Les paraules incandescents,
també tenen coherència constructiva...,
i tenen instints de supervivència
perquè arriben a l'hora justa,
i són fidels a la primera llum,
que és la que penetra el Sol quan neix,
i desemboca, justament de nou i en plenitud de raó,
per tornar a brillar i fer-nos creure en el destí,
i dir-nos, amb la seva pròpia veu, alta i clara,
que tota aquesta incandescència escenificada,
és el resultat més probablement ferm
de la poesia que alimenta i existeix.
Marc Freixas, 15 agost 2016
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada