La malaltia dels morts
que ens cauen al damunt
és com els dies inservibles
d'una tristesa que dura sempre :
eterna, transparent, inacabable... insuportable.
Passen les hores
per entremig de cors i ànimes, i passen
per milions de cossos destrossats
amb un vessament de sang que no té justificació
en plena innocència de qui no té la culpa de tanta crueltat.
Marc Freixas, 26 d'agost de 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- versalliberat
- Cosiu-me les ferides que encara passegen per les venes. Acaricieu el bon desig i permeteu-me un sospir sense angoixa mentre caminem plegats, tots units a paisatges on només s'hi entreveu aquella felicitat de victòria que desterra les tristeses dels vençuts i conquereix el futur de nosaltres per fer-nos arribar al cim més alt tocant el cel amb les mans i els ulls dins la terra. Cosiu-me i protegiu-me.
molt bé Marc, uns versos contundents per expressar la indignació del poeta que només que busca la bellesa de l'amor i de la raó al seu voltant i sovint troba crueltat i incomprensió
ResponEliminarep una salutació ben cordial !! ;-)