--ja hem arribat al dia dos d'abril de dos mil tretze, i espero que ben aviat, si més no pels volts de Sant Jordi, ja tinguem entre les mans el nou poemari "Amor i Silenci"----mentrestant anem buscant la manera de fer un món més just...--------Àfrica--Costa d'Ivori--Dobet, et prometo que un dia ho aconseguirem!!!!!
Em serveixo de les palpitacions del cor
per escriure batecs d'esperança
davant del mirall tendre
que corprèn ulls de tota mena.
Em sedueixen les paraules
que volen dictar-me emocions...,
i tenen desitjos fugaços
que duren instants, però somien ser eternes.
i parlen de tu, dels teus neguits
i de les coses que regales als altres :
la teva humanitat poètica
per esdevenir solidaris
en un món just
i res més.
Marc Freixas, publicat a relatsencatala.cat el dia disset de novembre de dos mil dotze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada