-------un homenatge a les arrels-------
Vam trobar
les botes de vi
sota el paraigua
d'una terra que es diu Penedès.
Vam assaborir
amb totes les paraules
el verd líquid de cada vers, i el poema
va trobar recer en el paisatge
i es va fer fèrtil a la vinya.
Acomodeu el paladar
i deixeu que la calma us persegueixi, i després,
quan us atrapi la seva dolça aroma,
no tingueu pietat de res ni per ningú...,
empreneu el camí del gust i del plaer
fins a trobar en el vostre imaginari
tot el bell paisatge que us envolta :
tot el vi que neix del Penedès.
Marc Freixas, 21 setembre 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
brutal, de debò.
ResponEliminaaquests versos mereixerien ser inscrits en una pedra, i penjar-la a la plaça del poble. Bonic, intens i sincer. Enhorabona!!