Prenent consciència
de tots els versos
que m'enorgulleix haver llegit,
també sento una necessitat interior
de quedar-me emmirallat en les grans paraules
dites per tots aquests mestres poetes que estimo.
De fet,
des de que tinc un mínim ús de raó
de les coses que realment m'enamoren,
no me n'estic gens de guardar la veritable bellesa
que desprenen les grans frases que inviten a la reflexió.
És de totes aquestes necessitats personals
que també em vénen ganes d'escriure versos lliures.
És tota aquesta humanitat que llegeixo
la que fa que tot em representi,
i em deixa ser, d'alguna manera, poeta de carrer.
Marc Freixas, 21 d'agost de 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada