-------un homenatge a les arrels-------
Vam trobar
les botes de vi
sota el paraigua
d'una terra que es diu Penedès.
Vam assaborir
amb totes les paraules
el verd líquid de cada vers, i el poema
va trobar recer en el paisatge
i es va fer fèrtil a la vinya.
Acomodeu el paladar
i deixeu que la calma us persegueixi, i després,
quan us atrapi la seva dolça aroma,
no tingueu pietat de res ni per ningú...,
empreneu el camí del gust i del plaer
fins a trobar en el vostre imaginari
tot el bell paisatge que us envolta :
tot el vi que neix del Penedès.
Marc Freixas, 21 setembre 2014
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
diumenge, 21 de setembre del 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
Algun escrupolós poema...
Algun escrupolós poema
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
voldria desfer-se del propi jo,
però sé que la puresa del romanticisme
tampoc recau en les paraules precises,
ni en cap vers perfectament estructurat,
ni en els tresors políticament correctes
que volen enamorar princeses de plàstic...,
prefereixo pensar de cor
en qui s'estima imperfecte, desmesuradament,
sense creure's mai un exemple a seguir d'amor.
Tot en els desitjos és estrictament personal de cadascú.
I els petons que desprens a la pell que estimes,
són com tota una llarga amplitud de carrer
per on només la teva tendresa hi deixa empremta,
on només hi pots accedir amb el teu art emocional,
on només els teus dits resseguiran amb tacte
una mena de poema inacabable, un tot de tu
que serà la teva obra definitiva en plena vida.
Marc Freixas, 19 setembre 2014
dimecres, 3 de setembre del 2014
Nou poema inèdit!
----recordeu que aquest dissabte 6 setembre tenim Recital d'Amor i Silenci a les 19 h a l'Espai Pels Somnis, casal autogestionat d'Igualada, al Passeig Verdaguer, a les antigues piscines del casal----M'acompanya a la veu i al piano l'Albert Gàmez, un músic extraordinari que m'ha sorprès molt gratament amb la seva capacitat d'inspiració i melodia----el recital es basa en els poemes d'Amor i Silenci, en algun poema inèdit, alguna referència poètica obligada per part meva i en els poemes que l'Albert ha musicat, amb qui ara mateix estem treballant en el cd físic per tal de fer-lo sortir a la llum pública després de fer un Verkami (micromecenatge), però tot això ja us ho anirem informant quan realment toqui--------salut per a tothom!!!!----gràcies per seguir-nos les passes!!!!---estigueu atents.... que ben aviat es presenten unes quantes corbes poètiques i musicals perilloses (de bon fer, amb el bon sentit)--------------------ara us deixo amb aquest nou poema inèdit-----------
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.