Nosaltres caminarem per tu...

Nosaltres
caminarem per tu,
respirarem i creixerem
encara més per tu.
Madurarem, com un poema dolç,
com si queixaléssim
les paraules que diu la teva boca...,
com si lluitéssim junts per viure més,
amb més intensitat i més amor que mai.
Només per tu
tornarem a néixer junts
per retrobar el pols de la genètica
que uneix els ponts per fer-los forts.
Tornarem als inicis de la memòria
per recordar les històries viscudes,
per entendre que el pas del temps
és ple de la teva marcada presència,
i per saber, inqüestionablement,
que la vida s'aferra a la vida
sense cap mena d'imprecisió.

Marc Freixas, 31 agost 2016

Fa temps...

Fa temps
que les paraules
ens maduren a la boca,
que el diàleg és intens
i l'amor indescriptible.
Fa molt temps
que tenim la maduresa,
que creiem en nosaltres
per compartir la vida, plenament,
amb tots els batecs irregulars i precisos...,
amb tot allò que forma part del tot,
sense deixar-nos cap engruna d'aire,
sense perdre oxigen dels pulmons,
i sense perdre res d'aquest tot
que prepara un futur ple de respiració.
Perquè som temps i paraules,
i som la maduresa a la boca
i l'amor indescriptible.

Marc Freixas, 29 agost 2016

Si som un somni...

Si som un somni, no cal fer veure
que aquesta és la nostra absurda realitat.
Perquè la bellesa que portem al damunt,
mai ens marxa del més endins, i forma part
de la certesa que ens apropa a l'univers.
I som somni perquè som eterns,
i som eterns perquè som vida...,
perquè som el somni etern
de la vida que emplena l'univers.

Marc Freixas, 22 agost 2016

Poesia també és...

Poesia també és la que fa prendre consciència, i té aquella puresa de moltes cares, de moltes formes i molts matisos. Perquè la poesia forma part del dibuix escenificat de totes les vides que existeixen.

Marc Freixas, 22 agost 2016

Vida, empeny amb força...

Vida, empeny amb força,
que les bales de palla
també saben que tot es resumeix
en fer-nos costat des de l'inici,
en estimar-nos per sempre
amb la llavor primera
que ens va crear.
Vida, empeny amb força,
i ajuda'm a continuar endavant
per sembrar més amor
sense aturar-nos.
Que no decaigui mai
el batec persistent
de la descendència.

Marc Freixas, 21 agost 2016
---poema per a Biel Freixas i Sensarrich---
---foto de Lourdes Sensarrich---

La recepta...

La recepta
surt a poema per dia,
i pot prendre
la quantitat de versos que vulgui
perquè no hi ha cap contraindicació.

Marc Freixas, 19 agost 2016

Si els poemes poguessin volar...

Si els poemes poguessin volar,
volarien més per tu que no pas per mi.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien de poetes pels teus ulls,
i llegirien la llibertat de la mirada
a través del cel i les seves paraules.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien dels carrers dels poetes,
mirarien encara molt més amunt,
i tendrament, llegirien cada mirada
a través del paisatge poètic i inqüestionable
que també dibuixen les seves pròpies ales.
Ara ja és hora de fer saber,
que si un dia els poemes poden volar,
volaran molt més per tu que no pas per mi.

Marc Freixas, 18 agost 2016

On és el valor de les coses i els dies?

On és el valor de les coses i els dies?
Tot es transforma i res no es perd.
On és la música de Jorge Drexler?
El cant viu per la paraula i el paisatge.
La teva mirada també es transforma...,
també parla el llenguatge,
i parlen els Déus de la cançó,
i les teves inquietuds creadores
parlen a través de l'art que fa el poema.
On és la teva esperança fortificada?
On és el teu amor inesborrable?
Tot s'abraça sense etiquetes.
Tot es pot sense cruesa.

Marc Freixas, 16 agost 2016

Les paraules incandescents...

Les paraules incandescents,
també tenen coherència constructiva...,
i tenen instints de supervivència 
perquè arriben a l'hora justa,
i són fidels a la primera llum,
que és la que penetra el Sol quan neix,
i desemboca, justament de nou i en plenitud de raó, 
per tornar a brillar i fer-nos creure en el destí,
i dir-nos, amb la seva pròpia veu, alta i clara,
que tota aquesta incandescència escenificada,
és el resultat més probablement ferm 
de la poesia que alimenta i existeix.

Marc Freixas, 15 agost 2016

La llum intensa...

La llum intensa dels fanals interiors,
acomoden, amb una perillositat agradable,
la seducció de viure al límit de l'abisme.
Per sort, tenim batecs persistents...,
i també tenim 
una pujada d'autoestima tolerable,
i comprensió raonada, calmada i ferma
de les preocupacions que ens van venint.

Marc Freixas, 15 agost 2016

Escriure i perviure...

Escriure i perviure
són dos verbs imprescindibles
que tracen les línies inicials
del batec que persisteix,
que mai desespera, i que forma
la conjunció coherent i indispensable
de saber-nos ben vius en el record
i en la similitud inexacta del poema.

Marc Freixas, 13 agost 2016

Que ningú et prengui de tu

Que ningú et prengui de tu...,
ni de l'amor dels teus,
ni del teu temps.
Ets el camí empedrat
d'una casa de poble de muntanya, allà,
on arribes al cim de la calma absoluta...,
on ningú se't farà estrany amb res
perquè només has creat inspiració
amb la puresa del teu instint camaleònic.
Has fet del verd dels paisatges,
la teva llar poètica, inicialment impenetrable,
per tal de fer-la créixer, indiscriminadament,
després de treballar la creació de nous versos.
Que ningú et prengui de tu...,
ni de tot l'amor
que ocupa els dies,
ni de la relativitat del temps,
ni de tots els poemes
que encara han de venir.

Marc Freixas, 8 agost 2016

A l'ADN...

A l'ADN, que és l'àcid desoxiribonucleic,
hi tenim gravada la nostra història,
i en els confins del gran laberint
hi ha tot allò que forma part
de la memòria i el pensament.
La genètica avança,
i cal remarcar-ho a temps
per ser-ne conscients, però també,
per extreure'n l'atreviment.
Perquè si fem ús de la raó,
descobrirem, sense alteracions,
que res és exageradament destructiu.

Marc Freixas, 6 agost 2016

Trobar-te...

Trobar-te va ser una sort.
I trobar-te, ara, avui,
és necessàriament, saber-me viu 
per dins del propi temps.
Em semblava important
habitar la teva casa...,
habitar l'espai 
procurant de veure't 
intensament bategant amb tot, 
en tot moment i en tots els àmbits.
Continues eternament preciosa,
i m'atreveixo a dir, respectuosament,
que vull estimar-te sencera
fins més enllà dels límits establerts...,
fins molt més enllà 
de la passió infinita de l'amor.

Marc Freixas, 5 agost 2016

La consciència és nostra...

La consciència és nostra,
i també ho és el compromís.
Les ganes de viure són nostres,
i també és nostre el desenllaç.
I la carcassa que portem al damunt,
no és que sigui gran cosa,
però forma part del desig,
i de la raó de créixer encara més.
Les nostres ànimes, que també són paraules,
sempre tornen a renéixer amb allò que som :
del res al tot, de la prohibició a la llibertat,
de l'oblit al record passant per la memòria.
La dignitat és la consciència dels vius
perquè la paraula viu per nosaltres...,
la paraula viu per com som,
i no pas per la mort imposada
d'un pensament catastròfic inacceptable.
La mort és poruga perquè no existeix...,
perquè la mort no té sang,
i no té res perquè no és res!

Marc Freixas, 4 agost 2016

Qui guia...

Qui guia la paraula nova
del poeta de carrer?
On és la conjunció eterna
entre allò que prové del vell
i desemboca inevitablement amb el nou?
Algú té la veritable certesa
agafada eternament a les mans?
La màgia, recau, precisament,
en aprendre a valorar
les emocions senceres del poema.

Marc Freixas, 2 agost 2016

Escriure un poema...

Escriure un poema
en nom de la vida,
ha de ser, com a mínim,
un acte d'amor etern a la bellesa...,
i també, una decisió important,
plenament acordada amb la consciència.
Escriure un poema
no és cap broma estranya,
ni tampoc una metàfora dita a l'atzar,
ni fer versos sense calcular la maduresa.
Escriure un poema
en nom de la vida,
ha de ser, com a mínim,
un acte de raonament verídic i inqüestionable.

Marc Freixas, 1 agost 2016

Eddie Vedder...

Eddie Vedder, m'ensenya,
que la puresa s'escolta més bé
amb una veu que em tremola per dins.
"Jeremy" ressona de manera imperiosa
cada vegada que tanco els ulls
i disposo tot el cos i les orelles
a gaudir de Pearl Jam sense distraccions.
Reconec la veritat, el compromís i el desenllaç,
de qui és capaç de posar el rock
a nivells superiors de consciència,
on no hi ha res més que no sigui
una autèntica revolució de tendresa emocional.
Ell encara ho fa! Eddie Vedder i la seva banda ho van fer!
Trencar esquemes,
plorar bellesa, escriure història
amb una música d'una altra dimensió.

Marc Freixas, 1 agost 2016

Vida entrellaçada...

Vida entrellaçada amb el pas de les hores
en un cel de marbre amb blau de vidre...,
de cos que s'espolsa la pressió
i mirada d'oceà que penetra la tendresa.
Geni de la força gravitatòria que empeny l'amor!
Qui mira amb tanta bella ràbia d'estimar?
Qui clou els ulls per deixar-se seduir?

Marc Freixas, 31 juliol 2016