En un imaginari personal, on el passat
és ple de referències
que encara parlen del present,
ara ja porto més de mig matí
llegint-me versos de poetes històrics,
de la terra... que si,
que vénen del passat
per quedar-se en el present
i continuen escrivint el futur.
Farem bé d'escoltar les antigues veus
per barrejar tota la seva experiència
amb l'esperit de les noves generacions.
I tot serà ara,
ara que el temps
ha de protegir les ànimes lliures.
I tot serà avui,
avui que les nostres paraules
volen dignificar el sentit comú de les coses.
Marc Freixas, a trenta de març de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada