dijous, 4 d’agost del 2016

Qui guia...

Qui guia la paraula nova
del poeta de carrer?
On és la conjunció eterna
entre allò que prové del vell
i desemboca inevitablement amb el nou?
Algú té la veritable certesa
agafada eternament a les mans?
La màgia, recau, precisament,
en aprendre a valorar
les emocions senceres del poema.
Marc Freixas, 2 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.