--Bon dia!!!!--és diumenge 31 de març, i ben aviat tot serà ben nou... tot a punt per estrenar!!!--
Ens vàrem atraure amb el perfum de la victòria
i tot feia olor de net dins de les cases i els carrers.
Marc Freixas---de paraules inèdites---
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
dissabte, 30 de març del 2013
En un imaginari personal
En un imaginari personal, on el passat
és ple de referències
que encara parlen del present,
ara ja porto més de mig matí
llegint-me versos de poetes històrics,
de la terra... que si,
que vénen del passat
per quedar-se en el present
i continuen escrivint el futur.
Farem bé d'escoltar les antigues veus
per barrejar tota la seva experiència
amb l'esperit de les noves generacions.
I tot serà ara,
ara que el temps
ha de protegir les ànimes lliures.
I tot serà avui,
avui que les nostres paraules
volen dignificar el sentit comú de les coses.
Marc Freixas, a trenta de març de dos mil tretze
és ple de referències
que encara parlen del present,
ara ja porto més de mig matí
llegint-me versos de poetes històrics,
de la terra... que si,
que vénen del passat
per quedar-se en el present
i continuen escrivint el futur.
Farem bé d'escoltar les antigues veus
per barrejar tota la seva experiència
amb l'esperit de les noves generacions.
I tot serà ara,
ara que el temps
ha de protegir les ànimes lliures.
I tot serà avui,
avui que les nostres paraules
volen dignificar el sentit comú de les coses.
Marc Freixas, a trenta de març de dos mil tretze
dimecres, 27 de març del 2013
Poema a Vicent Andrés Estellés
--avui és vint-i-set de març de dos mil tretze, i fa vint anys que continuem recordant com es mereix a Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes que ha parit la nostra terra--
POEMA A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Després de vint anys, Vicent,
a cada dècima de segon
també te'm presentes tothora
per dins de l'ànima
que se'm fa poètica de tu...,
de les teves fornades
en hores on els desitjos
ja eren la gana de fer paraules amb sentit,
de dir les veritats de les coses
i estimar el poble i la seva gent.
Després de vint anys, Vicent,
encara et presentes tothora
per dins la vall del pensament,
i els versos, avui et recorden
per mantenir viva la teva flama...,
la teva puresa rebel,
imprescindible,
inesgotable.
Marc Freixas--Poema a Vicent Andrés Estellés, a vint-i-set de març de dos mil tretze--
POEMA A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Després de vint anys, Vicent,
a cada dècima de segon
també te'm presentes tothora
per dins de l'ànima
que se'm fa poètica de tu...,
de les teves fornades
en hores on els desitjos
ja eren la gana de fer paraules amb sentit,
de dir les veritats de les coses
i estimar el poble i la seva gent.
Després de vint anys, Vicent,
encara et presentes tothora
per dins la vall del pensament,
i els versos, avui et recorden
per mantenir viva la teva flama...,
la teva puresa rebel,
imprescindible,
inesgotable.
Marc Freixas--Poema a Vicent Andrés Estellés, a vint-i-set de març de dos mil tretze--
dissabte, 23 de març del 2013
un micropoema rebel
--és vint-i-tres de març de dos mil tretze, i la primavera ja es troba entre nosaltres...-----benvinguda al paradís amiga meva!!!! que la teva màgia esplendorosa protegeixi per sempre la nostra admiració pels Obrint Pas--fes del seu record una batalla persistent amb final feliç... que es faci de la seva lluita innegable i compromesa la raó de tot un poble que vol viure en llibertat...---als vostres peus Xavi Sarrià i companyia---avui em ve de gust de dedicar-vos a vosaltres aquest micropoema que vaig fer ja fa uns dies-------------benvinguda al paradís amiga primavera!!!!!!!!!-------------
Has deixat enrere un antic hivern
per fer-te primavera de revolta...,
plena d'amor,
de present
i futur.
Marc Freixas, poema inèdit
--escrit a vint de març de dos mil tretze--
--dedicat des d'avui vint-i-tres de març a Obrint Pas--
Has deixat enrere un antic hivern
per fer-te primavera de revolta...,
plena d'amor,
de present
i futur.
Marc Freixas, poema inèdit
--escrit a vint de març de dos mil tretze--
--dedicat des d'avui vint-i-tres de març a Obrint Pas--
dimarts, 19 de març del 2013
"Avi, et trauré d'aquí", avui amb en Joan Pinyol al Sense Ficció de tv3
--és dinou de març de dos mil tretze, i a part de ser el dia del pare (que també penso que el dia del pare és cada dia) avui és també el dia de Joan Pinyol i la lluita aferrissada per treure el seu avi del "valle de los caidos", també conegut com "el valle de sus caidos"--
I aquest és el text extret de Vilaweb :
I aquest és el text extret de Vilaweb :
La lluita per treure les restes de familiars del Valle de los Caídos, avui a TV3
'Avi, et trauré d'aquí!' narra la lluita de
Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al monument franquista sense el
permís de la família
TV3 estrena avui el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.
A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.
El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.
El director del 'Sense ficció' ha parlat de la necessitat de treballar en tots els aspectes de la memòria, perquè 'un poble sense memòria és un poble sense futur'. Salvat ha remarcat la validesa de 'gratar en la memòria', perquè 's'hi troben històries que encara són presents'. En el cas d'aquest documental sobre el Valle de los Caídos, a més, 's'ha trobat un altre tema que demostra la falta de costums democràtics'.
Ricard Belis ha defensat el gènere documental: 'Forma part de l'ADN de la televisió pública; és una feina en equip i sense un equip no es podria fer.' Belis ha dit que aquest documental és una història de fets del passat, però també de futur. Hi apareix, entre més, Joan Pinyol, que lluita perquè li retornin les restes del seu avi, desenterrat del cementiri de Lleida i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família.
Per Belis, és una 'història increïble, molt desconeguda per al gran públic, tot i que ja se n'havia parlat'. 'Franco va fer un monument megalòman i, com que li faltaven morts del bàndol franquista, perquè moltes famílies no els hi volien portar, va profanar fosses de morts republicans i, sense permís dels familiars, els va portar al Valle de los Caídos.' Es calcula que al Valle de los Caídos hi ha sis mil catalans enterrats.
Montse Armengou ha defensat que el tema, tot i que sigui del passat, és també del present i ho serà del futur, perquè els familiars de les víctimes del passat 'continuen essent víctimes: no els han fet justícia, encara, no els han permès de recuperar el cos dels familiars'. També ha denunciat les negatives a col·laborar i a facilitar material per a l'elaboració del documental sobre el Valle de los Caídos: la del director del Patrimonio Nacional; la de la vice-presidenta del govern espanyol i la de l'abat del Valle.
Enllaç a Vilaweb :
http://www.vilaweb.cat/noticia/4096517/20130319/lluita-treure-restes-familiars-valle-los-caidos-tv3.html
TV3 estrena avui el documental 'Avi, et trauré d'aquí!', dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, que tracta de la lluita d'uns quants catalans per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les dimensions com per la vinculació amb la dictadura. El documental explica la lluita de Joan Pinyol, nét d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on era enterrat i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família. Durant anys van portar-li flors al cementiri de Lleida. Una investigació de la historiadora Queralt Solé va descobrir que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.
A 'Avi, et trauré d'aquí!' hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle, els únics cossos que n'han sortit mai. Aquelles imatges, enregistrades en súper 8 al començament de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.
El documental ha comptat amb la participació de Joan Salvat, director de 'Sense ficció', i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tario Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del monument.
El director del 'Sense ficció' ha parlat de la necessitat de treballar en tots els aspectes de la memòria, perquè 'un poble sense memòria és un poble sense futur'. Salvat ha remarcat la validesa de 'gratar en la memòria', perquè 's'hi troben històries que encara són presents'. En el cas d'aquest documental sobre el Valle de los Caídos, a més, 's'ha trobat un altre tema que demostra la falta de costums democràtics'.
Ricard Belis ha defensat el gènere documental: 'Forma part de l'ADN de la televisió pública; és una feina en equip i sense un equip no es podria fer.' Belis ha dit que aquest documental és una història de fets del passat, però també de futur. Hi apareix, entre més, Joan Pinyol, que lluita perquè li retornin les restes del seu avi, desenterrat del cementiri de Lleida i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família.
Per Belis, és una 'història increïble, molt desconeguda per al gran públic, tot i que ja se n'havia parlat'. 'Franco va fer un monument megalòman i, com que li faltaven morts del bàndol franquista, perquè moltes famílies no els hi volien portar, va profanar fosses de morts republicans i, sense permís dels familiars, els va portar al Valle de los Caídos.' Es calcula que al Valle de los Caídos hi ha sis mil catalans enterrats.
Montse Armengou ha defensat que el tema, tot i que sigui del passat, és també del present i ho serà del futur, perquè els familiars de les víctimes del passat 'continuen essent víctimes: no els han fet justícia, encara, no els han permès de recuperar el cos dels familiars'. També ha denunciat les negatives a col·laborar i a facilitar material per a l'elaboració del documental sobre el Valle de los Caídos: la del director del Patrimonio Nacional; la de la vice-presidenta del govern espanyol i la de l'abat del Valle.
Enllaç a Vilaweb :
http://www.vilaweb.cat/noticia/4096517/20130319/lluita-treure-restes-familiars-valle-los-caidos-tv3.html
dilluns, 18 de març del 2013
Per molts anys filla meva!!!!
--avui és divuit de març de dos mil tretze, i no és un dia qualsevol-----perquè avui és l'aniversari de la Marina Freixas i Sensarrich, la meva estimada filla, que fa dotze preciosos anys!!!---
Per deixar-ne constància, vaig voler posar en el meu primer poemari un parell de poemes dedicats als meus dos fills, l'un per la Marina i l'altre pel Biel...---i avui és el dia perfecte per publicar al bloc el poema de la Marina----
Per molts anys filla meva!!!!
A TU, FILLA MEVA (a Marina)
En el mirall
hi veig la paraula
que fa de l'amor etern
la transparència del teu rostre tan blau,
la possibilitat
de créixer prop del futur
mentre observo embadalit
com et vas fent dona, pas a pas...
A poc a poc, amb fermesa
i sense la necessitat
de preguntar-me què passarà quan ja no sigui amb tu
ni què faré quan t'allunyis dels meus consells,
si seré prou fort per continuar el camí
cada vegada que recordi el teu somriure encisador,
cada cop que la tristesa
deixi anar les llàgrimes que tinc al cor per tu.
Però en el mirall
la paraula
serà l'amor etern
del teu rostre blau,
recordaré el somriure encisador
i la mar que portes tatuada a la pell...,
recordaré sempre
que la teva alegria
serà el camí per viure en el present.
Marc Freixas, dins "El llarg camí d'escriure"
Per deixar-ne constància, vaig voler posar en el meu primer poemari un parell de poemes dedicats als meus dos fills, l'un per la Marina i l'altre pel Biel...---i avui és el dia perfecte per publicar al bloc el poema de la Marina----
Per molts anys filla meva!!!!
A TU, FILLA MEVA (a Marina)
En el mirall
hi veig la paraula
que fa de l'amor etern
la transparència del teu rostre tan blau,
la possibilitat
de créixer prop del futur
mentre observo embadalit
com et vas fent dona, pas a pas...
A poc a poc, amb fermesa
i sense la necessitat
de preguntar-me què passarà quan ja no sigui amb tu
ni què faré quan t'allunyis dels meus consells,
si seré prou fort per continuar el camí
cada vegada que recordi el teu somriure encisador,
cada cop que la tristesa
deixi anar les llàgrimes que tinc al cor per tu.
Però en el mirall
la paraula
serà l'amor etern
del teu rostre blau,
recordaré el somriure encisador
i la mar que portes tatuada a la pell...,
recordaré sempre
que la teva alegria
serà el camí per viure en el present.
Marc Freixas, dins "El llarg camí d'escriure"
dimarts, 12 de març del 2013
Sostre
Cada mil·límetre
de la melodia que escoltes
penetra dins dels espais harmònics
i esdevé cançó eterna...,
himne perdurable que mai acaba,
raó d'existir amb el temps i la música
--paraula que defineix els teus actes vitals
damunt del sostre que suportes amb orgull i valentia--
Marc Freixas, a dotze de març de dos mil tretze
de la melodia que escoltes
penetra dins dels espais harmònics
i esdevé cançó eterna...,
himne perdurable que mai acaba,
raó d'existir amb el temps i la música
--paraula que defineix els teus actes vitals
damunt del sostre que suportes amb orgull i valentia--
Marc Freixas, a dotze de març de dos mil tretze
divendres, 8 de març del 2013
L'amor --introducció i poema--
--avui és vuit de març de dos mil tretze, dia internacional de la dona, i per a mi, la dona és igual que l'home, mereix els mateixos drets, però amb un matís important : en la dona hi neix la vida i es crea la nostra existència... només en ella hi recau la força dels batecs, la font immesurable de la vida!!--és per tot això que jo com a home, només li puc donar les gràcies per deixar-me compartir i formar part d'aquest procés vital tant ple de màgia--
Dit i escrit això, en aquí us deixo amb el poema "L'amor" del primer poemari "El llarg camí d'escriure"--en aquesta ocasió, però, hi ha una introducció del poema que no es troba en el llibre (la vaig escriure i publicar a
relatsencatala.cat)---només espero que hi trobeu quelcom interessant en tot plegat.----gràcies per llegir-me i per la paciència---
L'AMOR --INTRODUCCIÓ I POEMA--
INTRODUCCIÓ
Un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Moltes vegades ens omplim la boca de saber molt de l'amor, però crec que definir-lo amb paraules sinceres és molt important a dia d'avui... no podem només pensar en l'amor superficial, de fireta, només per quedar bé i punt.Hem de creure-hi fins més enllà de les raons del propi fet de viure, hem d'anar fins on no arribi la realitat, hem de traspassar fronteres perquè fins i tot ara em sento estafat si dir l'amor només significa una metàfora per quedar bé i prou.No!!no és això pel què lluitàvem, oi?
Ens cal molt d'amor per sortir d'aquest pou inacabable de tristesa produïda per la crisi mundial, la que provoca discussions per un tros de pa, la que fa que una parella trenqui la seva relació per culpa de la falta de diners perquè no pot arribar a final de mes, la que troba, com diu en Xavi Sarrià d'Obrint Pas, al marit tocat i ferit al sofà de casa seva per culpa d'una guerra que li ha esguerrat la vida, la família fins i tot!!
Simplement, un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Perdoneu-me aquest afany agosarat per dir-vos i escriure tot això... necessitava treure-ho enfora i intentar copsar les vostres cares, els vostres ulls mentre us feia aquest intent de fer reflexionar a més d'un -no va per vosaltres, va per tots els qui provoquen odi a través d'aquest coi de guerres absurdes que dominen el nostre pobre món malferit... perquè penso que no hi ha dret!!- D'aquí surt aquest poema, d'aquí tot això.
Una abraçada ben literària a tots... i real!!
POEMA
L'amor és una droga perfecta
que desproporciona a propòsit
el sentiment d'estimar sense límits...,
és un petó a la galta
i després a la boca.
L'amor és un vici que enganxa,
una tarda de carícies exagerades...,
les mans toquen suaument la pell
i després es gronxen amb delit.
L'amor no té final, no coneix els dies tristos
perquè el temps i les agulles del rellotge
deixen de fer córrer la pressa del dia a dia
i ofereixen la transformació de totes les coses
en espais infinits de bellesa inigualable
i eternitat desmesurada
i tendresa absoluta
que juga amb tot
i per tot.
L'amor és una droga perfecta,
un vici que enganxa...,
una vida inacabable.
Marc Freixas
--introducció publicada a relatsencatala.cat el dia vint-i-quatre d'agost de l'any dos mil onze--
--poema del poemari "El llarg camí d'escriure" publicat al desembre de l'any dos mil onze--publicat també a relatsencatala.cat el dia setze d'agost de l'any dos mil onze--
Enllaços a la introducció i al poema en la web de relatsencatala.cat :
http://relatsencatala.cat/relat/introduccio-ampliada-del-poema-lamor/1033133
http://relatsencatala.cat/relat/lamor/1033078
Dit i escrit això, en aquí us deixo amb el poema "L'amor" del primer poemari "El llarg camí d'escriure"--en aquesta ocasió, però, hi ha una introducció del poema que no es troba en el llibre (la vaig escriure i publicar a
relatsencatala.cat)---només espero que hi trobeu quelcom interessant en tot plegat.----gràcies per llegir-me i per la paciència---
L'AMOR --INTRODUCCIÓ I POEMA--
INTRODUCCIÓ
Un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Moltes vegades ens omplim la boca de saber molt de l'amor, però crec que definir-lo amb paraules sinceres és molt important a dia d'avui... no podem només pensar en l'amor superficial, de fireta, només per quedar bé i punt.Hem de creure-hi fins més enllà de les raons del propi fet de viure, hem d'anar fins on no arribi la realitat, hem de traspassar fronteres perquè fins i tot ara em sento estafat si dir l'amor només significa una metàfora per quedar bé i prou.No!!no és això pel què lluitàvem, oi?
Ens cal molt d'amor per sortir d'aquest pou inacabable de tristesa produïda per la crisi mundial, la que provoca discussions per un tros de pa, la que fa que una parella trenqui la seva relació per culpa de la falta de diners perquè no pot arribar a final de mes, la que troba, com diu en Xavi Sarrià d'Obrint Pas, al marit tocat i ferit al sofà de casa seva per culpa d'una guerra que li ha esguerrat la vida, la família fins i tot!!
Simplement, un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Perdoneu-me aquest afany agosarat per dir-vos i escriure tot això... necessitava treure-ho enfora i intentar copsar les vostres cares, els vostres ulls mentre us feia aquest intent de fer reflexionar a més d'un -no va per vosaltres, va per tots els qui provoquen odi a través d'aquest coi de guerres absurdes que dominen el nostre pobre món malferit... perquè penso que no hi ha dret!!- D'aquí surt aquest poema, d'aquí tot això.
Una abraçada ben literària a tots... i real!!
POEMA
L'amor és una droga perfecta
que desproporciona a propòsit
el sentiment d'estimar sense límits...,
és un petó a la galta
i després a la boca.
L'amor és un vici que enganxa,
una tarda de carícies exagerades...,
les mans toquen suaument la pell
i després es gronxen amb delit.
L'amor no té final, no coneix els dies tristos
perquè el temps i les agulles del rellotge
deixen de fer córrer la pressa del dia a dia
i ofereixen la transformació de totes les coses
en espais infinits de bellesa inigualable
i eternitat desmesurada
i tendresa absoluta
que juga amb tot
i per tot.
L'amor és una droga perfecta,
un vici que enganxa...,
una vida inacabable.
Marc Freixas
--introducció publicada a relatsencatala.cat el dia vint-i-quatre d'agost de l'any dos mil onze--
--poema del poemari "El llarg camí d'escriure" publicat al desembre de l'any dos mil onze--publicat també a relatsencatala.cat el dia setze d'agost de l'any dos mil onze--
Enllaços a la introducció i al poema en la web de relatsencatala.cat :
http://relatsencatala.cat/relat/introduccio-ampliada-del-poema-lamor/1033133
http://relatsencatala.cat/relat/lamor/1033078
dimecres, 6 de març del 2013
Diem...
--és sis de març de dos mil tretze--
Diem
que ens estimem a tothora,
i sabem del cert
que ho farem per sempre
fins més enllà de l'eternitat.
Els teus anhels d'amor
em són el fruit més dolç
i tendre
i sensible.
T'escric empremtes a la pell
després d'enganxar-me a tu amb els petons.
Et faig màgia per tot el cos nu...,
i te'm fas sirena de la mar més calmada.
Marc Freixas, a cinc de març de dos mil tretze--poema inèdit--
Diem
que ens estimem a tothora,
i sabem del cert
que ho farem per sempre
fins més enllà de l'eternitat.
Els teus anhels d'amor
em són el fruit més dolç
i tendre
i sensible.
T'escric empremtes a la pell
després d'enganxar-me a tu amb els petons.
Et faig màgia per tot el cos nu...,
i te'm fas sirena de la mar més calmada.
Marc Freixas, a cinc de març de dos mil tretze--poema inèdit--
diumenge, 3 de març del 2013
Un poema tendre
--és tres de març de dos mil tretze, i avui com ahir, ha fet un sol espectacular com feia temps que no guaitava--
Et beso als ulls
amb una inquietant sensibilitat
que prové del més endins de l'emoció.
--vaig veure arribar el teu encís
mentre la pell de la mare et feia de coixí--
Tot es desfeia
amb el tel dolç de la tendresa...,
i després venies al cor a fer-te present,
i a dirigir les meves paraules xiuxiuejades
fins a tot l'espai que delimita el teu cos menut.
Marc Freixas, a dos de març de dos mil tretze
Et beso als ulls
amb una inquietant sensibilitat
que prové del més endins de l'emoció.
--vaig veure arribar el teu encís
mentre la pell de la mare et feia de coixí--
Tot es desfeia
amb el tel dolç de la tendresa...,
i després venies al cor a fer-te present,
i a dirigir les meves paraules xiuxiuejades
fins a tot l'espai que delimita el teu cos menut.
Marc Freixas, a dos de març de dos mil tretze
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.