquè no me'n vull estar de dir que la necessitat de poder vibrar pausadament i amb tota la tranquil·litat possible a través de la ràdio, doncs he de reconèixer que em fa gaudir, i molt!
Així doncs, ja ho sabeu, si desitgeu amb totes les vostres forces, poder escoltar un programa de ràdio especialitzat al cent per cent en el món meravellós de la poesia, no ho dubteu, escolteu "Paraules en silenci" cada dimarts de 22:00 a 23:00 de la nit a Ràdio Pego. Podeu sintonitzar aquesta emissora en directe al 107.8 de la FM, i també en aquest enllaç : www.radiopego.com
"Paraules en silenci" també disposa d'un bloc on es van penjant tots els programes emesos. Aquí teniu l'enllaç al bloc :
http://paraules-en-silenci.blogspot.com.es/

I en aquí teniu una foto de Manel Arcos amb el gran cantautor Albert Bertomeu



dijous, 21 de novembre del 2013

En obres

El cor em bull a cop de mall
mentre la runa del pensament
es va dipositant al contenidor
dels residus no volguts.
Busco les hores per escriure
a mig camí de tu,
a mig camí d'enlloc...,
a mig camí del món
d'un camí sencer
ple de tot
i de no-res.
El cap em cou a cop de pala
mentre fa soroll el disc que talla...,
el cor en obres bull de cos present
i el mall em bull a cop de pensament.

Marc Freixas, a 21 de novembre de 2013
-poema basat en fets reals-

dimecres, 20 de novembre del 2013

Projecte Àgatha

versos per Àgatha... --versos per un projecte que trenca el silenci amb poesia--


El cor en un puny ple de vida
es desfà de tendresa a les mans.
I el color de la paraula
trenca aquest silenci
fent del poema
pinzell d'amor de tu.
 
 
 entreu a la pàgina de facebook del Projecte Àgatha, aquí :

diumenge, 17 de novembre del 2013

A la punta dels palmells...

A la punta dels palmells
i a la boca de les mans,
és on comença el llarg camí
per escriure amb gran plaer
la puresa indescriptible de les coses.
Amatent, gens abatut,
enfilo el mapa geogràficament perfecte
de tots els camins de tu, inesgotables,
i tal volta, delineats amb tota la cura
d'aquesta boca de les teves mans
que hi ha a la punta dels palmells,
i retenen tot l'amor que et tinc
perquè configures la bellesa infinita...,
configures el mapa indescriptible de les coses,
i ets la dona geogràficament perfecte
que habita en tots els meus poemes.

Marc Freixas, a disset de novembre de dos mil tretze

divendres, 15 de novembre del 2013

"Vers la llibertat"-el perquè de col·laborar-

Poemari col·lectiu - Vers la llibertat -
17 poemes
14 poetes
ben aviat a les llibreries... i a les teves mans!
un punt de vista particular -i personal-
de perquè col·laborar en aquest llibre

"Vers la llibertat" és la poesia que arriba per trobar lloc i caliu al cor de dones i homes que ja en tenen prou de portar llàgrimes als ulls, i ara, el que volen i necessiten, són aquells versos nous i contemporanis de qui proposa dignitat, humanitat i identitat, i tot, com a bàlsam per tal de deixar enrere la tristesa i donar alegria a través de les arrels que ens configuren com a persones d'un País que mereix ser lliure.
Quan parlo de País ( vet aquí el perquè de col·laborar i el meu punt de vista particular -i personal- ) no em refereixo només al Principat, em refereixo a tot el conjunt dels Països Catalans... -és a dir, per mi no pot existir la llibertat del poble català, si no és amb tot el territori sense excepció- per tant, amb tot això dit, escrit, exposat i explicat, considero el fet de formar part de "Vers la llibertat", un motiu prou important per tal de ser una peça més d'aquest engranatge que empeny amb força i perseverança per aconseguir la nostra independència catalana en tot el seu conjunt.

Marc Freixas, a quinze de novembre de dos mil tretze
... i recordeu, ben aviat "Vers la llibertat" serà a les llibreries,
i si ho desitges, a les teves mans!




dilluns, 11 de novembre del 2013

Encara avui Miquel...

Encara avui Miquel
ens fan falta els teus versos
per tornar a dir la teva veu,
fer-la néixer de nou en tots nosaltres...,
saber-nos els teus fills,
encomanar l'amor
en el vent de les teves paraules
perquè tot recau en tu,
en la mirada oberta dels teus ulls fins l'infinit.
I jo, Miquel,
en aquesta part del temps que em toca de viure,
vull dir-te
que encara avui i sempre
la teva obra se m'enganxa per dins del cos,
i fins i tot a la sang poètica
que em corre per dins de les venes,
sé que hi ha el record de tu, perdurable, etern,
que passeja i m'acompanya
en aquest nostre gran i llarg camí d'escriure.
Em deies mentre et llegia
que tot era fictici
en el teu llibre de les solituds,
i creu-me si et dic
que encara tot ho continua essent
perquè ja sabem
que quan vinguin els nous humans,
els que ens substituiran a mi i a tots els altres
-vull dir a tots els que encara som vius-
faran la mirada perduda com nosaltres,
i sabran que els que vinguin després d'ells
també seguiran amb la mateixa roda giratòria de les coses...,
amb un no parar que no té aturador
si no és que arriba la genialitat
d'una nova fornada de gent
amb el cap ben alt i clar
que sàpiguen transgredir
i transformar aquesta societat actual
cap a una autèntica revolució de canvis i projectes
que ens portin a viure tots plegats com ens mereixem.
Miquel,
jo també somio
amb uns Països Catalans ben lliures,
i haurem de pensar
que encara tot és possible
i tenim el dret
a seguir exigint el que ens pertoca.
Encara avui
ens fan falta els teus versos
per tornar a dir la teva veu,
fer-la néixer de nou
i fer-la créixer en tots nosaltres
i en aquesta part del temps que ens toca de viure.
Perquè vull dir-te ara, que avui i sempre
la teva obra se m'enganxa per dins del cos.

Marc Freixas, poema revisat a dia onze de novembre de dos mil tretze

divendres, 8 de novembre del 2013

Arrels

Emancipava el corc
dins les entranyes emocionals
per arribar al paradís de les arrels...,
per travessar el mur de la tristesa
i creuar la fina essència de la paraula
amb un cert gust de victòria filosòfica.
Lluitàvem pel somni i el destí,
per créixer amb els llibres alçats, i els ulls
plens de vida i pensament, i experiència
i esforç col·lectiu... i també lluitàvem
per no equivocar el camí,
per esdevenir futur
i arribar al paradís invencible
de les nostres arrels impertorbables.

Marc Freixas, a vuit de novembre de dos mil tretze

Els companys de TOT POEMES del "feisbuc"
han afegit aquesta foto al poema -milions de gràcies!

Aportació de Marc Freixas Morros

dimecres, 6 de novembre del 2013

No és una mort. És un assassinat

quina vergonya!!
-hem perdut del tot la llibertat d'expressió-
avui, si cal,
encara em sento més valencià que mai,
i em sento del tot estafat
per uns polítics incompetents
que no reconeixen
ni els seus errors
ni les seves putes màfies!
sóc al costat
de tots els professionals
de la ràdio i la televisió
dels meus estimats catalans del sud

Marc Freixas, a sis de novembre de dos mil tretze
-dia en que alguna mala ànima assassina
vol silenciar la veu de qui no té ganes de callar-

dimarts, 5 de novembre del 2013

El llibre de poemes

Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Rellegies
amb aquella intensitat
de quan les emocions
floreixen a la pell, i el tacte esdevé
la senzillesa d'uns ulls inquiets
que es preparen impacientment
per rebre la meravella de la paraula
mentre les mans acomoden tota la màgia
per tal de fer del tot verídic l'instant
de quan per uns bells segons
tot sembla indicar que protegeixes la lectura
amb una professionalitat incomparable, com si es tractés
de la feina més important que mai has tingut.
Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Ara, la raó d'existir
és molt més profunda, i la teva ànima
ha conquerit de bell nou
l'esperit de la bellesa
que passeja desmesurada
per qualsevol ésser viu
perquè ha descobert
aquells versos tant teus.

Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil tretze

dissabte, 2 de novembre del 2013

Tots Sants

He de reconèixer que això de passejar-me per un cementiri el dia de Tots Sants
no és una sensació gaire agradable, i menys encara, quan em sé del cert un intrús enmig de tanta parafernàlia de la qual ja fa molts anys que no me'n sento part. Vull dir que partint de la base de que no crec en cap de les religions existents, tot i respectar-les perquè cadascú té dret d'escollir el què vulgui en la seva vida, doncs com deia, vull dir que malgrat tot, he de confessar que si hi vaig anar, també va ser per demostrar-me a mi mateix que no tinc cap inconvenient per veure els éssers estimats que hi descansen -no sé si en pau o senzillament en silenci i sense fer soroll-.

Marc Freixas, a dos de novembre de dos mil tretze

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Vers la llibertat

Això de formar part d'un llibre de poemes
de poetes immensos no té preu!!
... i tots caminem vers la llibertat
... i ben aviat el trobareu a les llibreries


dilluns, 28 d’octubre del 2013

A la casa antiga...

A la casa antiga
que hi ha en alguna part del meu cor
hi penja de mala manera la roba foradada
-no em pregunteu perquè,
és així i no hi ha volta enrere-.
A la casa antiga,
hi tinc el record fosc i evocador
d'aquella preciosa música estripada...,
aquell esclat de violència
que em feia tocar la guitarra elèctrica
en plena efervescència adolescent,
enmig de tot i res, just uns metres enllà
de la porta que queda fora del taller de fusteria.
Tot això va passar
en aquella efervescència adolescent
durant bona part del temps que vaig viure al poble.
Tant se val
si repeteixo algunes paraules
en espais diminuts entre versos...,
no em preocupa en absolut
perquè la casa antiga que vull descriure
necessita irremeiablement
dir-vos aquesta efervescència adolescent
per tal de fer-vos entendre sense vergonya
tota aquella dimensió vital que vaig viure al poble.

Marc Freixas, a vint-i-set d'octubre de dos mil tretze

divendres, 25 d’octubre del 2013

He imaginat paraules...

He imaginat paraules
escrites a la paret de qualsevol carrer.
És hora d'avançar pel camí de la veritat...,
és moment de dir que som la força, i som
el vers que s'escriu a la pell del poble,
i la cara rebel del lector que llegeix sense manies.
Serem accessibles
perquè ara la vida es vesteix
de totes aquestes paraules
escrites a la paret de qualsevol carrer,
i ara ja s'han fet reals
malgrat la fúria que encara ens domina.

Marc Freixas, a vint-i-cinc d'octubre de dos mil tretze

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Al meu pare

Ets el cos de fusta
damunt la tassa de cafè
que has begut tendrament d'un sol glop...,
ets el taller, el martell, el ribot
que frisa per deixar sense esquerdes
una porta oberta de proporcions exagerades.
La teva consciència
és la casa infinita contemporània
que ratlla la perfecció justa
després de fer art amb les mans
mentre enllesteixes cada feina...,
consciència de treballar amb amor
durant tota una vida sencera
dins el cos de fusta ferm, i ara
tornes a fer un cafè
perquè preval la calma
i repasses sense pressa
tota mena d'experiències.

Marc Freixas, a vint-i-dos d'octubre de dos mil tretze

divendres, 18 d’octubre del 2013

Passar

Passar full per damunt de tot.
Passar per barreres i fronteres,
per camins de paraules,
tresors de paisatges, i passar
per l'infinit de la bellesa.
Passar per l'eterna flama
d'un amor acaronant el Sol,
i per un riu de tendresa
o per la pluja d'un cel mullat en llàgrimes.
Passar per la ciència
d'un espai reflectit amb estrelles.
Passar per la tristesa,
passar per l'alegria, i després
tornar a la tristesa convertida en alegria.
Passar per un somriure
que es manté amb timidesa, que no té descans
perquè ha trobat un carrer sense sortida.
Passar per la paret invisible dels humans.
Passar per la desconeixença dels meus ulls,
i mirar de passar per un nou full
que em porta un altre tot més nou
amb un cel blau i ple d'ocells.
Passar per tots els colors que més m'agraden.
Passar per la gespa del verd més intens
i per tots els camins de les terres liles -del meu amor-.
Passar per la paraula que no conec...,
i finalment
passar.

Marc Freixas, poema arreglat a divuit d'octubre de dos mil tretze

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Poeta de carrer

El poeta de carrer
no vesteix amb cap corbata.
El poeta de carrer
denuncia el benefici econòmic dubtós
perquè se sap fill d'una humanitat justa
que mou el seu vol sincer
amb ales d'ocell fora presó
i s'alimenta d'una força extraordinària
per tal d'aniquilar qualsevol poder corrupte
que manté les arques privilegiades
d'uns quants ineptes sense sentiments.
El poeta de carrer
se sap fill d'una humanitat justa...,
no vesteix amb cap corbata
i estima a tot un poble
que mereix respecte.

Marc Freixas, a setze d'octubre de dos mil tretze

dijous, 10 d’octubre del 2013

La dimensió desconeguda

Sota la cristallina llum
de les estrelles emmirallades
al cel que viu dins l'univers,
hi veig la veu ensucrada
d'una dolçor inequívoca als teus llavis.
L'infinit d'aquesta bellesa
és el record de passar per davant dels teus ulls
descobrint paisatges acrílics de pintura
que observava dins del quadre on tu habitaves.
La percepció que tinc de l'amor visual
que m'entregues amb el cor sencer a les mans
és com la d'una sirena misteriosa, que respira
en el cel d'altres planetes que no conec
i neda en una mar enlairada
perquè no hi ha gravetat
en el seu existir...,
i em regala
el somriure diferent
del seu rostre preciós i espectacular
com si es tractés d'un poema
de dimensions que encara no conec.

Marc Freixas, a deu d'octubre de dos mil tretze

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Desfem-nos

La pell
damunt la catifa minuciosa de l'amor.
Els llavis
entren a matar sense treva,
embriagant-me del teu sucre
a la saliva addicta
d'un alcohol perfecte
que no fa mal a les entranyes.
Desfem-nos gota a gota
mentre practiquem amb els petons
la manera de trobar el verb estimar
enmig dels nostres cossos
que ara són líquids incandescents...,
desfem-nos en aquesta puresa
sense deixar de banda el desig
de tenir-nos sense fer-nos mal, i amb tota la pell
damunt d'aquesta nostra catifa minuciosa de l'amor.

Marc Freixas, a set d'octubre de dos mil tretze

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Escrutini

Escrutini d'amor sense vots
que prohibeix paraules d'acer inoxidable
damunt la farsa històrica de corruptes innombrables.
Exhibició de força desorbitada
de poders dominants que obliden pobles sencers
per rememorar la podrida retòrica dictatorial...,
només aquella que produeix violència gratuïta
a tots els àmbits d'una societat pacífica
que es manté ferma en les conviccions
i no vol deixar de ser rebel
perquè un dia siguem referent obligat
d'una història escrita a peu de carrer, i a peu
d'una dignitat forjada en el cor d'una terra
que persisteix en la lluita per la seva llibertat
perseguint la dignitat encara no acomplida.
Escrutini d'amor sense vots...,
tan sols fer el camí junts
per esdevenir la nova sang
d'aquesta identitat pròpia que mereixem.

Marc Freixas, a dos d'octubre de dos mil tretze

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Veu

Després de la revolució
arribarà la victòria plena de llum...,
i cal fer saber
que tot esdevindrà
la veu dels que no han callat
davant d'aquell silenci inacceptable.

Marc Freixas, 1 d'octubre de 2013

diumenge, 29 de setembre del 2013

Poesia/realitat

Per uns, la poesia
és aquella força
que desprèn la bellesa
en qualsevol carrer a plena llum.
Per altres, la poesia
és aquella crueltat
que desprèn la foscor
en qualsevol carrer sense vida.
Per tant, queda clar
que el fet d'escriure versos
no implica necessàriament
copsar només un camí de roses...,
queda clar, doncs,
que tot esdevé amb sentit
quan la precisió de la realitat que ens envolta
és posada en pràctica
a través de la necessitat de fer justícia.

Marc Freixas, poema del vint-i-vuit de setembre de dos mil tretze

dijous, 26 de setembre del 2013

Poema d'infants

Teniu nens i nenes :
el món és vostre.
No ploreu per un dia sense somriures.
Escolteu l'aigua del mar, del riu i de la pluja
i beveu-ne si teniu una set d'infant,
que això us farà feliços per sempre.
No marxeu del meu costat,
que en la distància us podré veure
i agafaré ben fort les vostres mans
mentre imagino un somni dolç per fer-vos riure.
Teniu petits amics :
l'amor és vostre.
Estimeu i jugueu per ser estimats,
però no ploreu per un dia sense somriures.
Si voleu, podeu cantar-me una cançó
amb les vostres veus dolcíssimes
i porteu-les al meu espai,
que prou falta li fa la innocència!
Tanqueu-me els ulls
amb mans delicades d'infant
i passegeu-les arreu del món sencer,
que de mans com les vostres
de ben segur no n'hi ha enlloc.

Marc Freixas, a vint-i-sis de setembre de dos mil tretze

dimarts, 24 de setembre del 2013

Cantautors compromesos

Quan el so viatja per l'acord
se sent la melodia a flor de pell...,
i la vida es converteix en música
i la terra es protegeix amb notes.
Avui, el món que sempre he imaginat
s'omple de cançons plenes d'esperança
que sovint toquem just quan el so viatja
gaudint de cada tonada rebel
que fa vibrar-nos la pell.
Amb els ulls
toquem la bellesa necessària
que passeja per un passatge, i se'ns fa present
cada acord que sentim a flor de pell
en la música i amb totes les notes.
Perquè tot serà possible
cada cop que el so viatgi...,
i tot serà més nostre cada dia
perquè hi ha una part important de cantautors
que per sort pertanyen a la nostra identitat.

Marc Freixas, a vint-i-quatre de setembre de dos mil tretze

diumenge, 22 de setembre del 2013

Orella morta

Volies parlar de receptes
i et van portar un plat de pastilles.
No van entendre
que desitjaves canviar el món
i que preferies un plat de sopa ben feta...,
i per no entendre,
no van voler escoltar
ni el teu entusiasme
ni la teva valentia.
No van parar l'orella, i semblava
que tots la tenien escapçada.
Diria
que la tenien tan escapçada
que fins i tot el gat -que ja és dir!-
ara ja s'atrevia
a menjar-los l'orella sencera.

Marc Freixas, a vint-i-un de setembre del dos mil tretze

dijous, 19 de setembre del 2013

Pensaments d'inspiració

Tinc el dibuix d'una imatge
per uns ulls ansiosos de veure la bellesa.
Hi ha moments
per a tots els espais que et vull fer en vers.
Tinc en la promesa un desig :
desig de fer possible una il·lusió
per poder viure en llibertat.
Tinc, malgrat tot,
el problema de conviure amb la tremenda angoixa
d'una timidesa que em posa difícil molt sovint
el fet de parlar davant dels altres
amb la tranquil·litat volguda, i tant és així, i per això,
que et faig saber a través de les paraules, que tinc
-malgrat tenir aquestes dèries indesitjables-
un poema que t'escric sense final, i que em serveix
per expressar sentiments molt ben guardats
que deixaré sense manies
a persones com tu,
a lectors infatigables,
a gent de prop i de lluny, i també
a possibles literatures casuals, d'aquelles
que creia que mai abastaria amb la mirada.
Desgranarem junts,
de mica en mica, però sense descans,
a tots i cadascun dels pensaments de la pròpia inspiració.
Tant és així, i per això,
que tinc tot el què tinc
i ja és molt!

Marc Freixas, a dinou de setembre de dos mil tretze

dimecres, 18 de setembre del 2013

A cada cos

Tenim les mans
plenes de tendresa, i els peus
plens de petjades, i el cor
ple d'amor, i el cos
ple de llibertat... i la boca
plena de somriures, i la vida
plena de puresa, i per tant,
no ens cal fer mala cara
perquè és temps de regalar els ulls
a la bellesa d'algun quadre,
i és temps de dir paraules
que s'escriuen abraçades
a l'amor amb un pinzell.
Ara tot esdevé color, i tot
és un somni que haurem de fer
sense perdre ni un instant d'esperança...,
haurem de fer saber a tothom
que portarem la bellesa d'algun quadre
fins a trobar el paisatge somiat a cada cos.

Marc Freixas, a divuit de setembre de dos mil tretze

dimarts, 17 de setembre del 2013

Com t'ho podria dir...

Com t'ho podria dir
per no caure en el parany
del mal terrible que ens fa de temps enllà!
Sense calze, i amb una sang
que no és cristiana, però que és ben catalana!
Reconeixerem el camí pla de la victòria,
tal volta
alliberada de les antigues batalles...,
tanmateix
m'allunyo per camins estables
de la pròpia coneixença poètica del carrer.

Marc Freixas, a disset de setembre de dos mil tretze

dissabte, 14 de setembre del 2013

Torno a recordar

--un poema del dos mil quatre que recorda--


Torno a recordar aquelles gotes de pluja de novembre com si fos ahir.
Torno a recordar aquella tarda que portava recolzada al braç en Miquel Martí i Pol, mentre plàcidament llegia unes línies poètiques de "bellíssims" versos en el llibre de les seves solituds.
Torno a recordar aquell sucre dolç de l'amor que he pogut assaborir en els llavis tendres de la meva estimada companya de trajecte amorós i sempre sincer.
Torno a recordar aquelles branques nues que un dia vaig composar per apaivagar el patiment de la vida... torno a recordar el temps d'un poeta de referència que m'ocupa les hores d'una bona lectura poètica actual i moderna : recordo a Sergi Yagüe i Garcia.
I també torno a recordar el poema que dibuixa amb les paraules al poeta, i al poeta que dibuixa amb les paraules el seu vers a cada instant : recordo a l'amic Vicenç Ambrós i Besa.
Torno a recordar aquella pell que vesteixo amb les meves mans quan t'acaricio el cos sencer.
Torno a recordar aquell passar per tot arreu on em sigui possible.
Torno a recordar la llibertat que sento quan escric allò que vull enviar amb un missatge sempre poètic.
I torno a recordar el meu cor bategant amb força per uns Països Catalans que vull ben lliures i ben dignes i orgullosos de ser i existir.
Torno a recordar el naixement d'una nena amb ulls blaus que em té tot encisat... meravellat per la seva llestesa i bocabadat per la bellesa que desprèn el seu somriure.
Torno a recordar el llarg camí d'escriure que encara em queda per fer.
Torno a recordar a Pablo Neruda i el seu nom autèntic : Neftalí Ricardo Reyes Basoalte, que va néixer a Parral (Xile) el dotze de juliol de mil nou-cents quatre, i que em nego rotundament a recordar mort, i per tant, el guardo sempre viu a la meva memòria per mantenir-me ferm al seu costat eternament... -i és que em torno a recordar del nom legal de Pablo Neruda quan aquest ho va ser, i em recordo encara més d'aquestes paraules que va escriure : "Puedo escribir los versos más tristes esta noche".
I em torno a recordar de tu que sempre em llegeixes...,
gràcies per recordar-te de mi.

Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil quatre

dissabte, 7 de setembre del 2013

Cadena Humana

El somni
és creure en la llibertat,
conquerir la Lluna, l'univers.
El somni
és definir tot l'espai del temps
a través de la paraula rebel
feta d'un amor que vessa pau...,
és el significat inequívoc de mans entrellaçades
que miren de reüll aquell sostre inaccessible,
aquella prohibició de fa tants anys
que haurem de saber trencar
amb tots els ulls de la cadena.
I després
tot serà nou
per fer flama nova...,
serà després
que tot esdevindrà futur
i tindrem una bella obligació :
conquerir la Lluna, l'univers...,
conquerir a flor de pell els Països Catalans.

Marc Freixas, a set de setembre de dos mil tretze

dimecres, 4 de setembre del 2013

Queia la pedra...

Queia la pedra de la teva boca
damunt la tarda aspra de dies incerts, i al mateix temps
rodolaves dins la llengua del món, i semblaves
una muntanya infinita de tristesa insuperable.
Malgrat tot, continues preciosa, pacient,
calmada i plena d'una dolça raó
per viure allò que et queda de llibertat, i saber
que el somni de la teva boca
és rodolar dins la llengua del món
amb el somriure etern i plàcid
i amb la tarda agradable de dies sorollosos i rebels
fent de la pedra que cau una mel que raja i es diu amor.

Marc Freixas, a quatre de setembre de dos mil tretze

dimarts, 3 de setembre del 2013

El cor...

El cor
té les arrels clavades a la terra.

El dia
sempre es lleva amb curiositat d'observar...,
contempla
el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit
es concentra minuciosament en el batec continuat
de les hores que marca el rellotge a la paret.
Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència.
Talment
és com si tot li arribés de nou...,
com si tot això del dia, el soroll brut i les hores
fos una descoberta científica històrica.

El cor, que té les arrels clavades a la terra,
això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquests foteses.
Perquè el cor
treballa vint-i-quatre hores seguides,
mai descansa, però no es queixa,
treu la cara i creix per dins
i mou els fils entortolligats de les artèries...,
sovint mou els fils
d'un laberint anomenat vida

Marc Freixas, a dos de setembre de dos mil tretze

dissabte, 31 d’agost del 2013

dilluns, 26 d’agost del 2013

Crueltat

La malaltia dels morts
que ens cauen al damunt
és com els dies inservibles
d'una tristesa que dura sempre :
eterna, transparent, inacabable... insuportable.
Passen les hores
per entremig de cors i ànimes, i passen
per milions de cossos destrossats
amb un vessament de sang que no té justificació
en plena innocència de qui no té la culpa de tanta crueltat.

Marc Freixas, 26 d'agost de 2013

dimecres, 21 d’agost del 2013

Prenent consciència...

Prenent consciència
de tots els versos
que m'enorgulleix haver llegit,
també sento una necessitat interior
de quedar-me emmirallat en les grans paraules
dites per tots aquests mestres poetes que estimo.
De fet,
des de que tinc un mínim ús de raó
de les coses que realment m'enamoren,
no me n'estic gens de guardar la veritable bellesa
que desprenen les grans frases que inviten a la reflexió.
És de totes aquestes necessitats personals
que també em vénen ganes d'escriure versos lliures.
És tota aquesta humanitat que llegeixo
la que fa que tot em representi,
i em deixa ser, d'alguna manera, poeta de carrer.

Marc Freixas, 21 d'agost de 2013

M'ennuega...

M'ennuega el teu somriure i la teva prepotència...,
m'ennuega tot de tu, i també
la teva mirada assassina
i aquesta superioritat que mostres,
com si només tu fossis el centre del món.

Aquesta perillositat,
aquest maltractament d'aires dictatorials
-tot això no és més que una simple mediocritat-

... i et reflecteixes inútilment
en una mena de pallasso
d'aquells que mai fan riure, i més aviat
el què fan és emprenyar-me...


Marc Freixas, 21 d'agost de 2013

dissabte, 17 d’agost del 2013

Avui, la quietud...

Avui, la quietud
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur.
-no comptes ni els segons,
ni els minuts, ni el pas
de totes les hores nocturnes-
Només la necessitat d'escriure
m'acompanya en aquest trajecte fabulós de plaer...,
un plaer, que ben mirat,
és del tot necessari
en moments com els d'ara,
i que no m'atreveixo pas a dir que és obsessiu, ni molt menys!
Però avui, la quietud, com he dit abans,
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur, i si fos per mi
em posaria a parlar de la profunditat dels sentiments,
o de la filosofia que s'esdevé
de quan pensem en les imatges
que apareixen en les fotografies, i els records
ens evoquen a debatre dolçament
d'aquelles ulleres que portàvem,
de si llavors teníem una graduació ben diferent a l'actual,
o de si aquelles camisetes i aquells pantalons
ara ja no es porten... -de la fila que féiem, vaja...
En fi, ja ho veus estimat lector,
em posaria a parlar d'aquestes coses,
i també de la forma que tenen les estrelles,
i del llum encès de l'habitació, des d'on t'escric,
i de la màgia inacabable de les paraules,
de perquè em ve tant de gust
de fer trontollar les normes establertes amb els versos lliures...,
de fer que si milions de vegades amb el cap enlaire
clamant al cel que mai hi haurà cap raó
per fer callar la veu dels que tenen coses a dir,
clamant com avui, en plena nit i en aquesta quietud,
que jo també estimaré per sempre
a tots aquells que em llegeixin de cor.
Perquè sé que tot tindrà sentit
només si vosaltres m'acompanyeu
en aquest trajecte fabulós de plaer...,
només si enteneu
que tinc la necessitat imperiosa d'escriure-ho tot.

Marc Freixas, a disset d'agost de dos mil tretze

dissabte, 10 d’agost del 2013

Amb tu

----perquè t'estimo----perquè demà farà disset anys que ens vam conèixer---Lourdes, per tot això i molt més, aquest poema també és tot teu------milions de gràcies per deixar-me compartir la vida amb tu!!!----


Amb el teu somriure
a frec de la meva pell
sóc i em sé protegit,
i noto la calma plena
de les palpitacions del cor
que m'arriben de tota tu
perquè hi ha només el teu món en les carícies...,
només els teus paratges
mitifiquen aquelles dunes
plenes d'una eròtica bellesa
determinada pel sucre exacte
que transforma qualsevol impuresa
en tota la puresa necessària... en aquella que duus a la boca
i que viatja per tot el territori dels sentits
i desemboca inevitablement
en tota l'essència i significat
que tan sols té la paraula amor.
Amb tu
desfaig el nus misteriós i malèvol
de qualsevol moment difícil que ja ha passat...,
amb tu, només amb tu
mantindré la maduresa i fermesa sentimental
amb tota aquesta essència i significat
que només nosaltres trobarem
en la màgia de la paraula amor.

Marc Freixas, a deu d'agost de dos mil tretze

divendres, 9 d’agost del 2013

Passos de príncep guerrer

---avui el meu fill petit fa cinc anys---Per molts anys Biel!!!!---Per molts anys príncep guerrer de casa!!!---


Tornen els teus ulls, quan de sobte
em treus de les ombres impures
i ressegueixes el propi record
del nostre temps per dins la ment.
Ets el cor sencer
que mai descansa en cap oblit...,
entres a l'amor
pel món de portes
que s'obren de bat a bat
perquè mai ofegues la sensibilitat
i mai m'escanyes les emocions, i tot plegat,
perquè em tens a la vora
cuidant-te els passos d'aquests cinc anys
que en el teu demà es faran grans i amples,
seran el goig de veure't créixer...,
seran el goig de saber
que els teus passos de príncep guerrer es faran eterns.

Marc Freixas, poema pel meu fill, pel Biel, a dia nou d'agost de dos mil tretze, pel seu aniversari--cinc anys!!

dilluns, 5 d’agost del 2013

Les cases antigues...

Les cases antigues et miren de lluny,
respecten els costums i tot el futur.
Les teves paraules escriuen el present,
repassen els dies de totes les persones
i diuen les coses importants del record.
I demà serem estrelles
d'un mirall ple d'ulls i estès de vida...,
i avui encara somiem
amb una història, un conte,
un poema que explicarem als fills,
i tot serà present i futur
-perquè els fills
ja seran allò que avui encara escrivim-
Les cases antigues...,
les cases modernes.

Marc Freixas, a cinc d'agost de dos mil tretze

dimecres, 31 de juliol del 2013

Raquel...

----avui és 31 de juliol de 2013----i avui també és l'aniversari de la Raquel, que fa divuit anys i és la filla de la Carme, una bona amiga d'Igualada, concretament de La Torre de Claramunt, que ja fa uns quants dies em va dir si podia fer un poema per la Raquel---hem penjat el poema al mur de feisbuc perquè així m'ho ha demanat la Carme, i ara ho faig al meu bloc per compartir-lo amb vosaltres-----des del "versalliberat", per molts anys Raquel!!!!

Raquel,
delimites l'espai del temps
en els divuit anys d'una arquitectura
que has estat capaç de triar
amb una vida que és plena de futur...,
i també
d'una arquitectura professional
que farà via dins les teves esperances
d'aquest demà que s'apropa amb impaciència.
En el camí t'acompanya la tendresa
de l'amor inacabable d'una sang
que és part de la teva sang
-indestructiblement enamorada
de la teva Sandra
que estimes més enllà dels límits...,
més enllà del valor incalculable
d'una germana amiga i confident-
També recordes
quan aprenies a fer puntetes
en aquell ballet que guardes al cor,
com si fos ahir
que desgranaves imatges en el record
just quan la música et feia dansar.
En el fons, Raquel,
saps que dibuixar
t'envaeix d'una necessitat màgica
que és com un pou sencer de talent, i en el fons,
t'envaeix l'art per tots els porus de la pell.

Marc Freixas, a 31 de juliol de 2013

divendres, 26 de juliol del 2013

De Lyon a les arrels

Els orificis d'una gran ciutat
podrien ser com el poble de xemeneies...,
aquelles que tenen forma de creu, i que sovint
em tenen alçat amb un color vermellós, i tot
des d'una perspectiva indispensable
per deixar anar quatre crits al vol
i desfer-me de tensions innecessàries
a les "creux-rouxe", allà on els orificis de la gran ciutat
em serveixen per fer un homenatge a la tranquil·litat
en una passejada immillorable amb bona companyia :
l'Abel, la Carol,
i la meva indispensable princesa de l'amor, la Lourdes
-tots ells en són els bons culpables
de totes aquestes bones i sinceres paraules-
Recordo amb admiració, entre altres coses,
la "Place de la Comèdie"
i el seu teatre de l'òpera... descomunal!!
-un espai realment interessant i força impressionant-
Hem conegut a gent d'altres cultures.-Sri Lanka al cor-
Hem assistit a la realitat d'altres realitats, i he vist amb els ulls
que hi ha cors amples que es purifiquen amb l'amor d'altres amors,
i que tots aquests amors són el resultat inequívoc
de tots els éssers humans
que estimen com mai ningú abans ho havia fet,
i el propi jo agraeix descobriments d'aquestes dimensions...,
perquè de Lyon a les arrels
sorgeixen noves arrels de nova sang
que vénen a la pròpia ànima
amb la força de qui vol entrar a noves cultures, i si,
he tornat a casa, a les meves immillorables arrels volgudes i estimades,
però aquesta vegada
ho vull fer acompanyat d'un món nou
que bull amb impaciència dins meu :
seré etern entre vosaltres, aprendré el vostre llenguatge,
una llengua que ens faci fàcil allò difícil, que pugui fer-nos entendre,
que ens diguem clarament i amb veu forta
tota aquesta solidaritat i llibertat que mereixem--i sé que vosaltres ja enteneu del tot--
Apreciada Mèlanie,
apreciat Nalaka,
apreciat Leslie... bons amics tots i ho faig extensiu a les vostres famílies
i a tota la vostra cultura : Sri Lanka/Catalonia power!!!!

Marc Freixas, a vint-i-sis de juliol de dos mil tretze

dijous, 11 de juliol del 2013

Cossos eterns de plena llibertat

... i quan la llum del dia
semblava tenir tota la força, llavors,
va ser que la foscor "rondinejava", i amb molt de fàstic
es va tancar a les pròpies cadenes de rostre amarg,
es va posar a plorar per tot el dolor
que li provocava la malaltia
d'una democràcia morta
i enterrada, i tot
dins el seu cadàver -exquisit-...

però quan la llum del dia va despertar del bell/vell somni, llavors va ser que tota la força va anar a parar a les mans del poble, i el poder del poble
va esdevenir vida de cossos eterns de plena llibertat!!!

Marc Freixas, a onze de juliol de dos mil tretze

dimarts, 9 de juliol del 2013

Poema de mitja tarda

Amb el cos a mig fer
i les mans acariciant dits
per entremig d'una tarda allargassada...,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i mai de mala gana
ni estripat de disgustos
ni marcat per la derrota
ni vençut de cap violència, i com escrivia,
amb el rostre nu de la bellesa
que sempre es diu amb paraules
i es palpa amb la pell del teu sucre etern
perquè tot acaba bé
mentre jugo a fer de tu
la raó de la meva existència...,
perquè ara tot acaba bé, i tot és dolç,
i es purifica en aquest poema de mitja tarda.

Marc Freixas, a nou de juliol de dos mil tretze

dijous, 4 de juliol del 2013

Quan acabi el juliol...

------us espero aquest dissabte a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès a partir de dos quarts de dotze del migdia------veniu eh!! va que farem el "Recital d'Amor i Silenci", us presentaré la criatura una mica pel damunt i pel davall, llegirem poemes i farem aquestes coses de llegir alguna coseta inèdita i "nafent"---serà al carrer de l'escorxador, núm 019, aquí enllaç a la nota de premsa de l'anoiadiari.cat :
http://www.anoiadiari.cat/noticia/17907/l-igualadi-marc-freixas-porta-el-seu-recital-d-amor-i-silenci-a-vilafranca


Quan acabi el juliol
desfaré l'agost
per trencar el setembre
i descomposar l'octubre.
Entre tots
desintegrarem el novembre
per llepar-nos els dits
amb el desembre ben fragmentat...,
i així, quan arribi el gener tindrem fred,
però hi haurà bon any pels independentistes
perquè tot serà ple de somni i pensament,
i l'amor regnarà sense buidor ni fissura
i tornarem a tenir l'estelada
per bandera i llibertat.

Marc Freixas, a quatre de juliol de dos mil tretze

dilluns, 1 de juliol del 2013

Poema a Èlia

Èlia Badia, per sempre present entre nosaltres!!
--regidora per la CUP de Sant Salvador de Guardiola--

http://cup.cat/noticia/la-cup-expressa-el-seu-condol-la-mort-de-%C3%A8lia-badia-i-casas-0


Sovint el País em plora per dins
i la ràbia se'ns fa present
i ens pren l'arrel d'algun estel,
i tot i així, continuarem tossuts el camí,
farem de les llàgrimes
una pluja inacabable,
un destí de llibertat
que farà del record
el temps etern
per refer l'estel que brilla
-ara ja per sempre
arrelat als nostres cors-
perquè farem d'aquestes llàgrimes
una llum innegable d'amor profund
per totes les coses inoblidables, i tu, Èlia,
ets aquesta llum innegable
i aquest amor profund
de tots els que t'estimen.

Marc Freixas, del vint-i-nou de juny de dos mil tretze

diumenge, 23 de juny del 2013

Busques de refer la vida...

Busques de refer la vida
enmig de tres quarts de camp de maduixes
que deixaries menjar a la teva ànima més volguda.
Trobo a faltar
la presència personificada dels petons, i parlar,
i escoltar tot el que em pugui dir, i sé
que de ben segur em demana que estimi sense fi, i ho faig,
i ho faig de gust, amb ganes, i deixant-me la pell
damunt la catifa dolça d'aquestes maduixes
que tu et menjaries amb tot l'afany d'un amor en plenitud.
T'estimo, et deixo fer,
m'agafes les mans, me les deixes, m'acaricies
i em fas el petó més llarg que mai ningú m'havia fet.

Marc Freixas, a vint-i-tres de juny de dos mil tretze

dissabte, 22 de juny del 2013

Un poema de comiat

---avui és vint-i-dos de juny de dos mil tretze, és bon moment per deixar-vos llegir el poema de comiat que vaig fer per als nens i nenes de sisè de primària de l'escola Garcia Fossas d'Igualada---entre tots aquests nens també hi ha la Marina, la meva preciosa filla, que entre altres coses ara ja em diu que se sent preparada per començar una nova etapa a l' E.S.O---vaig tenir l'honor de llegir-lo durant el sopar de fi de curs que es va fer el dia quinze de juny de dos mil tretze, el mateix dia que presentava "Amor i Silenci" a Igualada---

Quan creies que el full de ruta
havia esdevingut petit
en tots els àmbits del propi fer,
vas adonar-te del gran i immens futur
que venia precedit amb anys plens d’escola i experiència.
Esmorzars a la pista del pati del Garcia Fossas
que ja des de ben menuts
feien preveure les ganes de créixer dels nostres fills.
I si,
ara  ja se’ns han fet grans…,
ara si que ja són autèntics prínceps i princeses
-sempre de bona voluntat-
amb caràcters formats a les seves consciències,
amb prou personalitat dins els rostres
fent-nos veure a nosaltres, els pares,
que és ara quan emprendran un llarg i ample viatge
que els portarà de ple a fer eterna la seva humanitat inacabable.
Gràcies fills!
Gràcies  nois i noies
per fer-nos saber dia rere dia
que sou allò més important que tenim.
Moltes gràcies a totes les professores i a tots els professors
per acompanyar-los durant aquesta etapa educativa.


Marc Freixas, poema del quinze de juny de dos mil tretze

dimarts, 18 de juny del 2013

Amb vent o sense!!

Tot i que sé que hi ha dies sense vent,
t'he de confessar que quan n'hi ha
se'm fot tota la tramuntana per la cara.

Marc Freixas, a divuit de juny de dos mil tretze

dilluns, 17 de juny del 2013

Cobreix-me la pell...

Cobreix-me la pell
amb els acords d'una música acústica...,
amb el teu cor com a piano
acomodant la pròpia veu
en una cançó d'amor
plena només de tota tu.
Estima'm
amb totes les paraules tendres
que surten per la teva boca dolça, que segons com
encara tenen una sal necessària
que equilibra de manera justa
aquest romanticisme pur que compartim.
Cobreix-me la pell de nou
amb totes les paraules tendres
i estima'm encara més
amb els acords d'una música acústica.

Marc Freixas, a disset de juny de dos mil tretze

dijous, 13 de juny del 2013

Esperança/Futur

He retornat a l'esperança
després de rebre els teus ulls
enmig d'estels que ens protegeixen l'amor.
El teu nom se sentia clar i fort
a través de crits contundents
que restaven impacients dins la veu,
i ja eres el tot des d'un principi... i eres
la besada inacabable
i el desig que enamora
i la pell que es clava per dins.
He retornat a l'esperança 
i sóc els teus ulls
que ens protegeixen l'amor, 
i ara la veu
se m'ha fet tendre i calmada
i m'he tornat dolç i comestible,
i tu que ja eres sirena estelada, 
ara seràs 
dona, 
País, 
futur

Marc Freixas, poema del dia onze de juny de dos mil tretze

dilluns, 10 de juny del 2013

Faèrica amb els poetes

Foto del dissabte 8 de juny a la tarda amb els Faèrica!!!!----a la Festa de la Música de Sudanell després del recital----

dijous, 6 de juny del 2013

Sebastià Bennassar Vs Salvador Iborra

---Sebastià Bennassar és l'autor d'aquest gran poema en record de Salvador Iborra, un d'aquells poetes que de ben segur els versos i la història s'encarregaran de guardar a la memòria de nosaltres---


Salvador Iborra. In memoriam
Nocturn per a poeta

En aquestes hores d’alba o de nit o d’insomni,
entre pedres d’herois romans - força i honor -
i ressons de versos medievals per a dones estultes
i sense pietat
t’escric les línies que mai no hauria volgut escriure.
Amb la teva mort absurda i tan ética i tan teva,
ens han furtat el futur,
no hi havia en València un poeta com tu, Salva
car de poetes com tu en són parits ben pocs.
Un dia em digueres a Deià, davant del mar inassolible
“amic” seria un digne i bell epitafi.
Massa d’hora, amic massa d’hora.
Salvador Iborra Mallol, poeta.
Amic, patria, paraula.

SEBASTIÀ BENNASAR

dimecres, 5 de juny del 2013

Aquell que vulgui...

Aquell que vulgui
ja em trobarà
ni que sigui sabent que les penes
sovint es van ofegant per dins la pròpia mar,
amb la sort, de tant en tant, d'anar treient el cap fora l'aigua...,
sabent del cert encara més
que tampoc tenia previst
tenir trenta dies seguits de pluja al calendari.
Ja em trobareu
ni que sigui enderrocat
sota la mar que empresona les ferides.
Però si em voleu tenir a la vora, no patiu...,
vindré amb vosaltres, amb tot el cor obert
des de les meves mans fins a les vostres.

Marc Freixas, a cinc de juny de dos mil tretze

dimarts, 4 de juny del 2013

Poema dedicat a Chinoy

---a dia quatre de juny de dos mil tretze, m'he atrevit a fer uns quants versos lliures per a un dels millors cantautors actuals amb més projecció de Xile---es tracta de Mauricio Castillo Moya, més conegut com a Chinoy, nascut l'any 1982 a San Antonio, Regió de Valparaiso-----també us adjunto un disc sencer en directe que he tret de youtube amb el títol "Chinoy en Bogotá"... --així podreu fer-vos una idea de quin és el seu estil---

CHINOY

A Xile
hi ha un cantautor
que té la veu revolucionària
-actual i contemporània-.

I la guitarra brolla acords imprescindibles
que ensenya les dents quan fa falta,
que crida per dins la pell, que crema
i fa foc salvatge quan toca, i després
bellesa indescriptible d'huracà,
com aquell que deixa empremta
dins de cada ment que escolta
una extensa permanència del que canta
perquè tot perdurarà fins a l'extenuació
en límits inacabables per a la història.

Marc Freixas, a quatre de juny de dos mil tretze


dilluns, 3 de juny del 2013

Gràcies Bellprat!!!

--una foto d'ahir diumenge dos de juny de dos mil tretze, al Racó Poètic de Cal Valent, durant el "Recital d'Amor i Silenci" a la sisena edició de la Vila del Llibre de Bellprat----moltíssimes gràcies a tots els que vau venir a veure com corrien els versos lliures per damunt de l'escenari-------gran record!!!!

divendres, 31 de maig del 2013

"Cançons d'ara", de Jordi Montañez

"Cançons d'ara"
 

"Cançons d'ara", el nou disc de Jordi Montañez 
és un orgasme continuat de principi a fi
amb una sensibilitat melòdica increïble
que traspua una gran dosi de música rebel

en tot allò que es mesura de manera justa i necessària
per confegir versos cantats plens d'emoció...,
per confegir
la veritable raó de ser
del cantautor amarat de ràbia
acompanyat de l'amor pur que sent, respira i viu
alhora de canviar l'ordre del poder establert.

Marc Freixas, a trenta-u de març de dos mil tretze

Us deixo amb el videoclip d'aquesta preciosa cançó que obre el disc

dimarts, 28 de maig del 2013

Amb molta pressa!

Davant de tots els ulls
tenim el desastre, la por
i els crits de desesperació.

I a tu qui t'ha dit que no marxis del coma profund?

Davant de tota la ràbia
tenim la victòria, la valentia
i els crits de l'esperança -plena, justa, nostra-.




I tu perquè no corres com un boig per una vida plena?

 

Marc Freixas, a vint-i-vuit de maig de dos mil tretze, a tota "òstia" i amb molta pressa

divendres, 24 de maig del 2013

Poema a Moustaki---per a dones i homes dignes---

------avui és vint-i-quatre de maig de dos mil tretze----ahir vaig fer aquest poema per a Georges Moustaki, per recordar-lo i fer-lo etern amb el pas del temps-----

Cançó que es fa paraula
en la plena llibertat d'un gest
adquirit amb el do del cant inacabable

que perdura malgrat el pas del temps...,
que crida a la llibertat, i a la solitud
convertida en milions de veus
que no han callat per ningú
perquè mai has volgut precintar
la veritable raó de ser
del teu bell amor
tan ple de justícia.

Marc Freixas, a vint-i-tres de maig de dos mil tretze

dijous, 23 de maig del 2013

Com adquirir "Amor i Silenci"

Si us ve de gust adquirir el nou poemari "Amor i Silenci", de moment ho podeu fer a través de tres vies :
1---a la vostra llibreria més pròxima donant el nom de la distribuïdora : Midac Llibres
2---a la Casa del Llibre, aquí : 

http://www....casadellibro.com/libro-amor-i-silenci/9788495351470/2100664
3---a Amazon, aquí :  

http://www.amazon.es/Amor-Silenci-Marc-Freixas-Morros/dp/8495351471/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1369214865&sr=1-1

dilluns, 20 de maig del 2013

Aviat et parlaré de mi, poema

---és dilluns vint de maig de dos mil tretze---és bon moment per fer-vos saber que el poema "Aviat et parlaré de mi, poema" ben aviat tindrà música gràcies al gran guitarrista i compositor Pol Sánchez---de moment avui hem passat bona part del matí per gravar-hi la veu, i en Pol amb una guitarra clàssica ha mirat de començar a trobar-hi una melodia adient que farà acompanyar amb percussió---a veure com anirà l'experiència!!!----aquí teniu el poema que forma part del nou poemari "Amor i Silenci"---

Aviat et parlaré de mi, poema.
Ara la vida continua el seu trajecte
més o menys amb impaciència
en aquest transcórrer corromput.
El nen em torna a créixer per dins,
i els fills, que em són la sang,
ja saben el pa que s’hi dóna amb tot plegat.
Tenim una democràcia que se’ns trenca,
i ara la vida,
ara per ara,
és una joguina ben absurda,
i aquest
un poema de vida malmesa.
Però ara et parlaré de mi
perquè vull saber més de tu.
Em dedico a escriure
perquè la vida m’ha ensenyat
a fer versos amb senzillesa i humilitat.
No puc percebre altres maneres de dir les coses...,
no puc entendre cap poema
si no és amb la sinceritat que desprenen les pròpies paraules.
Et parlo de mi
i de tot el que sento
quan et presentes sense adonar-me’n
i m’inspires més raons per poder seguir.
Parlaria hores amb tu, poema...,
de com et mitifiquen
cada vegada que et reciten en plena intimitat
en alguna habitació amb poca llum,
en algun carrer a l’aire lliure i en silenci,
en el teatre de no sé quin nom...
Dedicaria les vint-i-quatre hores del dia a estimar-te sense límits.
No puc entendre la vida sense tu...,
sense la teva presència majestuosa,
el teu bell encant
que posa ordre molt sovint
a les batalles més cruels que ens oprimeixen l’ànima.
Ara et parlo de mi, poema.
Et parlo de mi
perquè vull saber més de tu
i no en tinc prou de tenir-te i adorar-te.
Voldria saber el secret de la teva màgia
quan et llegeixen i tots callen per escoltar-te.
Deu ser veritat
que ets prou important
alhora d’esdevenir etern entre els mortals.
Ja sé que hi ha qui et vol tot el mal
i que més d’un et voldria fer morir,
però no saben
que tots els tresors que amagues
són edificats amb el sentiment pur
de totes les emocions que ens pertanyen.
I jo
només em dedico a escriure
perquè la vida m’ha ensenyat
a fer versos amb senzillesa i humilitat...,
amb la sinceritat que desprenen les pròpies paraules.
I si els tresors que amagues
són edificats amb el sentiment pur
de totes les emocions que ens pertanyen,
també deu ser cert que a nosaltres
ens pertoca una llibertat que encara no hem assolit del tot,
i per això tinc l’esperança
de continuar creixent amb el teu poema ben viu
i el País més nostre.
Ara ja t’he parlat de mi,
de com em sento cada cop que et presentes sense avisar
i m’inspires encara més raons per poder continuar.

Marc Freixas
Aviat et parlaré de mi, poema
del poemari "Amor i Silenci"
La Comarcal Edicions
primera edició : abril 2013




dilluns, 13 de maig del 2013

Cap agressió a la llengua!!!

----som a tretze d'abril de dos mil tretze, i tampoc m'agrada que ataquin la meva llengua---

Ets tan poc conseqüent amb els teus pensaments i actes,
que quan em dius que mai més beuràs d'aquella aigua,
jo ja no et crec, i arriba l'endemà, i efectivament
has tornat a posar els teus llavis i la teva llengua
dins de la mateixa aigua, dins del mateix pou infinit de precipici.

Marc Freixas, poema inèdit--poema indignat per les continues agressions a la llengua---a tretze de maig de dos mil tretze


....---per cert, aquí teniu "Amb el Celdoni a les butxaques" al Festival de Poesia a les Caves---del 10 de maig de 2013--a les Caves Beneit---...

vaig començar llegint "Amb el Celdoni a les butxaques", un text inèdit
--una introducció poètica per anar fent boca... per agafar embranzida-----per retre un humil i sincer homenatge a Celdoni Fonoll, als versos i als carrers-----
http://www.youtube.com/watch?v=7DIDRQKHoN0

dissabte, 11 de maig del 2013

poema inèdit del nou de maig de dos mil tretze

Puc estimar-te sol. Et penso
des d'una distància prudent, i sé
que si véns a buscar els meus ulls,
acabarem enllaçats entre petons, altre cop,
com si mai en tinguéssim prou, i de fet
no en tenim mai prou. T'he pensat
per estimar-te sol, i ara, hem concebut l'amor
amb un foc nou que ens uneix els cors, i després
ens farà eterns fins més enllà... i direm
que mai hem deixat de ser tendresa.

Marc Freixas, a nou de maig de dos mil tretze

dimarts, 7 de maig del 2013

Es mouen...

Es mouen milions d'ànimes
per mil carrers de desencís, i esperen
que la llum de fanals a plena nit
encengui la ràbia justificada
que transita a qualsevol boca de metro
amb aquella similitud inequívoca
que desprèn el llop ferotge
després d'una queixalada mortal.

Marc Freixas, a sis de maig de dos mil tretze---si, ja sé que som set de maig, però el vaig escriure ahir!!!---

diumenge, 5 de maig del 2013

senegal

---------som a cinc de maig de dos mil tretze, i aquest el llegirem divendres que ve al Festival de Poesia a les Caves---------------
--poema que sorgeix després d'escoltar la música del cantautor senegalès Ismael Lö---poema que es troba dins del poemari "El llarg camí d'escriure" publicat al desembre de dos mil onze amb Setzevents Editorial--

senegal
em desperta d'un somni tranquil
dins el cant que habita en el teu rostre
mentre ritmes assossegats de melodia inestimable
conversen frenèticament
en un món fictici, imaginari
que em recorda que visc l'ara, el present
i el demà de futur
amb una inspiració
provocada per il·lusions igualitàries
que s'estenen per tot el continent africà

senegal
em recorda sovint
ritmes molt més accelerats,
però dins el cant que habita en el teu rostre
em desperta un somni tranquil,
i demà ja serà
que podré escoltar en un altre món fictici, imaginari
la veritable història irrepetible, que no fa diferències
entre cultures musicals de referència


Marc Freixas
"senegal"--dins "El llarg camí d'escriure"--Setzevents Editorial

dimarts, 30 d’abril del 2013

Senyora Pluja

Ha tornat la Senyora Pluja
per dir-me que encara plora, i jo
tan sols volia agafar-te per la cintura
per fer-te saber que t'estimo
amb tot l'estel a flor de pell
i el teu cos ple de revolta.
Ha vingut l'arrel del cor
a trepitjar la terra ferma
per fer-me saber de bell nou
que la teva aigua fina i tendra
és la Senyora Pluja emocionada.
Has parit l'amor etern d'un instant...,
has escombrat la gelosia dictatorial
d'aquells que volien tota la nostra mort,
i has entès que nosaltres, ara valents,
ja som els fills privilegiats
capaços d'enterrar la covardia
que arrossegàvem de l' ahir més immediat.

Marc Freixas, a trenta d'abril de dos mil tretze

divendres, 26 d’abril del 2013

Tenia les teves mans...

--ara que ja som a vint-i-sis d'abril de dos mil tretze, és bon moment per portar l'amor indestructible recordant els dies difícils que avui ja són fàcils--


Tenia les teves mans
esgarrapant amb força el meu cor
perquè deies que tenies por
de que deixés d'estimar-te un dia,
una nit, una tarda, un vespre...
Fins i tot en el meu imaginari
m'obries el cap i tacaves de sang
tot allò que corria per les pròpies venes, i en el fons,
ja sabia que mai n'hi havia per tant,
que la sang no tacaria ni l'amor

i el cap se sustentaria damunt del cos
per fer-te veure que tan sols tu eres important.
Avui les coses tampoc han canviat gaire
perquè continuem refermant la nostra fidelitat
després d'haver passat amb èxit
tota aquella gelosia d'obstacles estúpida.
Quan l'amor s'apodera de la veritable raó d'estimar
som capaços de renéixer de les cendres
i percebre que tot és etern per nosaltres.

Marc Freixas, poema inèdit a vint-i-sis d'abril de dos mil tretze

dimarts, 23 d’abril del 2013

Bona diada de Sant Jordi!!!

---molt bon dia!!---avui és vint-i-tres d'abril de dos mil tretze, dia de Sant Jordi---dia per celebrar amb tot l'amor del món que estimem, sentim, llegim, compartim i regalem en català----

Us espero a les dotze a la Plaça de Cal Font d'Igualada (Òptica Salas al costat) amb la Llibreria Llegim i "Amor i Silenci" acompanyant-me---ens hi podem veure, i si ho desitgeu i us ve de gust, signar-vos el vostre exemplar---milions de gràcies!!----


PER UNA ROSA QUE ARA NEIX

trontolla el verd de tot un paisatge
quan la rosa és a punt de parir...

la mirada victoriosa dels valents
serà la justa i necessària
per un poble ben alçat
ple d'amor i de passió

trontolla el verd
per una rosa que ara neix


Marc Freixas, dins del primer poemari "el llarg camí d'escriure"


divendres, 19 d’abril del 2013

Agenda d'activitats poètiques

---és vint d'abril de dos mil tretze---és bon moment per repassar quatre coses que vull compartir amb tots vosaltres---------

De moment, tenim això :

--diumenge, 21 d'abril de 2013--a Sant Pere de Riudebitlles, Escoles Velles--a partir de les 18:00 hores, participarem en el recital d'homenatge a Salvador Espriu, i a les 19:00 hores, entrega dels Premis Literaris Sant Jordi d'enguany, i en acabar, tindré l'immens honor de llegir un parell de poemes d'Amor i Silenci--

--dimarts, dia de Sant Jordi, 23 d'abril de 2013--a Igualada, a la Plaça de Cal Font (Optica Salas al costat)--de 12:00 hores fins les 13:30 hores, signatures d'Amor i Silenci amb la Llibreria Llegim--

--dissabte, 27 d'abril de 2013--a Vilafranca del Penedès, a la Rambla de Sant Francesc--a partir de les 17:00 hores hi haurà un munt d'actes que no et pots perdre, en motiu d'una encesa d'espelmes per fer una estelada espectacular--tindré l'immens plaer de compartir versos reivindicatius amb Violant De Bru, Joan Porcar, Santi Borrell, Sonia Sola Gil i Hajar Boujtat--no hi falteu!!

--divendres, 10 de maig de 2013--a Sant Sadurní d'Anoia, dins del Festival de Poesia a les Caves, concretament a les Caves Beneit--c/provença, núm.2--llegirem poemes al costat de dos immensos poetes com Carles Rebassa i Aurora Garrido--sort que sóc poeta de carrer!!--tampoc hi falteu!!

--dissabte, 8 de juny de 2013--a Sudanell, recital amb altres grans poetes dins la Festa de la Música que aquest poble celebra enguany--

... i ja està, no patiu, no hi ha res més

dijous, 18 d’abril del 2013

Parlar de les pors irracionals avui,
és com afusellar la vida d'aquelles persones
que tan sols voldrien volar amb llibertat fora presó.

Marc Freixas, a divuit d'abril de dos mil tretze

diumenge, 14 d’abril del 2013

Clar de Lluna

Aquest Clar de Lluna que escoltem
ens mira a plena nit, es deleix de l'amor
mentre gaudim dels petons, pausadament
amb un ritme pianístic, agradable i dolç
que escull de manera selecta
la proximitat dels teus ulls
mirant els meus delicadament
sense necessitat de dir-nos res.
Només el desig de tenir-nos
sense posar cap norma
en aquest Clar de Lluna que escoltem
i ens mira a plena nit
i es deleix de l'amor
i gaudim dels petons
sense final.
Només ara poso final al poema
sabent que mai perdràs l'amor que et tinc
perquè tornarem a ser capaços
de renéixer i estimar-nos cada dia,
i tenim aquesta música de piano
que acompanyarà sempre
la nostra màgia per fer-nos mereixedors
de la sensibilitat que ens pertoca.

Marc Freixas, a diumenge catorze d'abril de dos mil tretze

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.