dilluns, 8 d’agost del 2016

Que ningú et prengui de tu

Que ningú et prengui de tu...,
ni de l'amor dels teus,
ni del teu temps.
Ets el camí empedrat
d'una casa de poble de muntanya, allà,
on arribes al cim de la calma absoluta...,
on ningú se't farà estrany amb res
perquè només has creat inspiració
amb la puresa del teu instint camaleònic.
Has fet del verd dels paisatges,
la teva llar poètica, inicialment impenetrable,
per tal de fer-la créixer, indiscriminadament,
després de treballar la creació de nous versos.
Que ningú et prengui de tu...,
ni de tot l'amor
que ocupa els dies,
ni de la relativitat del temps,
ni de tots els poemes
que encara han de venir.
Marc Freixas, 8 agost 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dades personals

La meva foto
Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.