--ara que ja som a vint-i-sis d'abril de dos mil tretze, és bon moment per portar l'amor indestructible recordant els dies difícils que avui ja són fàcils--
Tenia les teves mans
esgarrapant amb força el meu cor
perquè deies que tenies por
de que deixés d'estimar-te un dia,
una nit, una tarda, un vespre...
Fins i tot en el meu imaginari
m'obries el cap i tacaves de sang
tot allò que corria per les pròpies venes, i en el fons,
ja sabia que mai n'hi havia per tant,
que la sang no tacaria ni l'amor
i el cap se sustentaria damunt del cos
per fer-te veure que tan sols tu eres important.
Avui les coses tampoc han canviat gaire
perquè continuem refermant la nostra fidelitat
després d'haver passat amb èxit
tota aquella gelosia d'obstacles estúpida.
Quan l'amor s'apodera de la veritable raó d'estimar
som capaços de renéixer de les cendres
i percebre que tot és etern per nosaltres.
Marc Freixas, poema inèdit a vint-i-sis d'abril de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
benvingut l'amor amb el seu majestuós poder
ResponElimina