Ha tornat la Senyora Pluja
per dir-me que encara plora, i jo
tan sols volia agafar-te per la cintura
per fer-te saber que t'estimo
amb tot l'estel a flor de pell
i el teu cos ple de revolta.
Ha vingut l'arrel del cor
a trepitjar la terra ferma
per fer-me saber de bell nou
que la teva aigua fina i tendra
és la Senyora Pluja emocionada.
Has parit l'amor etern d'un instant...,
has escombrat la gelosia dictatorial
d'aquells que volien tota la nostra mort,
i has entès que nosaltres, ara valents,
ja som els fills privilegiats
capaços d'enterrar la covardia
que arrossegàvem de l' ahir més immediat.
Marc Freixas, a trenta d'abril de dos mil tretze
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
aquesta pluja m'ha emocionat
ResponElimina