----recordeu que aquest dissabte 6 setembre tenim Recital d'Amor i Silenci a les 19 h a l'Espai Pels Somnis, casal autogestionat d'Igualada, al Passeig Verdaguer, a les antigues piscines del casal----M'acompanya a la veu i al piano l'Albert Gàmez, un músic extraordinari que m'ha sorprès molt gratament amb la seva capacitat d'inspiració i melodia----el recital es basa en els poemes d'Amor i Silenci, en algun poema inèdit, alguna referència poètica obligada per part meva i en els poemes que l'Albert ha musicat, amb qui ara mateix estem treballant en el cd físic per tal de fer-lo sortir a la llum pública després de fer un Verkami (micromecenatge), però tot això ja us ho anirem informant quan realment toqui--------salut per a tothom!!!!----gràcies per seguir-nos les passes!!!!---estigueu atents.... que ben aviat es presenten unes quantes corbes poètiques i musicals perilloses (de bon fer, amb el bon sentit)--------------------ara us deixo amb aquest nou poema inèdit-----------
He nascut
de les entranyes de la mare
i del pensament i les reflexions del pare.
He llegit
de la vida d'alguns poetes que admiro
i de no gaires paraules dels diccionaris.
He begut
de la font que m'ocupa els dies
i de les aigües intenses que em sustenten.
He buscat
el miracle de la vida sense déus
i el desig de dormir entre somnis.
He trobat
el teu amor que no acaba mai
i la realitat de besar-te sense cap impediment.
Reinventarem de nou el món
a través dels ulls intensos de tothom.
Sabrem refer
la tendresa d'un cor immens, immensament,
acariciant de manera amable
tot un cos d'humanitat sense final.
Marc Freixas, 3 setembre 2014
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Estaria bé poder anar però mentrestant et llegiré ací
ResponEliminacada cop escrius més bé, redéu!!! Felicitats germanet!
ResponElimina