Les cases antigues et miren de lluny,
respecten els costums i tot el futur.
Les teves paraules escriuen el present,
repassen els dies de totes les persones
i diuen les coses importants del record.
I demà serem estrelles
d'un mirall ple d'ulls i estès de vida...,
i avui encara somiem
amb una història, un conte,
un poema que explicarem als fills,
i tot serà present i futur
-perquè els fills
ja seran allò que avui encara escrivim-
Les cases antigues...,
les cases modernes.
Marc Freixas, a cinc d'agost de dos mil tretze
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada