--avui és vuit de març de dos mil tretze, dia internacional de la dona, i per a mi, la dona és igual que l'home, mereix els mateixos drets, però amb un matís important : en la dona hi neix la vida i es crea la nostra existència... només en ella hi recau la força dels batecs, la font immesurable de la vida!!--és per tot això que jo com a home, només li puc donar les gràcies per deixar-me compartir i formar part d'aquest procés vital tant ple de màgia--
Dit i escrit això, en aquí us deixo amb el poema "L'amor" del primer poemari "El llarg camí d'escriure"--en aquesta ocasió, però, hi ha una introducció del poema que no es troba en el llibre (la vaig escriure i publicar a
relatsencatala.cat)---només espero que hi trobeu quelcom interessant en tot plegat.----gràcies per llegir-me i per la paciència---
L'AMOR --INTRODUCCIÓ I POEMA--
INTRODUCCIÓ
Un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Moltes vegades ens omplim la boca de saber molt de l'amor, però crec que
definir-lo amb paraules sinceres és molt important a dia d'avui... no
podem només pensar en l'amor superficial, de fireta, només per quedar bé
i punt.Hem de creure-hi fins més enllà de les raons del propi fet de
viure, hem d'anar fins on no arribi la realitat, hem de traspassar
fronteres perquè fins i tot ara em sento estafat si dir l'amor només
significa una metàfora per quedar bé i prou.No!!no és això pel què
lluitàvem, oi?
Ens cal molt d'amor per sortir d'aquest pou inacabable de tristesa
produïda per la crisi mundial, la que provoca discussions per un tros de
pa, la que fa que una parella trenqui la seva relació per culpa de la
falta de diners perquè no pot arribar a final de mes, la que troba, com
diu en Xavi Sarrià d'Obrint Pas, al marit tocat i ferit al sofà de casa
seva per culpa d'una guerra que li ha esguerrat la vida, la família fins
i tot!!
Simplement, un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Perdoneu-me aquest afany agosarat per dir-vos i escriure tot això...
necessitava treure-ho enfora i intentar copsar les vostres cares, els
vostres ulls mentre us feia aquest intent de fer reflexionar a més d'un
-no va per vosaltres, va per tots els qui provoquen odi a través
d'aquest coi de guerres absurdes que dominen el nostre pobre món
malferit... perquè penso que no hi ha dret!!- D'aquí surt aquest poema,
d'aquí tot això.
Una abraçada ben literària a tots... i real!!
POEMA
L'amor és una droga perfecta
que desproporciona a propòsit
el sentiment d'estimar sense límits...,
és un petó a la galta
i després a la boca.
L'amor és un vici que enganxa,
una tarda de carícies exagerades...,
les mans toquen suaument la pell
i després es gronxen amb delit.
L'amor no té final, no coneix els dies tristos
perquè el temps i les agulles del rellotge
deixen de fer córrer la pressa del dia a dia
i ofereixen la transformació de totes les coses
en espais infinits de bellesa inigualable
i eternitat desmesurada
i tendresa absoluta
que juga amb tot
i per tot.
L'amor és una droga perfecta,
un vici que enganxa...,
una vida inacabable.
Marc Freixas
--introducció publicada a relatsencatala.cat el dia vint-i-quatre d'agost de l'any dos mil onze--
--poema del poemari "El llarg camí d'escriure" publicat al desembre de l'any dos mil onze--publicat també a relatsencatala.cat el dia setze d'agost de l'any dos mil onze--
Enllaços a la introducció i al poema en la web de relatsencatala.cat :
http://relatsencatala.cat/relat/introduccio-ampliada-del-poema-lamor/1033133
http://relatsencatala.cat/relat/lamor/1033078
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada