--és sis de març de dos mil tretze--
Diem
que ens estimem a tothora,
i sabem del cert
que ho farem per sempre
fins més enllà de l'eternitat.
Els teus anhels d'amor
em són el fruit més dolç
i tendre
i sensible.
T'escric empremtes a la pell
després d'enganxar-me a tu amb els petons.
Et faig màgia per tot el cos nu...,
i te'm fas sirena de la mar més calmada.
Marc Freixas, a cinc de març de dos mil tretze--poema inèdit--
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada