--avui és diumenge set d'abril de dos mil tretze, i si, sóc independentista, i jo de mal no en sé fer--
Prepareu-vos pel
27 d'abril a la Rambla Sant Francesc de Vilafranca del Penedès!!!!
--encendrem amb espelmes una estelada immensa i espectacular!!!--tot
això ho porta
l'ANC (l'Assemblea Nacional Catalana)---tot plegat amb un munt d'actes
que començaran a partir de les cinc de la tarda, i entre els quals hi
haurà lloc per a la poesia, per combatre amb les paraules allò que un
dia van ser pedres, per reivindicar la nostra terra, per reafirmar-nos
com a poble, per un somni que ha d'esdevenir realitat ben
aviat!!!!--l'acte poètic consistirà en una lectura de poemes a càrrec de
Santi Borrell, Violant De Bru, Joan Porcar, Sonia Sola Gil, Boujtat, David Caño i un servidor----no us ho podeu perdre!!---ens hi veiem, no?
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo del meu poble i l'estimo,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo de ser lliures,
i vull escriure el català amb la claredat que mereix.
I quin mal faig, si jo de mal no en sé fer;
si m'agradaria compartir la meva llengua amb tu,
el meu poble amb tu,
la meva cultura amb tu,...
I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si jo de mal no en sé fer,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge;
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans, la nostra absoluta llibertat,
i més.
I quin mal faig, si dic que vull la independència.
Marc Freixas, publicat a relatsencatala.cat el 24 de juliol de 2004
Ah, per cert,
que també tindré la sort de compartir versos lliures al Festival de
Poesia a les caves... però això ja us ho explicaré en un altre
moment...------
Enllaç a relatsecatala.cat on hi trobareu el poema :
http://relatsencatala.cat/relat/soc-independentista/12946
Sóc en Marc Freixas i Morros, un poeta de carrer que vola com un ocell sense traves, una paraula que viu en cada vers. Bloc de llibertat poètica per fer de la cultura una flama encesa que batega inevitablement per dins del pensament. Foc a les mans, País etern i amor sense límits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada