Trobar-te va ser una sort.
I trobar-te, ara, avui,
és necessàriament, saber-me viu
per dins del propi temps.
Em semblava important
habitar la teva casa...,
habitar l'espai
procurant de veure't
intensament bategant amb tot,
en tot moment i en tots els àmbits.
Continues eternament preciosa,
i m'atreveixo a dir, respectuosament,
que vull estimar-te sencera
fins més enllà dels límits establerts...,
fins molt més enllà
de la passió infinita de l'amor.
Marc Freixas, 5 agost 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
versalliberes cada cop més enamorat dels habitants de la teva llar interior...enhorabona Marc.
ResponElimina