dimecres, 31 d’agost del 2016

Nosaltres caminarem per tu...

Nosaltres
caminarem per tu,
respirarem i creixerem
encara més per tu.
Madurarem, com un poema dolç,
com si queixaléssim
les paraules que diu la teva boca...,
com si lluitéssim junts per viure més,
amb més intensitat i més amor que mai.
Només per tu
tornarem a néixer junts
per retrobar el pols de la genètica
que uneix els ponts per fer-los forts.
Tornarem als inicis de la memòria
per recordar les històries viscudes,
per entendre que el pas del temps
és ple de la teva marcada presència,
i per saber, inqüestionablement,
que la vida s'aferra a la vida
sense cap mena d'imprecisió.
Marc Freixas, 31 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.