Si els poemes poguessin volar,
volarien més per tu que no pas per mi.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien de poetes pels teus ulls,
i llegirien la llibertat de la mirada
a través del cel i les seves paraules.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien dels carrers dels poetes,
mirarien encara molt més amunt,
i tendrament, llegirien cada mirada
a través del paisatge poètic i inqüestionable
que també dibuixen les seves pròpies ales.
Ara ja és hora de fer saber,
que si un dia els poemes poden volar,
volaran molt més per tu que no pas per mi.
volarien més per tu que no pas per mi.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien de poetes pels teus ulls,
i llegirien la llibertat de la mirada
a través del cel i les seves paraules.
Si els ocells poguessin parlar,
parlarien dels carrers dels poetes,
mirarien encara molt més amunt,
i tendrament, llegirien cada mirada
a través del paisatge poètic i inqüestionable
que també dibuixen les seves pròpies ales.
Ara ja és hora de fer saber,
que si un dia els poemes poden volar,
volaran molt més per tu que no pas per mi.
Marc Freixas, 18 agost 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada